dimarts, 30 de novembre del 2010

28N. El dia després

Si alguna cosa he après d’aquestes eleccions és que no tinc ni idea de pronosticar uns resultats. Com em recordava un company ahir, fa 7 anys, quan en Maragall va ser proclamat President de la Generalitat, vam arribar a la conclusió que la fi de l’era Pujol i el fracàs d’en Mas suposarien la mort política de CiU. Els convergents no aguantarien a l’oposició i desapareixerien. Doncs no, ho han passat malament però ahir van arrasar.

Per a les eleccions d’ahir em pensava que el PP es mantindria i resulta que ha pujat 4 escons. I per acabar, va i el senyor Laporta entra al Parlament per la porta gran, amb quatre diputats, quan jo no donava un duro per SI.

Vistos els resultats d’ahir, al meu parer ha guanyat la Catalunya nacionalista de dretes enfront de l’independentisme, que s’ha presentat als comicis massa esquarterat. La victòria convergent ha estat tant aclaparadora que els permetrà governar sols, buscant acords puntuals amb ERC, PP o PSC. La presència del nacionalisme espanyol al Parlament, per molt que el PP hagi tret els millors resultats de la història i Ciutadans s’hagi mantingut, segueix sent minoritària. 21 escons enfront dels 76 de CiU, ERC i SI. I el PSC ha de replantejar-se si vol ser el PSC federalista de Maragall o el PSOE de Montilla. Tenen per davant un debat identitari important. I un tema preocupant. La candidatura d’ultradreta Plataforma per Catalunya, s’ha quedat a les portes d’entrar al Parlament. Ha recollit 75.000 vots. Penseu que SI ha aconseguit 4 diputats amb 102.000 vots.

Ara, la pregunta clau és saber com actuarà CiU després de les eleccions generals del març del 2012. Farà president a en Rajoy a canvi de millorar les transferències? (sense parlar òbviament del concert econòmic). Aquesta aclaparadora victòria diluirà el discurs nacionalista de CiU?. Personalment, crec que les relacions Catalunya - Espanya són més tranquil·les quan governen els nacionalistes a Catalunya i el PP a Madrid. S’entenen bé i tot plegat fa que els atacs diaris que en l’escenari actual rep Catalunya per part del PP i mitjans afins, desapareguin. Ja ho veureu!

dijous, 25 de novembre del 2010

València amplia la Zona 30

Sembla que València comença a moure’s. Ho fa a poc a poc i sense gaire fermesa, però és mou.
A l’estiu es va posar en servei el sistema de lloguer de bicicleta pública Valenbisi. El sistema ha estat un èxit i s’ha aconseguit fer visible la bicicleta com a mode transport quotidià. Això ha provocat que es generi un debat viu i polèmic sobre certs temes relacionats amb la bicicleta: l’ordenança, el conflicte amb el vianant, la velocitat dels vehicles, la necessitat de carrils bici a les Grans Vies.... Se sent parlar de la bicicleta i es veuen bicicletes per la ciutat, dos aspectes que fa un any no eren impensables.
Una altra actuació encetada per l’ajuntament de València ha estat l’ampliació de la zona 30 a tot el casc antic. La idea teòrica em sembla bona però en aquest cas, al meu entendre, les coses s’haurien de fer millor. Una zona 30 no només és senyalització vertical i horitzontal. Cal implantar mesures físiques per obligar a reduir la velocitat als vehicles.
El carrer de la Pau, per exemple, amb dos carrils de circulació i 400 metres de recta, és impossible que els cotxes vagin a 30Km/h. si no implantem elements reductors de velocitat o eliminem un carril de circulació. I no m’imagino a la policia multant als vehicles que circulin a 50km/h. més que res perquè l’altre dia, parlant amb un policia local de València, em va dir que tant sols disposen de dos radars, un dels quals és fixe. La probabilitat de que et multi l’únic radar mòbil de la ciutat és gairebé nul·la.
A més a més, per a garantir l’èxit de la zona 30 s’haurien de fer més coses. No s’ha modificat l’estratègia d’estacionament (si és que n’hi ha alguna) i tampoc s’han modificat alguns sentits de circulació per evitar el trànsit de pas pel centre de la ciutat. Per implantar una zona 30 real i funcional, cal quelcom més que pintura i senyals. Això si, als mitjans de comunicació queda molt bé.

diumenge, 21 de novembre del 2010

AVE i propaganda política

D’aquí un mes arribarà l’AVE a València. La infraestructura, pagada al 100% pel Ministeri de Foment (ADIF) es posarà en funcionament el 18 de desembre. I com és obvi, vindrà la plana major socialista a inaugurar-la, amb Zapatero al capdavant.

Com la Generalitat Valenciana no ha pintat res en tot això i com està sense poder adjudicar res de res perque no té un duro, intenta penjar-se la medalla de l’arribada de l’AVE amb uns cartells publicitaris que recorden la metodologia emprada pel senyor Goebbels durent l’època del tercer Reich.

Analitzem el cartell. La frase principal diu. “Lo logramos”. I jo pregunto: Què heu aconseguit? Que l’AVE el construeixi un govern socialista perque quan governava l’Aznar vau ser incapaços d’aconseguir-ho? Aquest “lo logramos” està escrit en mala llet, per fer entendre que el govern central no volia construir aquesta infraestructura però que gràcies a la tenacitat del govern Camps, han aconseguit fer claudicar al senyor Zapatero. Que pengin el cartell de Lo logramos quan acabin la T2 o estigui la nova Fe funcionant al 100%.

En lletra més petita, el cartell posa: “Una reivindicación histórica. Un éxito de todos los valencianos”. Més del mateix, si fos una reivindicació històrica, com és que el senyor Aznar no el va fer arribar durant el seu mandat? O es que en el fons no és tant històrica? No sé, jo no he vist manifestacions pel carrer demanant l’AVE. Penso que està bé que arribi l’AVE (hi ha pros i contres http://avalenciaelcotxeeselrei.blogspot.com/) però no crec que es pugui definir com una reivindicació històrica i molt menys com un èxit dels valencians. Pot ser un èxit per als valencians, però mai un èxit dels valencians.

Més perles del cartell. “Y ahora, todos juntos, exijamos también el AVE para Alicante y Castellón”. Es clar que si, com paga Zapatero, vinga a demanar i si no ho fa, doncs llenys al foc. Per que no demanem infraestructures que pagui la Generalitat? Com es que no s’acaba la L2 del metro de València? Com es que a Alacant encara no s’ha posat en funcionament el tramvia fins a la Universitat? Com es que falten escoles i hospitals? Exigeix als demés quan tu hagis fet les coses bé primer. La Generalitat desvia l'atenció per tapar els greus problemes de finançament que té.

I per acabar, la última perla. “Una infraestructura que creará 33.000 puestos de trabajo” I per què no 50.000? o 20? On està l’estudi que quantifica aquestes dades? Ningú té ni idea dels llocs indirectes de treball que generarà l’AVE. I compte que no elimini llocs de treball i es comenci a centralitzar tot a Madrid. L’empresa farmacèutica Roche acaba d’anunciar que tanca la seva planta de Barcelona per centralitzar-ho tot a Madrid. I si han d’anar a Barcelona, agafen l’AVE i en menys dos hores hi són. A Madrid anirem a treballar i aquí arribaran els turistes madrilenys per a remullar el cul. Madrid guanyarà llocs de treball qualificats i a València crearem llocs de treball per al sector sol i platja. Tot plegat molt innovador i amb un gran futur!

dimecres, 10 de novembre del 2010

Companyies low cost, aeroports i subvencions

El diumenge 31 d'octubre la companyia de baix cost Vueling, va estrenar el vol Barcelona – Lleida. El resultat no podia ser més decebedor per a l’empresa Vueling i per a la Generalitat. Tant sols es van vendre dos bitllets d’avió i per tant, la companyia aèria va decidir cancel·lar el vol.

El més divertit de tot això és que Vueling va pagar als dos clients que es van quedar sense volar un bitllet d’AVE per fer el trajecte entre Barcelona i Lleida.

Aquests fets ens haurien de fer reflexionar sobre la proliferació i viabilitat de petits aeroports arreu del territori. Aeroports que no tenen demanda suficient per atreure vols nacionals mitjanament racionals. I amb racional vull dir que hauria d’estar prohibit ofertar un vol Barcelona – Lleida quan existeix un servei d’AVE que cobreix aquesta demanda. No és sostenible, ni ecològicament ni econòmicament.

Ecològicament està clar que no és sostenible. Consumeix molt més l’avió que el tren, tant si ho calculem amb números absoluts com si ho calculem per emissions per Km o emissions per passatger.

Econòmicament tampoc és sostenible. L’administració – ADIF paga la infrastructura ferroviària igual que AENA (o la Generalitat en el cas de l’Alguaire) paga els aeroports. Fins aquí estan en igualtat de condicions. Ara bé, mentre que les administracions publiques subvencionen a les companyies aèries per volar des de determinats aeroports (Reus, Girona, l’Alguaire....), RENFE no rep cap subvenció per ofertar el servei d’AVE. A més a més, cal recordar que les companyies aèries estan exemptes de pagar l’impost sobre el combustible que consumeixen.

Quines conseqüències té tot això? Aquestes subvencions a les companyies aèries fan possible que Vueling oferti el vol Barcelona – Lleida per 19 euros, mentre que el mateix trajecte amb AVE costa 46 euros. L’Autobús val 32 euros. Amb aquests preus es qüestió de temps que el vol de Vueling comenci a tenir demanda.

En casos com aquest estic completament a favor d’eliminar les subvencions públiques que reben les companyies de baix cost per ofertar vols que es puguin fer amb AVE. I ja va sent hora de que les companyies aèries comencin a pagar el impost del combustible que consumeixen.

I com a reflexió general, fruit de tot el que he comentat anteriorment, ens hauríem de replantejar aquesta moda de fer petits aeroports arreu del país. Què passarà amb ells quan s’acabin les subvencions? Tenen algun futur els aeroports de Girona i Reus sense subvencions? I el de Castelló, que no opera perquè no troba companyies interessades en utilitzar-lo? Podrà funcionar sense subvencions?

I per acabar, una queixa – pregunta. Per què tenim l’alta velocitat més cara de tota Europa? Estic convençut que els vols a 20 euros han de desaparèixer, però també estic convençut que l’Alta Velocitat podria ser més econòmica.

dijous, 4 de novembre del 2010

Els boletaires són uns porcs

No vull generalitzar però m’atreveixo a dir que de tots els perfils de persones que van a la muntanya, els boletaires són els més porcs.

Aquest cap de setmana hem estat a Ports de Beseït buscant bolets i m’he trobat el bosc brut, molt brut. Es veu que la fal·lera boletaire és tan gran que als "caçadors de bolets" els agafen cagaleres enmig del bosc. I no passa res, deixen el regal allà enmig i el paper de cul escampat pel voltant.

De petit, quan començava a anar a la muntanya, m’ensenyaren, a més a més del respecte per la natura, a amagar la merda i el paper sota d’una pedra. No costa gaire i evites fer una escampada de paper pel bosc.

La fal·lera boletaire ha arribat a uns extrems tant impensables que hem convertits els boscos en supermercats. Semblen les rebaixes. Vas caminant i sents algú que crida “Un rovelló!”, més tard et creues amb una parella que ficant el cap al teu cistell pregunta: Com va això? Més enllà una ampolla d’aigua de plàstic i quan ja comences a estar-ne fart, darrera d’un bonic pi et trobes una gran cagada envoltada de papers bruts.

El programa “caçadors de bolets”, responsable subsidiari d’aquesta moda, hauria de donar consells de com comportar-se a la muntanya. Si amics meus, estem al segle XXI però sembla ser que encara hi ha energúmens que no saben com comportar-se dins d’un bosc. Esperem que això tant sols sigui una moda passatgera i que d’aquí uns anys, els boscos de tardor s’omplin només de gent que respecti la natura.

Per cert, les jornades boletaires – gastronòmiques van ser un èxit rotund. De primer arròs caldòs amb rovellons i camagrocs i de segon unes bones truites de camagrocs. I per acompanyar, rovellons amb all i julivert!

La bicicleta treu el cap a València

Aquest inici de curs València respira ambient de bicicletes. Sembla que alguna cosa comença a moure’s en aquesta ciutat.
La implantació del sistema de lloguer de bicicleta pública Valenbisi està sent un èxit. La cobertura encara no és l’adequada però van treballant i si segueixen a aquest ritme, crec que ben aviat el sistema donarà cobertura a tota la ciutat. Comencen a sentir-se les primeres veus crítiques cap a la logística del sistema, doncs sembla ser que en determinades hores i llocs concrets, les parades estan plenes i no es pot deixar la bicicleta. JCDecaux té tota la informació sobre els moviments de les bicicletes (origens i destinacions en temps real) i per tant, té la capacitat tècnica per ajustar la logística del sistema a les pautes de mobilitat ciclista existents a la ciutat. Sols falta que tinguin voluntat per fer-ho i que l’Ajuntament els obligui a mantenir el sistema en condicions i això inclou manteniment de les bicicletes i de les parades però també eficiència en la logística. Hauríem de veure que diu el contracte en aquest punt.
L’aparició del sistema de lloguer de Bicicletes ha provocat que aquest mitjà de transport es faci visible a la ciutat i que es comenci a pensar en ell quan es planifica la ciutat. En aquest sentit, aquestes darreres setmanes ha sorgit el debat sobre la remodelació de les Grans Vies. Jo, personalment, crec que es necessiten molts diners per a remodelar correctament aquestes artèries principals de la ciutat. Cal centrar les infraestructures de transport al centre de la calçada i repartir l’espai de l’actual passeig central (que no fa servir ningú) davant de les vivendes, aconseguint unes voreres amples que facilitin les relacions socials i comercials.
Ara bé, com actualment no hi ha diners per grans remodelacions, el debat es centra en si cal asfaltar o no el passeig central i en si cal o no insertar un carril bici i com. Doncs bé, crec que no es necessari asfaltar el passeig central (què guanyem amb això?) i crec que és important construir un carril bici a les Grans Vies. El problema és com construir-lo. La plataforma València en Bici demana l’eliminació d’un carril de circulació per implantar en el seu lloc el carril bici. Proposta molt lloable i des del punt de vista de la mobilitat sostenible del tot defensable tècnicament, però l’Ajuntament de València no ho farà. Aquest proper dissabte 6 de novembre han convocat una bicifestació per demanar el carril bici a les Grans Vies.

En definitiva, que crec que s’acabarà construint un carril bici de la manera més econòmica possible pel passeig central però que des del punt de vista de l’eficiència deixarà molt que desitjar. Fins que no es repensi una transformació total (i fins i tot radical) de la secció de les Grans Vies, no tindrem ni un carril bici en condicions ni unes voreres que permetin una funció social del carrer.

València en bici à http://www.valenciaenbici.es/

Valenbisi à http://www.valenbisi.es/