Els nacionalistes reculen. L'Esquerra independentista guanya

Si alguna cosa hem après en aquestes eleccions és que les enquestes no solen ser fiables. Dies abans del 25N, el dubte era si CiU arribaria a la majoria absoluta o no. Després del 25N i veient el daltabaix de CiU, se’ns obre un nou panorama per a Catalunya.

CiU ha guanyat les eleccions de forma clara, aconseguint 50 escons. Ara bé, aquesta victòria té un gust agredolç per als nacionalistes degut a que el que buscaven era una majoria aclaparadora i aquesta no tant sols no ha arribat sinó que han perdut 12 escons. Els estrategues de CiU s’han cobert de glòria i al meu entendre han sucat la pota d’una manera espectacular!

Crec que CiU s’ha vist penalitzat per dos factors clars. CiU demanava el vot per a emprendre una ruta cap a la independència, per a donar resposta a les reivindicacions socials expressades massivament després de la manifestació del 11 de setembre. I la gent ha dit que sí a aquest camí però no guiat majoritàriament per CiU. Els convergents tenen una llarga història d’amors i desamors amb el PP que crea recel al ciutadà nacionalista. Per això ERC ha pujat tant. Els electors nacionalistes que no van votar al 2010 i que si que ho han fet aquest 2012 han depositat la seva confiança en ERC i la CUP.

La tensió generada per CiU ha mobilitzat a 534.000 electors més que en les eleccions del 2010, però aquesta mobilització se li ha girat en contra. CiU perd 92.000 vots i entre la CUP i ERC en sumen 400.000 més. Uns resultats aclaparadors. L’altre extrem de l’arc parlamentari també es veu afavorit per la tensió generada i PP i Ciutadans guanyen 250.000 electors més que el 2010 (Ciutadans triplica la seva representació parlamentària). El PSC segueix a la deriva perdent 52.000 vots i 8 escons i ICV guanya 127.000 vots i tres escons.

L’altre factor que crec que ha pesat a CiU ha estat la gestió del govern durant aquests dos anys. Els Convergents es pensaven que focalitzant la campanya sobre el dret a decidir la ciutadania no tindria en compte les salvatges retallades fetes pel govern. Les retallades han tingut efectes devastadors en tots els governs que han tingut unes eleccions ençà del 2008. CiU ha salvat els mobles, però les retallades li han costat 92.000 vots i 12 escons.

Amb tot això el resultat de les eleccions catalanes l’ha definit molt bé el diari francès Le Monde: “Les nationalistes catalans reculent face à la gauche indépendantiste”. I és cert, els nacionalistes de dreta reculen davant el fort augment de l’esquerra independentista. Les forces favorables al referèndum sobre el dret a decidir tant sols sumen un escó més que al 2010 (el 64% del Parlament), però les forces d’esquerra partidàries d’aquest procés passen de 24 a 37 escons. Aquest nou repartiment de forces dificultarà i molt la feina del nou govern. CiU podrà arribar a acords puntuals amb ERC en temes d’avançar cap a l’autodeterminació, però els dos partits estan a les antípodes en temes econòmics i socials. Què farà aleshores CiU? Recular en temes de retallades? Pactar amb el PP? O serà Esquerra qui s’empassarà les retalles de CiU? Pot el PSC garantir l’estabilitat que necessita CiU? Els votants de CiU entendrien un pacte amb el PSC?

Encetem una nova legislatura plena de reptes amb un Convergència debilitada, una ERC crescuda i un President tocat. I les CUP, de cavall de Troia, dins del Parlament.

 

Resultats eleccions Parlament 2012

L'Agència Valenciana de la Mobilitat tanca

La reestructuració de les entitats públiques que està fent el Consell, dirigit pel senyor Fabra, afectarà a l’Agència Valenciana de la Mobilitat (AVM). Dels 39 treballadors actuals se’n acomiadaran 31, és a dir que desmunten completament l’Agència. El Dectert llei 7/2012 del 19 d’octubre, de mesures de reestructuració i racionalització del sector públic empresarial i fundacional del Consell ja preveia la supressió d’aquesta Agència.

A partir del moment que s’executi l’ERE, l’exercici de les funcions que fins ara desenvolupava l’AVM recauran sobre la Conselleria de Infraestructures, Territori i Medi Ambient. Les tasques que seguirà fent l’AVM seran bàsicament les des seguir controlant el sistema de pagament sense contacte (targeta Mobilis) i la distribució dels ingressos entre els diferents operadors.

Al meu entendre l’AVM va néixer amb l’objectiu de coordinar les diferents polítiques de mobilitat a les tres àrees metropolitanes del País Valencià (València, Alacant i Castelló), però degut a factors externs (pressupostaris i sobretot competencials) no ha aconseguit, ni de lluny, assolir l’objectiu, convertint-se en un simple gestor econòmic de la targeta mobilis.

Les competències en Planificació no han recaigut mai en l’AVM, el que ha provocat que la Conselleria segueixi planificant sense coordinar-se amb els ajuntaments implicats. Com a exemple l’Estudi de mobilitat que va fer la Conselleria l’any 2010 per a l’àrea metropolitana de Valencià o el Pla de Mobilitat que està fent l’Ajuntament de Valencia aquest 2012. No hi ha un ent que hagi coordinat aquest dos treballs, ni ningú que hagi entès que la mobilitat de l’àrea metropolitana no es por planificar de forma separada. Una pena.

L’AVM no ha aconseguit ser l’ent que coordini les polítiques públiques de mobilitat ni que aconsegueixi unificar els criteris de planificació en les diferents àrees metropolitanes del país. Al meu entendre hagués hagut de convertir-se en el que a Madrid és el Consorcio de Transportes o a Catalunya l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i per això hagués fet falta incloure en el consell de direcció de l’Agència als ajuntaments implicats (i al Ministeri de Foment). I això la Conselleria no ho ha potenciat ni els ajuntaments ho han demanat.

Tant sols espero que aquesta eliminació de l’AVM serveixi per a replantejar-se com cal planificar i gestionar la mobilitat al País Valencià (sobretot en les tres àrees metropolitanes) i que aquesta necessària reflexió ens porti en un futur proper a la creació d’una entitat amb capacitat i competència per a millorar la mobilitat a les nostres ciutats.

Notícia a Las Provincias

"Annus horribilis" per a la casa reaial

L’octubre de l’any passat el CIS publicava l’últim baròmetre on la societat espanyola valorava el paper de la monarquia. En aquell baròmetre, per primera vegada, la monarquia suspenia. Ha passat un any i el CIS no ha tornat a preguntar pel rei. Suposo que veient la que els està caient i la greu situació econòmica i social que travessa el país, la casa reial ha ordenat no preguntar per ells (o no fer públics els resultats). Silenci. D’això no se’n diu censura? Si periòdicament el CIS enquestava a la societat per valorar el paper de les seves institucions, perquè quan van maldades deixa de preguntar pel rei? Una mostra més de que el rei és intocable.

I tal i com es presenten les coses, crec que el CIS seguirà sense preguntar-nos què opinem del rei. Aquesta setmana el fiscal ha demanat una fiança de 4 milions d’euros per al gendre del rei, el senyor Urdangarin. La seva filla, la Cristina, cada vegada està més a prop de ser imputada, però suposo que les pressions de la casa reial per a que no la toquin són importants. A canvi, l’Urdangarin carregarà amb les conseqüències. La societat no entendria una absolució i tal i com està el pati, necessitem condemnes exemplars ja!

Però en Juan Carles té més problemes. Ell que es pensava que podria viure els últims anys de la seva vida tranquil•lament, de cacera en cacera, ara li toca intentar salvar la imatge de la monarquia per garantir el futur laboral del seu fill. Si us heu fixat, aquests darrers mesos (després del cas Urdangarin i la cacera d’Elefants), la Casa reial ha fet moviments per netejar la seva imatge i intentar apropar-se al poble: Ha presentat una nova pàgina web, ha publicat el pressupost de la casa reial (no la liquidació de comptes que és el que realment interessa) i s’ha prodigat en actes públics nacionals i internacionals. Quina feinada!

Tots aquests moviments no han impedit que en totes les manifestacions que es registren arreu del territori casi diàriament, les banderes republicanes ondegin cada vegada amb més força i visibilitat i que les xiulades als actes presidits per membres de la casa reial siguin cada vegada més importants i nombrosos (Premis Príncipe de Astúries a Oviedo o Premis Jaume I a València, per posar alguns exemples recents). I això no ho pararà ningú!

El problema de la casa reial és que representa una institució enquistada en el passat i que degut a la seva idiosincràsia, mai es podrà actualitzar. Com pretenen actualitzar o modernitzar una institució que defensa que el poder sigui hereditari? En quina societat moderna i democràtica té cabuda una institució així? La monarquia espanyola és com una poma podrida, que amb el temps caurà. Tant sols hem d’esperar que alguna ventada n'avanci la caiguda.

Sondejos 25N: A CiU li surt el tret per la culata

Aquesta setmana he fullejat els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya pronosticats pels diferents sondejos que s’han publicat i en trec una clara conclusió: A CiU li pot sortir el tret per la culata.

CiU havia plantejat aquestes eleccions amb el clar objectiu d’aconseguir una majoria absoluta per a continuar retallant sense demanar permís. Per aconseguir aquest objectiu, ha promès una ruta cap al sobiranisme mitjançant una consulta popular que ha crispat a la dreta més reaccionaria (tant catalana com espanyola). I a CiU aquest pla l’hi ha fallat perquè altres formacions tenen un discurs independentista més creïble i no tenen l’herència que té la dreta catalana de pactes amb el PP. El més beneficiat, ERC.

El que ha aconseguit el President Mas avançant les eleccions és que la dreta espanyola pugi (el PP es manté i Ciutadans dobla la seva representació) i l’esquerra independentista també . ERC registra una pujada forta i la CUP pot donar la campanada el 25N amb una entrada històrica al Parlament. A més a més, el PSC segueix en caiguda lliure i els fruits els recull IC-V, amb un discurs clar i coherent.

D’aquesta manera si agrupem per afinitats o ideologies, veiem com els partits sobiranistes o independentistes aconsegueixen 4 escons més que al 2010 (bàsicament el que puja ERC menys els 4 escons que perd SI i a l'espera de veure que passa amb la CUP), mentre que els nacionalistes espanyols (PP i Ciutadans) en guanyen 3. ICV, que en alguns temes (dret a decidir) donaria suport a CiU, obté 4 escons més que al 2010. El PSC perd 11 escons. Enlaire queda l’entrada de la CUP al Parlament, tot i que alguna enquesta els dona 4 parlamentaris. Seria una agradable sorpresa i realment un gra al cul per als partits majoritaris.

Així doncs, i si els resultats del 25N s’assemblen als dels sondejos, per a què haurà servit avançar les eleccions? Potser, i sense que en Mas ho volgués, per a legitimar l’arrencada vertadera d’un procés sobiranista. ERC i la CUP s’encarregaran de recordar-li-ho durant els propers 4 anys. Estarem atents als resultats del 25N

Patti Smith. València 17 de novembre de 2012

La Patti Smith acaba de tocar per primera vegada a València i el concert ha estat un èxit. El canvi de local, anunciat pel promotor del concert a última hora, presagiava un fracàs doncs enlloc de tocar al Pavelló del Cabanyal ho faría a la sala Noise, l’antiga Roxy. D’un lloc amb capacitat per a 1500 0 2000 persones passàvem a una petita sala amb capacitat per a 500. Per als assistents, un luxe. Haver sentit un bon concert de la Patti Smith en un lloc tant petit (ple absolut) no té preu.

La Patti ha controlat molt bé el tempo del concert i fins i tot la resposta del públic (de 40 anys cap amunt). I dic això perquè sortint de la sala he passat per davant de la taula de control de llums i li he demanat al tècnic la tracklist del concert i no corresponia del tot amb el que havia sonat a la sala. Potser la Patti Smith fa com en Dylan, que dona llistes falses per a que els periodistes que fan la crítica des de casa s’equivoquin. O potser veient el lloc i la resposta de la gent ha modificat la llista i l’ordre de les cançons sobre la marxa (entre cançó i cançó parlava molt amb els membres de la banda).

El concert ha començat puntual a les 22.00 i ha estat, fonamentalment, acústic. La Patti Smith ha encetat el concert amb April Fool, el single del seu nou àlbum Banga. Després ha anat barrejant clàssics com Redondo beach o Ghost dance (amb dedicatòria per als veïns del Cabanyal) amb algunes peces del nou treball (Fuji-San o Mosaic). La primera meitat del concert s’ha acabat amb Dancing barefoot, el primer gran clàssic de la nit. A partir d’aquí el ritme i la temperatura han pujat i durant els següents tres quarts d’hora han sonat, entre d’altres, Southern Cross, Pissing the river, Banga i els tres “melocotonazos”: Because the night, Gloria i People have the power, amb una arenga important a la societat, recordant-nos que el futur és a les nostres mans i que cal lluitar perquè la vida és bonica!

Després d’una hora i vint minuts de concert la banda s’ha retirat. Quan la Patti ha pujat de nou a l’escenari ha dit que València era una ciutat molt rockera i que la propera vegada vindria amb les guitarres elèctriques. Ha sonat, potent, Rock N Roll Nigger!

 

www.pattismith

El per què de la independència

Estic llegint últimament que el que més preocupa a uns i altres és si una Catalunya independent estaria dins o fora de la UE. És de calaix que si s’independitza quedarà fora de la UE i no hi podrà entrar fins que Espanya deixi de vetar-ne l’accés. També n’hi ha que justifiquen la independència des d’un punt de vista econòmic. Què vol dir això? que si Espanya invertís més en territori català ja no es voldria la independència? 

Jo crec que la independència es vol per un motiu purament identitari. Tenim una llengua pròpia, una cultura i un tarannà diferent i per tant volem tenir el dret a créixer, encertar i equivocar-nos nosaltres solets. I m’és igual si m’he de quedar fora de la UE o acabo perdent diners. Això és secundari i dependrà de la societat catalana i dels meus governants solucionar-ho.

Per tant, jo no me’n refio de qui demana la independència per un motiu purament econòmic. És un motiu feble i mesquí.

El Banc dolent... dolent per a nosaltres bo per a la banca

Ja portem unes setmanes parlant del futur Banc dolent (Sareb) i, o no he entès com funciona o crec que és un regal de Nadal impressionat per als bancs, que segueixen sense pagar la desfeta que han provocat.

Si ho he entès be, el banc dolent comprarà els actius “tòxics” immobiliaris dels bancs rescatats. Primer que res em fa molta gràcia que ara anomenin tòxics als immobles que abans estimaven tant. Quina demagògia!. Ens han dit que el banc dolent comprarà aquests actius (habitatges construïts, habitatges a mig construir i solars) amb un descompte, de mitjana, del  63%. (54% per als habitatges nous) fins a un màxim de 90.000 milions d’euros (no deien que l’Estat no tenia un duro?). I aquí ve el meu primer gran dubte. Qui ha taxat el valor dels actius? Per què un 63% de descompte i no un 80%? Segons alguns diaris, alguns bancs han incrementat darrerament el preu de venda dels seus habitatges per tal de recaptar més quan el Banc dolent pagui. Un regal per als bancs.

Després, el Banc dolent serà l’encarregat de vendre aquests actius a un preu superior del que ha pagat per ells, per a poder així tenir beneficis i repartir-ho entre els inversors privats que entrin a formar part del banc. És a dir, que l’Estat compra el que els bancs no poden vendre per a intentar vendre-ho ell. L’Estat (nosaltres) assumeix el risc de quedar-se amb els immobles i alliberà als bancs (societats privades) de tota responsabilitat.

Al meu parer els habitatges construïts els podran vendre sempre i quan el descompte sigui important. Ara bé, al comprar els habitatges nous amb un descompte del 53%, ja sabem quin serà el límit del descompte. Si el mercat obliga a descomptes més importants, el banc dolent perdrà diners, diners que haurien perdut els bancs si ells s’haguessin quedat amb aquest actius. Un altre regal per als bancs.

I què passarà amb els solars? En aquest país tot el territori era edificable i s’ha especulat amb ell de manera abusiva. A qui li vendrà el banc dolent aquests solars? No pot això generar expectatives immobiliàries que ens portin de nou al mateix error? Aquests actius se’ls menjarà el banc dolent segur. Un altre regal per als bancs.

Crec que si vivíssim en una societat justa, l’Estat hauria d’obligar als bancs a desfer-se d’aquests immobles amb els seus propis mitjans. I vivint en una societat capitalista com la nostra, això s’aconseguiria baixant els preus d’una manera espectacular fins a trobar el punt d’equilibri. Però és clar, els bancs prefereixen que el govern compri amb descomptes del 53% per a habitatges nous que no pas vendre’ls al preu que posaria el Mercat, que potser seria un 80% més barat. De nou, guanyen els bancs i paga l'Estat.

A Irlanda ja van fer l’invent de posar en funcionament un banc dolent (NAMA) i el resultat ha estat esgarrifós. No aconsegueix vendre res i acabarà venent per sota del preu que ha pagat als bancs, amb la qual cosa, les pèrdues que haurien de tenir els bancs les acabarà assumint l’Estat. De nou, acabem de socialitzar les pèrdues dels bancs. Ja veureu el que passarà aquí. Temps al temps!

Per cert, això és el que jo he entès. Si algú ha entès que el Banc dolent té alguna bondat per a la societat sóc tot orelles.

 

Explicació del funcionament del Banc dolent