dimecres, 8 de febrer del 2017

La volta al Rock a 33 revolucions, de Ramon Moreno

Fer un llibre explicant la historia del rock a través de 25 discos és una temeritat. Ho és perquè al pròleg, abans de res, ja t’has de justificar dient que la selecció és personal i que per tant, no respon a cap lògica científica, cultural o econòmica. Així doncs, molt probablement coincidirem amb l’autor en alguns treballs, però irremediablement trobarem a faltar peces o artistes al nostre parer essencials en la història del rock.
L’Elvis, en Dylan, els Beatles, els Rolling Stones i probablement el Bruce Springsteen ningú els discutirà. Podem discutir si el disc escollit és el més representatiu o el de major impacte en la cultura del rock, però que aquests cinc hi han de ser és irrefutable. Ara bé, per que a la llista hi ha la Velvet i en Lou Reed i no en David Bowie? Per que hi són el Marvin Gaye i en Prince i no el Michael Jackson? Aquest tres han d’aparèixer en un llibre d’història del rock? Per que no hi és en Neil Young, en Leonard Cohen, en Van Morrison o la Patti Smith? Per què hi és el punk o el grunge i no el reagge?
Be, com el Rock a nivell individual tant sols ha de respondre a estímuls a vegades difícils d’explicar o racionalitzar, jo dono la llista d’en Ramon Moreno per bona, bàsicament perquè hi són els que hi han de ser i perquè a través d’una selecció de treballs repassa l’evolució del rock des de finals dels 50, quan l’Elvis i en Chuck Berry revolucionaren el món de la música popular, fins als inicis del SXXI, amb la Björk o els Strokes. Al llarg d’aquests 60 anys i agafant alguns discos com a excusa, en Ramon Moreno ens explica com ha evolucionat el rock i el món i com s’han parit alguns dels treballs que han marcat la música del nostre temps, el Rock.

Crec que aquesta setmana recuperaré alguns discos vells que fa molt que no escolto!

La volta al Rock a 33 revolucions (2016). Ramon Moreno. Ed. Cal·lígraf (Figueres)

Els discos que s’analitzen al llibre, per dècades, són:

Anys 50: Elvis Presley (1956) d’Elvis Presley; Chuck Berry is on the top (1959) de Chuck Berry
Anys 60: The Who sings my generation (1965) dels The Who; Blonde on blonde (1966), de Bob Dylan, Pet sounds (1966) dels The Beach Boys; The Doors (1967) dels The Doors; The Velvet Underground and Nico (1967), de la Velvet underground; Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band (1967), dels The Beatles; Are you experienced? (1967) de Jimi Hendrix;
Anys 70: Led Zeppelin IV (1971) dels Led Zeppelin; What’s Going on (1971) del Marvin Gaye; Exile on Main Street (1972) dels The Rolling Stones; Transformer (1972) de Lou Reed; The Dark Side of the moon (1973) dels Pink Floyd; Born to Run (1975) del Bruce Springsteen; Ramones (1976) dels Ramones; Never mind the bullocks here’s the Sex Pistols (1977) dels Sex Pistols; London Calling (1979) dels The Clash.
Anys 80: The Queen is Dead (1986) dels The Smiths; Sign O’The Times (1987) de Prince; Doolittle (1989) dels Pixies
Anys 90: Nevermind (1991) dels Nirvana; OK Computer (1997) dels Radiohead
S. XXI: Is this it (2001) dels Strokes; Vespertine (2001) de la Björk

dijous, 2 de febrer del 2017

L’Anell ciclista provoca problemes? No són les bicis, és la doble fila!

Últimament hem sentit a dir que les obres i la implantació de l’anell ciclista de València, que permetrà circumval·lar de forma còmoda i segura el centre històric de València, estan provocant col·lapses de trànsit. Amb aquestes línies tant sols pretenc demostrar que la nova (i necessària) infraestructura ciclista no és la responsable de les puntuals retencions que es puguin registrar.
Vehicles estacionats en doble fila. Font: Street View
Em centraré en el tram de Guillem de Castro, que és el que més conec. Diàriament circulen per aquesta avinguda 21.000 vehicles (Octubre 2016). Si estimem que durant l’hora punta circulen el 8% del total, tenim que durant aquest període de màxima demanda circulen aproximadament 1.700 vehicles (una mica menys). Aquests vehicles eren absorbits sense cap mena de problema pels tres carrils que existien abans de la implantació de l’anell ciclista. De fet, Guillem de Castro estava tant sobredimsionat a favor del vehicle privat motoritzat que es permetia, sense cap mena d’afecció al trànsit, la doble fila. Es a dir, que a la pràctica, Guillem de Castro funcionava amb dos carrils de circulació (que seguien absorbint perfectament les puntes de 1.700 cotxes) perquè el tercer, el de l’esquerra, era ocupat per cotxes que, infringint l’ordenança de circulació, estacionaven en doble fila. Amb aquesta pràctica il·legal la capacitat real de Guillem de castro era la que ofertaven els dos carrils de circulació.
L'anell ciclista abans d'entrar en funcionament
Què ha passat amb la construcció de l’anell ciclista? Aquesta nova infraestructura ha modificat la secció de Guillem de Castro, mantenint l’estacionament en cordó però reduint el número de carrils a 2. Aquesta nova secció, com hem vist abans, té capacitat suficient per absorbir les puntes de 1.700 vehicles. Ara bé, el que aquesta secció posa de manifest és que si els vehicles privats motoritzats segueixen estacionant en doble fila, la capacitat real de Guillem de Castro passa a ser de 1 carril de circulació i en aquest cas, si que la capacitat de la via ja no és suficient.
Així doncs, no és l’anell ciclista qui ha provocat problemes de capacitat. Els dos carrils de circulació són més que suficients per absorbir les puntes de trànsit. Els problemes de capacitat (si es que s’han donat realment) venen provocats per la doble fila, que abans i degut al sobredimsionament de la via no tenien impacte en el trànsit, però ara poden provocar alguna retenció. Així doncs senyors conductors, si volen circular còmodament amb cotxe no li donen la culpa a les bicicletes. Donin-la als seus companys que, incomplint l’ordenança de circulació, estacionen en doble fila.

I si volen una solució, és ben senzilla. Demanin a la Regidoria de mobilitat que elimini l’estacionament en cordó i prohibeixi l’estacionament en tota l’avinguda Guillem de Castro. Veuran com els problemes de congestió desapareixen. I si no comparin: Al carrer Colón, amb les mateixes intensitats de trànsit i sense possibilitat d’estacionar en cordó, no es registraran problemes.