tag:blogger.com,1999:blog-342700242024-03-12T21:56:24.114+01:00Xesco ArechavalaLes relacions socials que es poden donar en llibertat tenen lloc al ritme d’una bicicleta, mai més ràpid. Ivan Illich.XescoArechavalahttp://www.blogger.com/profile/07962709933327230966noreply@blogger.comBlogger620125tag:blogger.com,1999:blog-34270024.post-78267293660978687782024-03-12T21:55:00.000+01:002024-03-12T21:55:32.186+01:00El faig Pare i el pi Gros, per Millers i el barranc de Capatx<p><br /></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">El 17 de febrer vam fer la ja tradicional caminada amb els amics pel Port.
Un cap de setmana per retrobar-nos, desconnectar, menjar bé i caminar. Aquesta
vegada teníem dues opcions damunt de la taula: La primera, fer el Barranc del
carrer Ample i la segona, anar cap a la Vallcanera i visitar el faig Pare i el
pi Gros. Finalment, i com la meteo deia que faria una mica de vent, vam optar
pels boscos de la Vallcanera i deixar per un altre dia la caminada per les
Rases del Maraco, sempre ventades. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Dissabte ens llevem d’hora i abans de les 9 deixem el cotxe a Millers. Ens
comencem a activar pujant a Serrassoles, serpentejant per un bonic sender dins
d’un bosc de pins. Hem pujat uns 300 metres i quan arribem al coll de Tres
Pins, se’ns obre el paisatge. Prats verds, murs de pedra seca i runes de masos
com a testimonis de temps pretèrits on la vida (quina vida?) era possible allà
d’alt. Estem a 1.300 metres i a poc a poc perdem alçada caminant per una pista
que, entre prats i antics bancals, ens durà a Casetes Velles, on hi ha quatre
cases d’estiueig en bon estat i el refugi lliure del Mas del Frare. En un dels
prats que hi ha al costat de les cases hi ha un pi solitari envoltat de grans
blocs de pedra que serveixen de banc per fer un mos.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Continuem un parell minuts per la pista forestal en direcció a la Cova del
Vidre (si seguíssim la pista ens duria a Mas de Barberans), fins arribar a la
darrera casa que es troba en bon estat. La passem i al cap de pocs metres, al
coll de l’Assucar, surt un camí a la dreta que ens durà cap a la bassa de la
Mina. Caminem ara pel PR-82, per un tram preciós i planer que deixa enrere els
prats i espais oberts de Casetes Velles per endinsar-se en un bosc frondós i
ombrívol de pins i boixos, vigilats per sergents calcaris alts i vertiginosos.
És el Karst característic del port, que en aquest indret culmina al cim del Catinell.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Després d'uns minuts caminant per aquest sender preciós, en un trencall deixem el PR-82 i seguim per la dreta. Seguim caminant
per l’ombria i passem pel Mas de la Pataqueta, encarat al sud en un prat obert on
agraïm una mica de sol. El matí ha començat boirós i fred però a mesura que
avança el dia s’obre i gaudim d’un cel blau intens. Tot i això, a l‘ombra fa
fred i no ens traiem el forro polar en tot el dia. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Poc després del mas, agafem una pista que
segueix baixant a poc a poc. Ens creuem amb un cavall solitari i prim,
possiblement un dels que hi ha sovint per Casetes Velles, que de nit busca
cotes més baixes per resguardar-se del fred. Comencen a aparèixer els primers
faigs, alts, prims, nuus de fulles i blancs. A cada pas en veiem més, de més
alts i grans. Arribem a la pista de les Vallcaneres, seguim baixant i després
de quatre revolts, en un petit racó ombrívol i aferrant-se amb les arrels a la
pendent, trobem al faig Pare (1.090m.) , un exemplar majestuós, vell i arrugat.
Aquest faig, declarat arbre monumental l’any 1992, té 25 metres d’alt i, diuen,
que 250 anys. Així, es podria dir que és contemporani a la <a href="https://justicia.gencat.cat/ca/detalls/publicacions/Referents-6-00002" target="_blank">Revolta de les Quintes</a> (1773-1774), el conflicte que va posar de manifest la voluntat i
capacitat de resistència de la societat catalana contra la monarquia borbònica.
I si algú ha resistit des d’aleshores, no hi ha cap mena de dubte que ha estat
el faig Pare. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPg3IwwaY6FTHNPo1uzmrnE_j186WAI3LqhlISkpIOKZgW4mJoBWwu8bNNMOFUxFdE175tIqPQYyF0t421L75oI-gs-joudqd6j3nVU6QzY83cMeQ4ZrpWJ7P_7AmJ7fyy58_I116GAC0E8Wuk5tkyPLvXue3XcTdJavIas-YlAdGcxSSACJeF/s4032/IMG_9357.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPg3IwwaY6FTHNPo1uzmrnE_j186WAI3LqhlISkpIOKZgW4mJoBWwu8bNNMOFUxFdE175tIqPQYyF0t421L75oI-gs-joudqd6j3nVU6QzY83cMeQ4ZrpWJ7P_7AmJ7fyy58_I116GAC0E8Wuk5tkyPLvXue3XcTdJavIas-YlAdGcxSSACJeF/w400-h300/IMG_9357.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><i>El faig Pare</i></span></td></tr></tbody></table></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Fem un mos asseguts a les arrels del faig i seguim la pista cap avall. En
pocs minuts, quan la pista fa un fort revolt cap a la dreta, surt un sender que
ens durà a la font del Retaule, seca al febrer. Seguim el sender (que ens duria
fins a la pista de la Fou que baixa fins a l’embassament d’Ulldecona) i al cap
de 4-5 minuts el deixem per agafar un senderol que en forta pujada ens deixarà
als peus del Pi Gros (1.050m.). Si el Pi Gros ja és monumental, imagineu-vos
com es percep arribant des de baix. És impressionant. El Pi Gros, és una de les
pinasses (pi negral<i>, Pinus nigra</i>) vives més grosses de Catalunya i de
l’Estat. Té 33 metres d’alçària i 4,60 m de volt de canó a 1,30 m de terra. El
vam poder abraçar entre tres, tocant-nos tant sols les puntetes dels dits. Se
li calcula una edat d’uns 500 anys, i sembla que fou respectat pels aprofitaments
forestals al llarg dels temps perquè ha estat fita entre propietats. Jo feia
molts anys que no el visitava i em va sobtar veure uns cables d’acer
subjectant-lo. Es veu que a finals del 2005 es va detectar una escletxa al
tronc i després d’estudiar-ho detalladament, la solució per salvar-lo ha estat
subjectar-lo amb aquests cables d’acer (més info <a href="https://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/Xarxa-de-parcs/ports/coneix-la-nostra-feina/centre-de-documentacio/articles_del_parc/43_135667.pdf" target="_blank">aquí</a>). 500 anys....
possiblement, quan Cristòfor Colom trepitjava per primera vegada Amèrica, o
quan Miquel Àngel enllestia l’estàtua del David, començava a créixer, en un
racó d’una Catalunya que no arribava als 500.000 habitants, un petit pi que
faria història. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgomSWZrHCwWsZmmAG8OXd6lHbLv7sBm39mBdO9eU0IPf6UdxZxCjf_cxbgNLvnQF5bww2QAYLfoo9evCQffqt-apzFfaxakYq2yUW3OzBxgDpXOpUD9AbzCHmEgDhCKEt57NxWtsSK468pWCMx-32TMifpTBGvFsn5NvLFOIp4twd0kuOWUfKH/s4032/IMG_9362.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgomSWZrHCwWsZmmAG8OXd6lHbLv7sBm39mBdO9eU0IPf6UdxZxCjf_cxbgNLvnQF5bww2QAYLfoo9evCQffqt-apzFfaxakYq2yUW3OzBxgDpXOpUD9AbzCHmEgDhCKEt57NxWtsSK468pWCMx-32TMifpTBGvFsn5NvLFOIp4twd0kuOWUfKH/w300-h400/IMG_9362.JPG" width="300" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i>El pi Gros</i></span></td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: arial;">Després de fer un glop i un mos als peus del pi Gros, tornem a la pista i
seguim baixant fins al trencall amb la pista del barranc de la Carrasca
(1.010m.), que ens pujarà de nou cap a la carena que recorre el GR-7, ben a
prop del refugi del mas del Frare. La pujada és ben agradable. La font de la
Carrasca raja abundant i quan som gairebé a dalt, els prats que hi ha son una
delícia. Quan trobem el GR-7 (1.230m.) i als nostres peus veiem la forta
baixada cap al barranc de Capatx, parem a dinar. Fa bon dia, ens toca el sol i
fem un intent de migdia.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi45Rc89g72TluywAUDdMyXH86U3qWxKLXw_jEuA8CXzPdPYVKeiTlj_Sqo5Wsf71T-QRO5k4sKTofXg2Zb4Fay2Zrxlh2CPUPmiO0LUMgzu5L0qzzzgRcQS8sYhMa_WyUI1MaTo4e0eWWhO-mdMH1bqfle8VpX_Nqg1h-3b_t5TZZz8MvwP0j7/s10094/IMG_9365.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3840" data-original-width="10094" height="153" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi45Rc89g72TluywAUDdMyXH86U3qWxKLXw_jEuA8CXzPdPYVKeiTlj_Sqo5Wsf71T-QRO5k4sKTofXg2Zb4Fay2Zrxlh2CPUPmiO0LUMgzu5L0qzzzgRcQS8sYhMa_WyUI1MaTo4e0eWWhO-mdMH1bqfle8VpX_Nqg1h-3b_t5TZZz8MvwP0j7/w400-h153/IMG_9365.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i>El barranc de Capatx vist des del GR-7</i></span></td></tr></tbody></table></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Des d’aquí, podríem seguir el GR-7 fins al refugi lliure del Mas del Frare
i tornar al cotxe per Tres Pins, però tenim ganes de fer quilòmetres i
descobrir senders nous, així que recorrem uns metres el GR-7 en direcció a la
Font Ferrera fins que trobem un sender que a mà dreta, es deixa caure cap al
barranc de Capatx. En forta pendent i en pocs minuts, som al fons de la vall
(950m.) i trobem el sender que connecta la pista forestal del teix amb Casetes
Velles. Seguim aquest sender cap avall, cap a l’esquerra, i recorrem de baixada
tot el barranc de Capatx. Aquí la vegetació ja és més mediterrània. Estem més
baixos i caminem per la cara sud. Carrasques, alzines, romaní, pins.... Així
fins que arribem a la pista. Ara, tant sols ens queden 30-40 minuts d’esgotadora
pista (per on transcorre el GR-8) fins arribar de nou a Millers. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjARHVPa7Fpax-kqdkAoGeuzokHnqs4B_vbzlWX0IBMi_7lofw5jHi3stN15-LpjwlEGANTSUH_w1w0khyphenhypheneUlPh7HeSePyVMviwLKQLCFgyBtL1L16YvrVQ1I-cB6EaSrWhiFW3Xg9OSBAzjotVTYLyQrfd8K73O95mE6LdayjY2MMOQLY4e_TX/s3088/IMG_9368.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2316" data-original-width="3088" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjARHVPa7Fpax-kqdkAoGeuzokHnqs4B_vbzlWX0IBMi_7lofw5jHi3stN15-LpjwlEGANTSUH_w1w0khyphenhypheneUlPh7HeSePyVMviwLKQLCFgyBtL1L16YvrVQ1I-cB6EaSrWhiFW3Xg9OSBAzjotVTYLyQrfd8K73O95mE6LdayjY2MMOQLY4e_TX/w400-h300/IMG_9368.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">Contents per la caminada!</span></i></td></tr></tbody></table></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Un cop a casa, una cervesa, un bon sopar i uns bons vins. I l’endemà, per
estirar les cames, la <a href="https://www.nonstop.es/via-ferrata-penyaflor/" target="_blank">via ferrata de Penyaflor</a>. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Magnífica i més que recomanable caminada. 21 km i 7 hores 15 minuts. <o:p></o:p></span></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">En aquest enllaç de Mapy podeu veure la ruta que ens va servir de mapa per
anar orientant-nos: https://mapy.cz/s/kegucorupu</span></span></i></p>XescoArechavalahttp://www.blogger.com/profile/07962709933327230966noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34270024.post-40812186078353774712024-01-22T12:44:00.004+01:002024-01-22T16:57:39.214+01:00El millor Pla de Mobilitat és un bon Pla General d’Ordenació Urbana<p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBonmGkLcbxOCk9_3qIGDjjcvfrXY37rnKASBa3m2do8qH1roD78tY8G1zR56muqr41rbSV2IqcSQ-LeAnOT64cjjklmH_c1liCD4D7EifiJPhfCBambIXrsT-qZoHW2zudGuojoVa8XnV5x2ZairTDSWYkEeCKB_h2PjFisKin1TzE96ogCv0/s2560/valencia-estrena-turianova-scaled.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1705" data-original-width="2560" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBonmGkLcbxOCk9_3qIGDjjcvfrXY37rnKASBa3m2do8qH1roD78tY8G1zR56muqr41rbSV2IqcSQ-LeAnOT64cjjklmH_c1liCD4D7EifiJPhfCBambIXrsT-qZoHW2zudGuojoVa8XnV5x2ZairTDSWYkEeCKB_h2PjFisKin1TzE96ogCv0/w400-h266/valencia-estrena-turianova-scaled.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><i>Turianova. Imatge de la promotora, AQ Acentor</i></span></td></tr></tbody></table><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">En Brent Toderian tuitejava fa poc que “<i>the best transportation plan is a
great land-use plan</i>” que, traduït a les nostres latituds podria ser: el millor Pla
de Mobilitat és un bon Pla General d’Ordenació Urbana. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I per extensió, a un bon Pla d’Acció
Territorial. I té tota la raó del món. Moltes vegades, tinc la sensació que els
que ens dediquem a planificar la mobilitat urbana som com bombers, que una
vegada s'ha provocat l'incendi, ens criden per apagar-lo. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Per què en la nostra societat actual dediquem molts més recursos a curar
que a prevenir? La despesa pública en prevenció i salut pública en relació amb
la despesa corrent total en salut és de l'<a href="https://www.funcas.es/articulos/el-gasto-publico-en-servicios-de-prevencion-y-salud-publica-en-espana-antes-de-la-covid-19-los-datos-nacionales/" target="_blank">1,5%</a>, cosa que revela l'escassa
prioritat que se li dona a la prevenció. Quants milions d’euros ens estalviaríem
si planifiquéssim el territori amb una visó més transversal, tenint en compte
el medi ambient, la mobilitat i la salut pública? Per què, ben entrats ja al
segle XXI, planifiquem i aprovem actuacions urbanes que només tenen sentit perquè
existeix el cotxe?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">En un <a href="https://xescoarechavala.blogspot.com/2022/11/la-lotup-i-els-estandards-daparcament.html" target="_blank">post anterior</a> parlava de la necessitat de modificar els ratis d’estacionament
per a nous desenvolupaments, però es que ens cal anar més enllà. <a href="https://aq-acentor.com/valencia-estrena-turianova/" target="_blank">Turianova</a>
podria ser un gran exemple d’això que intento explicar. 2.300 habitatges nous i
poca cosa més. Sense transport públic (la EMT encara no dona servei al barri), però
en fase de construcció han ampliat el pont cap a la Ronda Sud i han fet els accessos
corresponents a la V-30. Tot pensat per al cotxe. I segur que té el seu pla de
mobilitat (per llei l’ha de tenir), però es queda en paper mullat, en un
document sense pes jurídic. I podríem anar més enllà. L’Ajuntament disposa de
més de 40.000m2 per equipaments... la gent ja hi està vivint però els
equipaments encara se’ls espera. De manual, com be explicava en el seu brillant
“<i><a href="https://arpaeditores.com/products/la-espana-de-las-piscinas" target="_blank">La España de las piscinas</a></i>” en Jorge Dioni López. I tot això durant la
segona dècada del S. XXI, promogut per governs progressistes. De veritat,
necessitem urgentment explorar la manera de trencar aquestes inèrcies
urbanístiques.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">I una bona manera de fer-ho, retornant al que comentava en Brent Toderian, és
disposant de bons plans d’ordenació territorial. I aquí, al País Valencià,
sembla que això és una quimera. Redactar un Pla General d’Ordenació Urbana
significa, per a qualsevol ajuntament, embarcar-se en un viatge farragós d’aproximadament
10 anys. I no només per als ajuntaments. A l’àrea metropolitana estàvem esperant
l’aprovació del PATEVAL (Pla d’Acció Territorial Metropolità de València) i el
PMOME (Pla de Mobilitat Metropolità de l’àrea de València) i tots dos, després
de més de 7 anys de treballs, dormen el somni dels justos. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Tot indica, que seguirem treballant de bombers....</span><o:p></o:p></span></p>XescoArechavalahttp://www.blogger.com/profile/07962709933327230966noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34270024.post-7572926469977766912023-12-28T13:24:00.002+01:002023-12-28T13:24:57.611+01:00Carena entre l'Orella d'Ase i el Cavall Bernat, a la Murta<p><span style="font-family: arial;"><span style="text-align: justify;">La Murta (i la Casella), de nou, mai defrauda. L’any passat vaig fer <a href="https://xescoarechavala.blogspot.com/2022/12/la-cresta-del-matxo-flac-de-louet-la.html" target="_blank">l’arestaque connecta l’Ouet amb l’Orella d’Ase</a> i la Creu del Cardenal i em van faltar forces
per seguir fins el Cavall Bernat (estava mig insolat un 24 de desembre) així
que, aquesta vegada, volia tastar la canal que em quedava pendent i que ens
permet pujar al Cavall Bernat des del pas de Sant Sofí.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Vaig començar a caminar a les 8 del matí de l’aparcament de la Murta i em
vaig dirigir pel <a href="https://senders.femecv.com/va/sendero/ver/sl-cv-81" target="_blank">sender botànic</a> que surt darrera de la caseta forestal cap al
pas del Pobre. Aquest sender de bon matí és fosc, tranquil i silenciós. Tant
sols s’escolta l’aleteig d’algun ocell que s’espanta al sentir els meus passos
i fuig volant d’entre els matolls. Durant 45 minuts es recorre l’obaga de la
Vall de la Murta i finalment s’arriba al pas del Pobre, el coll que antigament
connectava la vall de la Murta amb la de la Casella. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-uZVjhNS9XCHv6jHl3-0U9AtskyZN-cLsw2b67kEPMXJVE6Rwa9x3R0Lg6BrsbSv30PMNe8VR5YmlrfVbLKQY6dufC_oqyS4M5zyIIzDrnFE4CQtyG-SL-5A-QD7Go6WMOW844HudseI-CmI0JXyT4XX1bWvb0ayFZfCJqu6T3m7EK_dzv-5v/s4032/IMG_8719.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-uZVjhNS9XCHv6jHl3-0U9AtskyZN-cLsw2b67kEPMXJVE6Rwa9x3R0Lg6BrsbSv30PMNe8VR5YmlrfVbLKQY6dufC_oqyS4M5zyIIzDrnFE4CQtyG-SL-5A-QD7Go6WMOW844HudseI-CmI0JXyT4XX1bWvb0ayFZfCJqu6T3m7EK_dzv-5v/w400-h300/IMG_8719.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><i>El monestir de la Murta pujant cap al pas del Pobre</i></span></td></tr></tbody></table></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Des del pas del Pobre segueixo les marques del PR (grogues i blanques) que
em pujaran cap a un petit altiplà al costat del pic de les Gralles. Quan arribo
aquí, deixo el PR que em duria cap a la Creu del Cardenal i agafo un petit
sender marcat amb un puny blau que surt cap a la dreta. Aquest sender puja fins
a un petit turó des d’on es gaudeix d’una vista privilegiada de tota la carena
que connecta l’Ouet amb l’Orella d’Ase, la Creu del Cardenal i el Cavall
Bernat. Seguint els punts blaus recorro la carena que separa la vall de la
Murta de la Casella. Paso per davant d’una fita gegant feta amb centenars de
pedres, per damunt d’un profund avenc (compte) i finalment enfilo el sender que
en forta pujada em durà al cim de la primera Orella d’Ase (548m., poc més d’una
hora des de l’aparcament).<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiziMHlyRNE562AtHS4WX9awv9iJG2sgUbtYaSvCb8RR7s8YOb_sOYKQi6dXhOE61D3wD5ZSUv4fsbyJd5ezpUMWi7gcF2xOHeY451rWnqn4MkB25se_1NdBbFfL1KpcPEt32oGiuv10CU_Osklv9hVG0u5TYiqvHaZue-REuGJxApYAJG2whEy/s1280/Imagen1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="368" data-original-width="1280" height="115" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiziMHlyRNE562AtHS4WX9awv9iJG2sgUbtYaSvCb8RR7s8YOb_sOYKQi6dXhOE61D3wD5ZSUv4fsbyJd5ezpUMWi7gcF2xOHeY451rWnqn4MkB25se_1NdBbFfL1KpcPEt32oGiuv10CU_Osklv9hVG0u5TYiqvHaZue-REuGJxApYAJG2whEy/w400-h115/Imagen1.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><i>Panoràmica des del cim de l'Orella d'Ase</i></span></td></tr></tbody></table></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Les vistes aquí son impressionants. Darrera meu la vall de la Murta, la
Casella i al fons un munt de pobles de la Ribera Alta, i davant, la Ribera
Baixa, els arrossars de l’Albufera, de Cullera a Sueca, la mar mediterrània....
i un precipici de vertigen. Faig algunes fotos, esmorzo una mandarina i desfaig
els meus passos per baixar del cim, fins trobar un sender que cap a la dreta em
durà, seguint la carena, fins a la Creu del Cardenal (528m.) Aquí em trobo les
primeres persones del dia. Un grup d’amics que ha pujat fins a la Creu per
fer-se un vi de Nadal i un corredor. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Ara comença, per a mi, la novetat del dia. Baixo de la Creu del Cardenal cap
al pas de Sant Sofi i enlloc de girar a l’esquerra cap al Monestir de la Murta
o de girar a la dreta per fer la circular al Cavall Bernat, segueixo recte i en
pujada cap a la paret de l’esperó. El sender vira lleugerament cap a l’esquerra
i després d’una petita grimpada, es fa estret i aeri fins a la base de la
canal. Aquesta puja fort i sovint he de fer servir les mans, però al anar prou
encaixonat no hi ha sensació de perill. Em fa més por els crits que sento de la
gent que hi ha al cim del Cavall Bernat que la pujada de la pròpia canal. En
pocs minuts arribo al coll del Cavall Bernat. Com segueixo sentit molta gent al
cim (no el veig des del coll), decideixo enfilar-me al cim de l’Esperó. És un
grimpada senzilla fins a una plataforma des d’on, per darrera (costat mar), s’accedeix
fàcilment al cim (534m.). Estic sol i gaudeixo d’unes vistes espectaculars.
Veure el mar des d’una talaia de més de 500 metres sempre és bonic. M’assec en
una pedra i contemplo el paisatge. Espero una bona estona fins que el cim del
Cavall Bernat es quedi una mica més solitari. Hi ha un bon grup de gent amb
barrets de pare Noel que han carregat fins al cim un cérvol de peluix enorme i
fan un xivarri escandalós. <o:p></o:p></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnU6vt898WndOHLO_ZspSithJ9Swuz_omh9JFaUK9_R1OKtBE2m8eO5VfpujN1G-xVVqzQ9rWuxrTAZFLt_bwoDq5D3xxwBLTAd-ycyex7XTKSYfTrneTeAvAPkKVrg23Mzew0dj_x3TOPmPMNUUv1JxvCb04sGCoyH9H77VqFwEWkA_oRGIMF/s10474/IMG_8757.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3694" data-original-width="10474" height="141" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnU6vt898WndOHLO_ZspSithJ9Swuz_omh9JFaUK9_R1OKtBE2m8eO5VfpujN1G-xVVqzQ9rWuxrTAZFLt_bwoDq5D3xxwBLTAd-ycyex7XTKSYfTrneTeAvAPkKVrg23Mzew0dj_x3TOPmPMNUUv1JxvCb04sGCoyH9H77VqFwEWkA_oRGIMF/w400-h141/IMG_8757.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><i>P</i></span><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><i>anoràmica des de l'Esperó, amb la Creu i l'Orella a l'esquerra i el Cavall Bernat a la dreta</i></span></td></tr></tbody></table><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVlVSKeaXG0-LfveFf7YlYZqSFw-KhDSgFhHzf5IQhyphenhyphentT_k7q6YjQeKXGyXEE5MKxZDPL-poWCbZCtt4_191jM81TZ4n2RKJjNbbHUEf90_LRCkEVat8i6XIHj2c3QHST7FHtCBCR9q4Rl3zm5hlLc2_kgQ2qrhOm9sA5BK7RwKXPnyeXb4T43/s3300/Imagen2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1224" data-original-width="3300" height="149" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVlVSKeaXG0-LfveFf7YlYZqSFw-KhDSgFhHzf5IQhyphenhyphentT_k7q6YjQeKXGyXEE5MKxZDPL-poWCbZCtt4_191jM81TZ4n2RKJjNbbHUEf90_LRCkEVat8i6XIHj2c3QHST7FHtCBCR9q4Rl3zm5hlLc2_kgQ2qrhOm9sA5BK7RwKXPnyeXb4T43/w400-h149/Imagen2.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><i>Carena entre l'Orella d'Ase i el Cavall Bernat</i><br /></span></td></tr></tbody></table></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Desgrimpo l’Esperó fins al coll i pujo el tram de carena que em queda fins
al cim del Cavall Bernat (568m.). Al cim queda un grup de 5-6 persones fent-se
un entrepà. Ens felicitem el Nadal i segueixo el sender clar que en suau
pendent baixa del Cavall Bernat cap al nord oest. El sender baixa suaument fins
a un punt on la pendent es fa pronunciada i sempre que em trobo encreuaments,
cap a l’esquera. Així, arribo finalment a la pista forestal, on la gent gran de
la contrada aprofita per caminar en bona companyia i millor paisatge. Recorro
la pista forestal cap a l’esquerra, cap al Monestir de la Murta. Baixó pel
sender de la Font i de l’ermita i finalment arribo al Monestir de la Murta, un
indret preciós. Del monestir, tant sols hem queda recorre la pista fins a l’aparcament.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtHfnvy4JxvmjeSZaLUEyFWgzYVrHIu3s7LpWYD-ZjkH9ZOeo_L3BvZrK9w0Le3ln6C0IEmULGVUGFRUOdWvpzfsirdtoQkPFjOXBuQ0CWh6KlPaRkxeOTkatcTVwq6ocIh8CoGHr1QnM9rG3M-BKVkrveCvUbE0vbArUKqQdJTY1kdG5LQi6H/s4032/IMG_8768.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtHfnvy4JxvmjeSZaLUEyFWgzYVrHIu3s7LpWYD-ZjkH9ZOeo_L3BvZrK9w0Le3ln6C0IEmULGVUGFRUOdWvpzfsirdtoQkPFjOXBuQ0CWh6KlPaRkxeOTkatcTVwq6ocIh8CoGHr1QnM9rG3M-BKVkrveCvUbE0vbArUKqQdJTY1kdG5LQi6H/w400-h300/IMG_8768.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><i>Monestir de la Murta</i></span></td></tr></tbody></table></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Temps total: Tres hores i mitja. 10 Km. 650 m. de desnivell positiu<o:p></o:p></span></p>
<span style="line-height: 107%;"><a href="https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/murta-pas-del-pobre-orella-dase-creu-del-cardenal-espolo-cavall-bernat-murta-156411641"><span style="font-family: arial;">https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/murta-pas-del-pobre-orella-dase-creu-del-cardenal-espolo-cavall-bernat-murta-156411641</span></a></span>XescoArechavalahttp://www.blogger.com/profile/07962709933327230966noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34270024.post-33590190692160227112023-12-09T20:10:00.009+01:002023-12-10T11:00:20.212+01:00Caminant el canó del Túria, de Chulilla a Gestalgar<p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTsGMLhwEldh0CD3hi-xy3OSTQO7LSOh2MknMWDAkNsz-b_RT9dqLHwA32eQb7kysQa0IkBcNOK1cCwEW_UHlBhnIThQ-GL012TR6LB8TN6iiBtyXZ3A28rnG0OmKJBtqPoo5NWSpDbelPqrkF6gkPfjRhgnjjFKPKiQCVmGJsPRALZFEFJXE3/s4032/IMG_8528.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTsGMLhwEldh0CD3hi-xy3OSTQO7LSOh2MknMWDAkNsz-b_RT9dqLHwA32eQb7kysQa0IkBcNOK1cCwEW_UHlBhnIThQ-GL012TR6LB8TN6iiBtyXZ3A28rnG0OmKJBtqPoo5NWSpDbelPqrkF6gkPfjRhgnjjFKPKiQCVmGJsPRALZFEFJXE3/w400-h300/IMG_8528.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><i>Chulilla a l'esquerra i Gestalgar a la dreta, connectats pel Túria</i></span></td></tr></tbody></table><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Aquest dissabte de pont de la Puríssima hem matinat una mica i ens hem endinsat
cap a la comarca dels Serrans per recórrer el canó que forma el riu Túria entre
Chulilla i Gestalgar. La idea és fer el <a href="https://icvficherosweb.icv.gva.es/doc_asociada_visor/internet/forestal/senderos/PR-CV-290.pdf" target="_blank">PR-CV-290</a> que connecta Chulilla amb
Gestalgar, fent una volta circular de 15 quilòmetres. L’anada la farem per
dalt, per Cherales, mentre que la tornada la farem pel sender que recórrer el
canó del Túria. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Hem aparcat el cotxe a l’antic balneari de Chulilla, tancat l’any 2013
suposo que arran del brutal incendi que va afectar tota la zona l’any 2012. Comencem
recorrent la pista que circula per darrera del balneari i que ens durà fins a
un antic mas abandonat. Allà, un sender en lleugera baixada ens portarà fins a
un antic canal d’aigua ara abandonat. Al llarg de tot el recorregut, tant d’anada
com de tornada, hem vist mostres d’infraestructures hidràuliques, algunes en ús
i d’altres abandonades, que mostren l’aprofitament humà del Túria al llarg dels
anys. Seria interessant posar en valor totes aquestes
infraestructures, consolidar les que estan abandonades i explicar, en alguns
punts, que és tot aquest paisatge antròpic que ens envolta i acompanya al llarg
del sender. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Seguim caminat per la canal, que en alguns trams està en molt mal estat i,
per tant, a vegades caminem per la vora i altres per dins, fins que unes
marques grogues ens fan pujar a la pista forestal que ens durà a la Foia de
Cherales. Aquí, una vegada deixem enrere l’aparcament de cotxes que hi ha,
seguirem el sender que recórrer tot el sector d’escalada de Cherales, una
magnífica paret encarada al sud que és una delícia per al dies d’hivern. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBhhskg02zdt7CqcuevEItvV38Rvhn032DFt0e94lQUxkLR5Ivgm5MkLUkVLImkmZnUxJCUaKCnt4jXOwvhIP1JmDA5qQf6l5KgB0DQX8G9EMXWp6aHPlGqNVEYIYkXzO24tJ1l4m9QljT_dnTCzIpmmW-hcMdsiKbuTo4QNaWKOkih9oTo2gZ/s4032/IMG_8513.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBhhskg02zdt7CqcuevEItvV38Rvhn032DFt0e94lQUxkLR5Ivgm5MkLUkVLImkmZnUxJCUaKCnt4jXOwvhIP1JmDA5qQf6l5KgB0DQX8G9EMXWp6aHPlGqNVEYIYkXzO24tJ1l4m9QljT_dnTCzIpmmW-hcMdsiKbuTo4QNaWKOkih9oTo2gZ/w400-h300/IMG_8513.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><i>Caminant per la canal abandonada, entre el Balneari i Cherales</i></span></td></tr></tbody></table><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Ens enfilem al coll de Cherales i comencem una suau baixada per un sender
clar, encara que amb poques marques del PR. El camí no té pèrdua, serpenteja passant
de la solana a l’obaga cada vegada que creua un corriol. La vegetació és mediterrània,
romaní, arítjol, argelagues, bruc i algun pi blanc que comença a créixer després
de les flames de fa més de deu anys. Excursió per fer a l’hivern, per evitar
dies de molt de sol. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Només hi ha un encreuament on ens podem equivocar. Arribem a un petit coll
i veiem un sender que baixa cap al Túria i un altre que puja. Hem d’agafar
aquest segon, cap a la dreta. Puja una mica però ràpidament gira cap a l’esquerra
i segueix suau cap al darrer coll. Aquí, el sender baixa fort cap a Gestalgar
però paga la pena, abans de baixar, acostar-se al cim de la Penya Maria, un
mirador espectacular sobre el canó del Túria. Des d’allà dalt s’albira
Chullilla, ben blanca, i Gestalgar, a tocar. I aigua, molta aigua allà baix, al
riu. Després de les fotos de rigor, retornem al coll i en pocs minuts baixem
fins a l’àrea recreativa de Penya Maria, on en unes taules de fusta fem una
bona parada per a dinar. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_LlCdyRxRIfXc36DpfTVVOCsMKObEynWKRjoUtFWrYMOq-n2xmuId12hGrw_kMHOIjx0GICJQGnCl7Y527yGzKQEYslwALoddtUKSIEDDic4A8F8lGU6J_5s2yoeWN0MV5rgtm2XezFwwagtxaX0NdcvaT_NCMQZz6bYdZyhlyOq6N0oD7ylW/s4032/IMG_8526.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_LlCdyRxRIfXc36DpfTVVOCsMKObEynWKRjoUtFWrYMOq-n2xmuId12hGrw_kMHOIjx0GICJQGnCl7Y527yGzKQEYslwALoddtUKSIEDDic4A8F8lGU6J_5s2yoeWN0MV5rgtm2XezFwwagtxaX0NdcvaT_NCMQZz6bYdZyhlyOq6N0oD7ylW/w400-h300/IMG_8526.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><i>Cim del Penya Maria, amb el canó del Túria als nostres peus i Chulilla al fons</i></span></td></tr></tbody></table><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">No arribem a Gestalgar i des de l’àrea recreativa, a l’ombra de l’impressionant
Penya Maria, ens endinsem al canó del Túria. Passem per l’antiga presa i en
pocs metres el sender agafa una mica d’alçada, suposo que per garantir el pas
en èpoques de crescuda del riu. Tot el sender transcorre en alçada, prou per
damunt de la llera del llit, sota unes parets altíssimes. A vegades el sender
és complica una mica i trobem unes cadenes per sentir-nos més segurs, tot i que
no estan en les millors condicions de manteniment. És més segur anar a poc a
poc i mirar bé on posem el peu. El sender puja i baixa per fer drecera allà on
el riu fa un meandre i quan transcorre paral·lel a ell és quan s’estreta el
sender. Així, i després de passar per dalt de dues grans basses amagades entre
canyars, arribem a un canal en ús. Caminem per la vora procurant no caure a l’aigua
i en pocs minuts el creuem a través d’un pontet que hi ha a l’alçada d’una
presa d’Iberdrola. Aquí acaba el sender i ara tant sols ens queda recórrer una
pista fins a la carretera que ens durà de nou al Balneari. Hi havia un pont de
fusta que, a l’alçada del balneari, et permetia connectar amb la pista, però
una riuada se’l va endur i no l’han reconstruït. Ens toca caminar una mica més
i creuar el riu pel pont de la carretera. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHkqReYzlkvtKzzJK03ZEqhyGGTzxd7LWcKH8uzfUM1UioE_p63eRldsLYumMppTJv3DUknjqsvmD3Tnba39DPps9pr8pxgTkDBhEFDksnivTXncjQUXbm-Gbt80YtRvBcCcvrZnza05UO9V3a9UIdvkl_A-RH6acviG1o2FEImldfrWlZLOd9/s4032/IMG_8540.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHkqReYzlkvtKzzJK03ZEqhyGGTzxd7LWcKH8uzfUM1UioE_p63eRldsLYumMppTJv3DUknjqsvmD3Tnba39DPps9pr8pxgTkDBhEFDksnivTXncjQUXbm-Gbt80YtRvBcCcvrZnza05UO9V3a9UIdvkl_A-RH6acviG1o2FEImldfrWlZLOd9/w400-h300/IMG_8540.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><i>Sender aeri pel canó del riu Túria</i></span></td></tr></tbody></table><span style="mso-ansi-language: CA;"><br /><span style="font-family: arial;">Magnífica excursió per descobriu com el riu Túra s'ha obert pas entre Chulilla i Gestalgar. A millorar, la senyalització i el manteniment de l'itinerari. I seria fantàstic desenvolupar un projecte per explicar com, al llarg dels anys, les societats han aprofitat el Túria i la seva aigua. </span></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><i><span style="font-family: arial;">Temps total: 6 hores.</span><o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;"><i>Wikiloc. No és meu, però bàsicament hem seguit <a href="https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/balneario-chulilla-gestalgar-canon-rio-turia-28893337" target="_blank">aquest itinerari</a></i></span></span></p>XescoArechavalahttp://www.blogger.com/profile/07962709933327230966noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34270024.post-59537951131023501192023-11-26T19:09:00.008+01:002023-11-26T19:09:56.983+01:00Stay Homas. Sala Repvblicca. 24 novembre 2023<p> <br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6VARX1zsv7Wp3WYk0xVS2JNP5LEdzonIy6MXFEg4ZsY6mncvgb_J-C8Bq2TeE8j2sU_o4smjJuCIXVmXN-N3bkoKww9VDDNdv1sg86BTIIwTh-2Rf5JEc8Kzd7CsUlf1kk1dxTwfM17IXhHTVFQdyjObIUJS-JqfeEYrTinoJwUt7tzb55Dhw/s2844/IMG_8387.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1674" data-original-width="2844" height="235" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6VARX1zsv7Wp3WYk0xVS2JNP5LEdzonIy6MXFEg4ZsY6mncvgb_J-C8Bq2TeE8j2sU_o4smjJuCIXVmXN-N3bkoKww9VDDNdv1sg86BTIIwTh-2Rf5JEc8Kzd7CsUlf1kk1dxTwfM17IXhHTVFQdyjObIUJS-JqfeEYrTinoJwUt7tzb55Dhw/w400-h235/IMG_8387.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><i>Stay Homas a la sala Repvblicca. 24/11/23</i></span></td></tr></tbody></table></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Durant el confinament, després de sopar, miraven alguna pel·lícula però
abans sempre entràvem al Youtube per veure si els <a href="https://es.stayhomas.com/" target="_blank"><b>Stay Homas</b></a> havien penjat alguna
cançó nova. En Ray, el Guillem i el Klaus, des de la <a href="https://www.youtube.com/watch?v=vkbD6Urqs0c&list=PLRSdHg3eYEHoTL-ah1osGaSQvzNrT8G56&index=43" target="_blank">terrassa</a> del seu pis de
Barcelona, ens van alegrar els vespres d’aquella primavera fosca i trista amb
cançons vitals i alegres. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">El confinament es va acabar i els Stay Homas van aprofitar l’èxit mundial
obtingut per publicar l’EP <i>Desconfination</i> (2020) i l’àlbum <i>Agua</i>
(2020). Després de rodar per festivals i contagiar el seu bon rotllo arreu, l’any
2022 publiquen l’EP <i>Here to play</i> i aquest 2023 fan un salt endavant amb
el seu segon treball, <i>Homas</i> (2023).<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">L’1 de juliol de 2022, els Stay Homas van tocar als Jardins de Vivers de
València compartint cartell amb Suu i Maluks. Jo no hi vaig poder anar perquè
tenia Covid, però l’Espe i la Neus hi van anar i van tornar encantades. Hi
havia ganes de concerts, de trobar-se, de cantar i ballar!<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">El passat divendres, tancant ja aquest 2023, els Stay Homas es van deixar
caure per València per tercer cop, aquesta vegada a la sala Repvblicca. Jo, que
hi anava més que res per acompanyar a la Neus, m’ho vaig passar pipa. En una
hora i mitja van transitar pel rock, pel pop, pel reguetón, tot barrejat amb un
bon rotllo i un ambient de festa que ràpidament es va contagiar a totes les
persones que omplíem la sala. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">I em va sorprendre, després de tres anys damunt dels escenaris, com de
contents i agraïts se’ls veu. Van donar les gràcies moltes vegades, se’ls veia
riure, fer gestos còmplices entre ells... crec que ens van contagiar la seva
alegria i les seves ganes de compartir una música que els haurà costat suor i
qui sap si alguna llàgrima compondre. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">El concert va començar amb <i>La Nòria</i>, del darrer disc, i tot i que van fer
alguna mirada nostàlgica a la terrassa amb les cançons <i>Stay Homa</i>, <i>Bright side</i> i
<i>Volveré a empezar</i>, el gruix del set list de la nit es va centrar en Homas, del
qual van tocar gairebé totes les cançons. I la gent se les sabia totes, les van
cantar, cridar i ballar... donava igual que fos <i>La platja</i>, <i>Quiero más</i> o <i>Let it
out</i> o <i>No vull baixar</i>. 90 minuts de festa i molt bon rotllo. Ens veiem de nou al
2024. València us estima!</span><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEKqSXoCHrNFHbfijKvnWVgV9KCoUplJdnNUILs3WcH6MCO65xGRG1aOATjy7rXVk0ZXHq2GvFxtEyXfgOGCl29KKViwp_4gL-V_hchPdQNhO6EbDDKjzBGLHaXWBnlq8MnFYp-MiIbiNs1YYBwgOP2_4CSunjI_Q_OW6WfvidalFFmZ8aHCXn/s1024/MVLO0067.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEKqSXoCHrNFHbfijKvnWVgV9KCoUplJdnNUILs3WcH6MCO65xGRG1aOATjy7rXVk0ZXHq2GvFxtEyXfgOGCl29KKViwp_4gL-V_hchPdQNhO6EbDDKjzBGLHaXWBnlq8MnFYp-MiIbiNs1YYBwgOP2_4CSunjI_Q_OW6WfvidalFFmZ8aHCXn/w400-h300/MVLO0067.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">Stay Homas firmant-nos el disc després el concert</span></td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: arial;"><br /></span></p>XescoArechavalahttp://www.blogger.com/profile/07962709933327230966noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34270024.post-48740279596023910692023-11-20T18:27:00.000+01:002023-11-20T18:27:00.881+01:00Què farem amb el ferrocarril de mitja i llarga distància quan carregar una bateria per fer 400 Kms costi 2 euros?<p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;"> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPs_kGwRxczx7NqwYgZl7WJeF45o4OlD_Na3DDPMzhlz3bn3V8WFtEC8O3uqawT7fDghJx9P-tAsJn3GsYJGxEfr8VsZABAuZdw_ZswLrq9EoJAq0Qki8x44Xds2RoDOaxat1COpylQKMH5oaOjHrvBy76MjxhviyJDppBKrW7FeXeNMIdj_sR/s828/Xavier%20Cugat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="362" data-original-width="828" height="175" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPs_kGwRxczx7NqwYgZl7WJeF45o4OlD_Na3DDPMzhlz3bn3V8WFtEC8O3uqawT7fDghJx9P-tAsJn3GsYJGxEfr8VsZABAuZdw_ZswLrq9EoJAq0Qki8x44Xds2RoDOaxat1COpylQKMH5oaOjHrvBy76MjxhviyJDppBKrW7FeXeNMIdj_sR/w400-h175/Xavier%20Cugat.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i>Twit de Xavier Cugat</i></span></td></tr></tbody></table></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Sempre s’ha dit que les principals variables que impacten en l’elecció
modal son el cost i el temps del desplaçament. N’hi ha d’altres però hi ha cert
consens en que, les principals, son aquestes dues. De fet, la fórmula bàsica
del <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Costo_generalizado" target="_blank">cost generalitzat del transport</a> és la suma dels costos monetaris més els
costos no-monetaris (valor del temps) d’un desplaçament. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Amb aquesta fórmula és veu clarament com, per exemple, l’existència d’un
peatge impacta molt directament en el cost generalitzat del desplaçament i, per
tant, equilibra l’avantatge que pot tenir el cotxe respecte del tren en quant a
temps de desplaçament. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Posem d’exemple el desplaçament València – Barcelona (anada i tornada). Un
bitllet d’Euromed (tarifa bàsica) agafat amb una mica de temps té un cost
aproximat de 80€ anada i tornada. Son 3 hores de viatge. Estimant un cost
horari de 25€/h, el cost generalitzat d’aquest viatge en tren és de 230 euros. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Quan hi havia peatge, el cost generalitzat d’aquest viatge en cotxe pujava
a 333 euros, estimant 88 euros de benzina, 70 euros de peatge i 3,5 hores de
viatge per trajecte. Així, quan teníem peatges, el trajecte en cotxe era un 45%
més car que el tren (inclús més si tinguéssim en compte tots els costos
monetaris que implica tenir un cotxe:</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">manteniment, assegurança, impostos o
amortització). Per tant, si anaves sol o inclús dues persones, solies viatjar
en tren. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Des de que no hi ha peatge a l’AP-7, el cost generalitzat d’aquest
desplaçament en cotxe ha baixat fins al 263€, pràcticament igual que el cost
del desplaçament en tren. Per motius de comoditat, si es viatja sol el tren
encara es competitiu, però ja no ho és si es viatja amb parella o família (2 o
més persones).<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Així, les polítiques actuals de mobilitat de treure peatges o fomentar
l’estacionament gratuït dins de les grans ciutats, només fan que abaratir el
cost del desplaçament en cotxe i, per tant, dificultar l’elecció de viatjar en
tren. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">I ara ve la grossa. L’altre dia, en <a href="https://es.linkedin.com/in/xavier-cugat-a5560117" target="_blank">Xavier Cugat</a> va dir que al preu que
estava l’electricitat, ja es podia carregar una bateria per fer 400 quilòmetres
per menys de 2 euros. Es a dir, 0,005 €/km quan el cost d’un cotxe de combustió
està al voltant dels 0,13€/km (25 vegades més car). Per al cas que ens ocupa,
provocarà que viatjar de València a Barcelona sigui un 22% més barat fer-ho en
cotxe que en tren. Quina repercussió tindrà en l’elecció modal del corredor
mediterrani? Quins instruments tenim a l’abast per equilibrar això?</span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLEB6_ibC8iSzUY_dY3Dwdl2DyNotK9D8kRMOW7-f1HCVZZDDI3alnyqfH9meUacvQ0vOqEHXx5BPTtYRY7WJ_VRLNx1YCJx7W3W0lSqm-DwSe7jxxpK-l9QYF7hZnaSAThDcfu5CQ2rDN5RIcmFR3kWoFuTEID8td2sbWIC98aWu17_vDQdtF/s709/Taula.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="104" data-original-width="709" height="59" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLEB6_ibC8iSzUY_dY3Dwdl2DyNotK9D8kRMOW7-f1HCVZZDDI3alnyqfH9meUacvQ0vOqEHXx5BPTtYRY7WJ_VRLNx1YCJx7W3W0lSqm-DwSe7jxxpK-l9QYF7hZnaSAThDcfu5CQ2rDN5RIcmFR3kWoFuTEID8td2sbWIC98aWu17_vDQdtF/w400-h59/Taula.png" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><i>Taula amb el cost generalitzat de cada tipus de desplaçament</i></span></td></tr></tbody></table></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Aquesta baixada del cost generalitzat dels desplaçaments en cotxe per
decisió política s’ha intentat contrarestar abaixant els preus del transport
públic, sense millorar-ne el servei. Una carrera de baixada de preus
(estacionament gratuït, eliminar peatges, gratuïtat del transport públic) només
ens porta al desastre. Perquè els costos d’operació i manteniment de les
infraestructures del transport son les que son, i baixant el preu només fem que
augmentar el dèficit d’explotació. No és gratuït, ho acabem pagant tots. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Com explicaven molt be J. Galindo, JM. Santos, N. Collado a <i><a href="https://www.esade.edu/ecpol/es/publicaciones/logro-la-subvencion-al-transporte-publico-metropolitano-sacar-coches-de-las-ciudades-un-analisis-con-datos-de-trafico-en-tiempo-real-de-la-ciudad-de-madrid/" target="_blank">¿Logró lasubvención al transporte público metropolitano sacar coches de las ciudades?</a></i>,
la gratuïtat del transport no ha fet disminuir els cotxes, de la mateixa manera
que tampoc la subvenció que es va fer en l’època post-covid als combustibles es
va repartir equitativament entre els diferents nivells de renta (<a href="https://nadaesgratis.es/juan-luis-jimenez/cuanto-dinero-perdieron-los-espanoles-por-culpa-del-subsidio-de-20-centimos-a-los-combustibles" target="_blank">article</a>)<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Baixar-ho tot no transvasa viatgers del cotxe al tren. Cal una política
clara que faciliti un augment del repartiment modal en tren i, per
aconseguir-ho, cal que el cotxe pagui les externalitats que genera. Algunes
idees molt bàsiques:</span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><ul><li><span style="text-indent: -18pt;"><span style="font-family: arial;">Millorar
els serveis ferroviaris. No serveix de res un sistema barat si aquest no dona
resposta a les necessitats de la població</span></span></li></ul><ul><li><span style="font-family: arial;">Qui
contamina paga. Cal que els cotxes paguin peatges en trajectes interurbans i
paguin per estacionar en la ciutat. I a mig termini, lligar aquest pagament amb
un peatge urbà. La tecnologia actual ens permet aplicar tarifes tenint en
compte multitud de factors, com el tipus de vehicle, el pes o la renta.</span></li></ul><p></p>XescoArechavalahttp://www.blogger.com/profile/07962709933327230966noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34270024.post-57405552249326065752023-10-27T19:03:00.000+02:002023-10-27T19:03:18.787+02:00Luna, al festival Perfect days de la Rambleta.<p> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg78EGMLfPM_rcfQZcLCEYvUkgcAwmdV3tQ4RlzJ7zxgnn-y6Y_VW22-OcJmusMRb8ax1bMLW7hJJKfEz6r6NWa_c5vRHbS4C1gtwx73hvNdiodY8N7HuCQOseok_VzrlD3hNuPnRI62Bqgh8aL_Yy4Jg7eNnHTL3brdHr6XDEvMQi96wzAugf5/s4032/IMG_8223.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg78EGMLfPM_rcfQZcLCEYvUkgcAwmdV3tQ4RlzJ7zxgnn-y6Y_VW22-OcJmusMRb8ax1bMLW7hJJKfEz6r6NWa_c5vRHbS4C1gtwx73hvNdiodY8N7HuCQOseok_VzrlD3hNuPnRI62Bqgh8aL_Yy4Jg7eNnHTL3brdHr6XDEvMQi96wzAugf5/w400-h300/IMG_8223.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><i>Luna, a la Rambleta de València. 26 d'octubre 2023</i></span></td></tr></tbody></table></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">L’any 2003, l’Albert Pla i la Judit Farrés estrenaven l’espectacle “<i>Cançons
d’amor i Droga</i>” basat en el poemari pòstum de Pepe Sales i dos anys més tard
s’editava el disc corresponent. Quan el vaig escoltar, em va cridar l’atenció
el darrer tall, “<i><a href="https://www.youtube.com/watch?v=Cug8-wZtLV8" target="_blank">Moro, moro</a></i>”, basat en la cançó “<i><a href="https://www.youtube.com/watch?v=Ssoivb0G0-c" target="_blank">Superfereaky memories</a></i>” inclosa
a l’àlbum <i>The Days of Our Nights</i> (1999), del grup novaiorquès <b><a href="https://lunamusic.com/">Luna</a></b>. Jo no els
coneixia, així que vaig començar a escoltar-los i, tot i que no han estat una
banda de referència per a mi, si que han sonant sovint a casa. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Elegants, amb bones guitarres i melodies i encapçalats per la veu tenor,
sovint lacònica, d’en Dean Wareham, els Luna han aconseguit crear un so que els
caracteritza. L’any 1992 s’estrenen amb l’àlbum <i>Lunapark</i> i fins l’any 2005, que
se separen, graben un total de sis àlbums més d’estudi, entre els que destaca
<i>Penthouse</i> (1995), considerat per la revista Rolling Stones com un dels treballs
essencials per entendre la música dels anys 90. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">L’any 1993, abans de publicar el seu segon llarga durada (<i>Bewitched</i>, 1994),
en Dean Wareham va rebre una trucada a casa seva. La conversa la podem imaginar
més o menys així:</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0px;"><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">- Hola, Dean
Wareham? soc en Lou Reed</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0px;"><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">- Si, clar, i
jo l’Elvis</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0px;"><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">- Si, si, de
veritat, soc en Lou Reed</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0px;"><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;"><span style="font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal;">- </span></span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">.....</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0px;"><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">- Escolta, m’ha
agradat molt Lunapark, i m’agradaria fer-te una proposta</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0px;"><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">- .....</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0px;"><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">- Aquest any
ens reunim de nou els The Velvet Underground i farem una sèrie de concerts per
Europa. Els Luna voldríeu obrir per a nosaltres aquesta gira?</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0px;"><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">- Ostres, m’ho
estàs demanant de debò?</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0px;"><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">- Sí, em faria
molta il·lusió que ens acompanyéssiu.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0px;"><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">Així, els Luna, van fer de teloners de la Velvet i, des d’aleshores, estan
estretament lligats a la mítica banda de Nova York dels qui, a més a més, han
versionat un bon grapat de cançons. Aquesta setmana, la Rambleta ha commemorat
els deu anys de la mort d’en Lou Reed i els trenta de la separació definitiva
de la Velvet Underground amb un festival anomenat “<a href="http://www.larambleta.com/eventos/ver/perfect-days" target="_blank">Perfect days</a>” que ha comptat
amb xerrades, exposicions i concerts, entre ells, el dels Luna. La guinda
perfecta per a un homentage a la velvet i al L</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">ou Reed.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Els Luna, en actiu després de reunir-se de nou l’any 2017 amb la
mateixa formació que van tenir entre 1999 i 2005 (Dean Wareham, Britta
Phillips, Lee Wall y Sean Eden) es presentaven a una Rambleta gairebé plena amb
l’anunci d’un set list especial per a l’ocasió. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I així va ser, el concert de 90 minuts llargs
que van donar va estar ple de referències a la Velvet i al Lou Reed. Van obrir
amb <i>Ocean</i> i van seguir amb <i>Lonesome Cowboy Bill</i> i <i>Femme fatale</i>, totes tres de
la Velvet, per seguir amb <i>Ride into the sun</i>, <i>New sensation</i> i <i>Satellite of Love</i>
del Lou Reed. Em segueix sorprenent sempre com, amb un parell de guitarres, un
baix i una bateria es pot crear una atmosfera tant màgica. Les melodies dels
Luna, amb llargs trams instrumentals, reflectien la complexitat d’allò que es
fa de manera senzilla. Els 4 novaiorquesos, estàtics i poc comunicatius entre
ells, executaven elegantment el seu paper. Només importava la música, l‘ambient
i l’atmosfera. Després d’aquest inici d’homenatge a la Velvet i al Lou Reed,
van encarar la defensa del seu treball, si es que a aquestes alçades encara
tenen que reivindicar quelcom. Especialment contundent va ser el tram on van
tocar, d’una seguida, <i>Bewitched</i>, <i>Superfreaky Memories</i>, <i>Lost in the Space</i> i <i>Moon
Palace</i>. Per a tancar la nit, van dir que farien la cançó d’un One hit wonder
anomenat Lou Reed. Van cantar el <i>Walk on the wild side</i>. Després de l’ovació
corresponent, els bisos van ser per a <i>I'm Sticking with you</i>, de la Velvet, i <i>23
minuts in Brussels</i>, del seu Penthouse. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Nit elegant i nostàlgica, a parts iguals, a la Rambleta. </span><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjH-o2H-eq7gjCN2scyT5pDps9G8Jph_oY4y4ICC4CPGDRvGUVkYgJKdq8EwxaY96wbLNZ5dkvq7XXvNK2uYgKrA-KbJKSKEL5t0n55PkJrgIv3QGLD02zUOtBgLpgOf8T3HnyiYdjKW7sywWgujjNz8DneFMJWclceQioSkriCe1jpUZamrRAg/s4032/IMG_8224.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjH-o2H-eq7gjCN2scyT5pDps9G8Jph_oY4y4ICC4CPGDRvGUVkYgJKdq8EwxaY96wbLNZ5dkvq7XXvNK2uYgKrA-KbJKSKEL5t0n55PkJrgIv3QGLD02zUOtBgLpgOf8T3HnyiYdjKW7sywWgujjNz8DneFMJWclceQioSkriCe1jpUZamrRAg/w300-h400/IMG_8224.JPG" width="300" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i style="font-family: arial; font-size: small;">Setlist de Luna a la Rambleta. 26 d'octubre 2023</i></td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></p>XescoArechavalahttp://www.blogger.com/profile/07962709933327230966noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34270024.post-28638773955200980132023-10-23T18:30:00.001+02:002023-10-23T18:30:27.291+02:00Diàleg i sociabilitat, les grans renuncies col·lectives<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: arial; text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGL3LkrX4QqqR1HHllF2H64lmV24OcR5Kwk_0Nk2DTeEip7YKWOYgvIX92QMDefkmad9nB3gkf0vqY1Pt_8GBSumD_1YHBHJ68AdQy0Qts_O58H01W-K6ySAyCSFHJphIAPZacIkBVXoAh57eFY0DBQCruQpSy1ciYAjI9bLleSZ0SE-ps-YhE/s400/conflictes_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="400" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGL3LkrX4QqqR1HHllF2H64lmV24OcR5Kwk_0Nk2DTeEip7YKWOYgvIX92QMDefkmad9nB3gkf0vqY1Pt_8GBSumD_1YHBHJ68AdQy0Qts_O58H01W-K6ySAyCSFHJphIAPZacIkBVXoAh57eFY0DBQCruQpSy1ciYAjI9bLleSZ0SE-ps-YhE/s320/conflictes_1.jpg" width="320" /></a></div><br />A</span><span style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">ls EEUU, després de la pandèmia, es va detectar un patró de comportament
en persones treballadores de tots els sectors que consistia en renunciar
massivament als seus llocs de treball. Dotze milions de persones van abandonar les
seves feines en poc més de quatre mesos. La COVID va portar a milions de
persones a replantejar-se certs aspectes de la seva quotidianitat i, davant de
l’adversitat, el treball va ser un dels àmbits que més se’n va ressentir. Aquest
fet històric se’l coneix com la Gran renuncia (<a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Great_Resignation" target="_blank">Great resignation</a> o Big quit).</span></span></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Passats ja uns anys de la COVID i reflexionant sobre el concepte de
renuncia és manifest que, com a societat, col·lectivament, hem renunciat a
altres àmbits més importants i significatius que el treball. Una de les
accepcions del verb renunciar és “desistir de fer el que es projectava o es
desitjava fer”. Renunciar és un acte senzill, moltes vegades diria que inclús
inconscient i quotidià. Renunciem a moltes coses diàriament, a vegades per
desídia o altres perquè ens toca escollir. I tota elecció comporta una
renuncia. I hi ha renuncies individuals, potser les més nombroses, però també
n’hi ha de col·lectives i aquestes son les que, com a societat, ens fan anar
enrere.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Aquí em vull referir a tres renuncies col·lectives que com a societat hem
interioritzat i normalitzat, tres renuncies que ens fan viure en un món pitjor.
Si entenem que una societat és un conjunt de persones que es relacionen entre
si dins d’un marc determinat (cultural, organitzatiu...), crec que, com a
mínim, hem renunciat a tres aspectes fonamentals de la nostra construcció
social. I tots tres tenen una estreta relació amb la manera de relacionar-nos. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b><span lang="CA">Renuncia al
diàleg</span></b><span lang="CA">, a la possibilitat de comunicar-se dues o més persones
en un intercanvi d’informació, alternant-se el paper d’emissor i receptor. Vivim
en una època on l’accés a la informació és pràcticament il·limitada, disposem
de més informació que mai però, a l’hora, tinc la sensació que vivim muts. La
informació només flueix de forma unidireccional . Això ho explica perfectament
la Marina Garcés al seu magnífic “<i><a href="https://www.anagrama-ed.es/libro/nuevos-cuadernos-anagrama/nueva-ilustracion-radical/9788433916143/NCA_4" target="_blank">Nueva ilustración radical</a></i>” (Anagrama,
2017). Hem renunciat al diàleg, a poder comunicar-nos, parlant i escoltant.
Ara, pràcticament sempre, som receptors d’informació, sense possibilitat de
debatre, de discutir amplament amb un interlocutor o uns quants. I el diàleg ha
de ser un dels pilars de la nostra societat. Que tinguem ara mateix dues
guerres ben a prop de casa nostra és una bona mostra de que ja no sabem (o no
volem) dialogar. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b><span lang="CA">Renuncia a la
sociabilitat</span></b><span lang="CA">, a la capacitat natural o adquirida que tenim de
pertànyer a grups organitzats. Més enllà de la feina i el reduït grup d’amics
que un pugui tenir, som una societat cada vegada més individualista. Quantes
persones coneixeu que, desinteressadament, dediquin una part del seu temps al
voluntariat? “<i><a href="https://trea.es/producto/la-virtud-en-la-montana-vindicacion-de-un-alpinismo-lento-ilustrado-y-anticapitalista/" target="_blank">La virtud en la montaña</a>. Vindicación de un alpinismo lento,
ilustrado y anticapitalista</i>” de Pablo Batalla (Ed. Trea, 2019) ho explica
meridianament clar a partir de la caiguda en desgràcia dels centres
excursionistes. Però estic convençut que és extrapolable a tots els àmbits.
L’individualisme, entre d’altres causes, ha matat les associacions. I si ja no
hi ha associacions, perdem la capacitat d’aprendre a relacionar-nos amb gent
diferent, a gestionar necessitats col·lectives. Perdem l’oportunitat, com deia
Vicens Vives, d’associar-nos i fer-nos forts. Sense associar-nos, sense
participar de grups organitzats (associacions de veïns, centres excursionistes,
grups de lectura, AFA’s...), som un país més feble, més vulnerable
democràticament.<o:p></o:p></span></span></p>
<span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="line-height: 107%;">Renuncia a la política</span></b><span lang="CA" style="line-height: 107%;"> com instrument per millorar les condicions de vida de
les societats. La renuncia al diàleg i la renuncia a la sociabilitat a afectat
directament a la política, a la qual hem renunciat com a element bàsic per
construir un món millor. Ara, fins i tot, <a href="https://xescoarechavala.blogspot.com/2016/12/el-perill-de-les-noves-dictadures.html" target="_blank">alabem</a> certs règims d’èxit econòmic que
estan lluny de ser democràtics. On ha quedat la democràcia? On ha quedat el poder
del poble, el poble organitzat? Sense un poble organitzat no hi ha democràcia i
sense organitzacions polítiques arrelades a la societat, tampoc. El llibre, “<i><a href="https://xescoarechavala.blogspot.com/2019/09/como-mueren-las-democracias.html" target="_blank">Cómomueren las democracias</a></i>” dels politòlegs Steven Levitsky i Daniel Ziblatt
(Ariel, 2018) ho explica molt clar. Hi ha dos factors importants que hem de
preservar per garantir les democràcies: La tolerància mútua i la contenció
institucional. Si aquest dos elements no funcionen, les democràcies trontollen.
La tolerància mútua té molt a veure amb el diàleg, ser capaç de generar un
clima de diàleg amb el que no pensa com tu. I si renunciem al diàleg estem
renunciant a la tolerància mútua, i per tant, estem debilitat el nostre sistema
democràtic. Per contra, la contenció institucional té relació amb la sociabilitat.
Una societat forta i un partit polític fort, serà capaç de posar barreres a
aquells elements que distorsionin o posin en perill la democràcia</span></div></span>XescoArechavalahttp://www.blogger.com/profile/07962709933327230966noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34270024.post-52990600690768585962023-10-06T13:21:00.002+02:002023-10-06T13:21:37.236+02:00The National. Wizink Center. Madrid, 4 d’octubre<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpRFr1K4T3xvsrJWyTtDOtpn0MD1Qx1kovXqxnqt6L7894uTEX6vr3MSCJbFBoDfcIsmkZ_gtsb6taMnB2F2jTgiRCD8TgbcdyyS_PvNoF-LaoglUY72BqnAH_AyNN5Qa0LdhFxhb5hyphenhyphenqh3knj46TwBAJKxzvXgDI01dQQbhgGb8d0JsQQXUey/s800/The-National.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="445" data-original-width="800" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpRFr1K4T3xvsrJWyTtDOtpn0MD1Qx1kovXqxnqt6L7894uTEX6vr3MSCJbFBoDfcIsmkZ_gtsb6taMnB2F2jTgiRCD8TgbcdyyS_PvNoF-LaoglUY72BqnAH_AyNN5Qa0LdhFxhb5hyphenhyphenqh3knj46TwBAJKxzvXgDI01dQQbhgGb8d0JsQQXUey/w400-h223/The-National.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Els The National al Wizink (4/10/23). Foto: Muzikalia</span></i></td></tr></tbody></table></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Les darreres ressenyes dels discs del The National al Mondosonoro no son
per tirar coets. Tot i això, al <i><a href="https://www.mondosonoro.com/criticas/discos-musica/the-national-i-am-easy-to-find/" target="_blank">I am esay to find</a></i> (2019) li posen un
7/10, igual que al <i><a href="https://www.mondosonoro.com/criticas/discos-musica/the-national-first-two-pages-of-frankenstein/" target="_blank">First two pages of Frankestein</a></i> (2023), el darrer
àlbum dels de Ohio abans de treure, fa uns dies, el <i>Laugh track</i> (6/10). En
qualsevol cas, les darreres ressenyes parlen d’una banda que funciona per
inèrcia publicant treballs solvents, però sense sorpreses. Es a dir, bons discs
però sense reinventar-se. Crec que és el moment de reivindicar el dret a
l’ofici. Treure bons discs durant anys ja és tot un èxit. Per què, aleshores,
demanem més? Quants discs excepcionals i trencadors han tret els Stones els
darrers 30 anys? I el Bruce després del Born in the USA del 84? Per què de cada
nou disc demanen l’excepcionalitat? Jo reivindico les carreres llargues, amb
alts i baixos, com la vida mateixa, però amb certa solvència i generant una
marca de la casa reconeixible. I d’aquestes, cada vegada en queden menys
perquè, avui en dia, la música ja es ven i consumeix com ho fa la societat en
tots els aspectes, d’una forma ràpida, utilitzar i tirar, de singles, de
hits.... Per això, vull reivindicar una banda com els The National, que ja fa
més de 20 anys que roden i segueixen traient àlbums notables. I de postres, ens
ho passem pipa als concerts. Què més volem?<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Després de veure’ls al maig del 2022 a Pamplona (<a href="http://xescoarechavala.blogspot.com/2022/05/the-national-pamplona-28-de-maig-2022.html" target="_blank">warmup show</a> de la gira
d’estiu i primer concert després de la pandèmia), ara tenia l’oportunitat de
veure’ls al Wizink, presentant el First Two pages i el Laugh track. I el
<a href="https://www.setlist.fm/setlist/the-national/2023/wizink-center-madrid-spain-63a33ea3.html" target="_blank">concert</a>, tot i que va tindre alts i baixos, va ser elegant i contundent!<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Amb quinze minuts de retràs, el quintet de Ohio va aparèixer a l’escenari
caminant tranquil·lament, acompanyats per dos vents ja habituals en la formació
de la banda. <i>Once upon a Poolside</i>, <i>Eucalyptus</i> i <i>Tropic morning
news</i>, del <i>First two pages</i>, van obrir el recital, que va comptar amb
un joc de llums i pantalles espectacular. Amb <i>Squalor victoria</i> (del Boxer,
2007) van començar el repàs a la seva discografia, que va assolir el climax
quan van encadenar <i>Don’t swallow the cap</i>, <i>Bloodbuzz Ohio</i>, <i>System
only dreams in total darkness</i> i <i>I need my girl</i>. Després, per acabar
aquest primer bloc contundent i majúscul, <i>Apartment story</i> <i>i Cherry
tree</i>. Portàvem quaranta-cinc minuts dalt d’un núvol i la gent s’ho estava
passant pipa.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Després, el següents quaranta-cinc minuts van ser bastant plans. Peces
menys conegudes i una veu del Mat Beringer que semblava no estar en el millor
dels seus moments. Però el show va aguantar gràcies a les guitarres esmolades
dels germans Dessner (aquesta parella i en Bryan Devendorf a la bateria son un
escàndol), a un bon so i a una posada en escena ben treballada. <i>Slipping
Husband</i>, del ja llunyà <i>Sad songs for dirty lovers</i> (2003), va obrir
la porta a <i>Alien</i> i <i>Grease</i> <i>in your hair</i> del <i>Firts two
pages</i> i a <i>Deep end</i>, <i>laugh track</i> i el mur de so de <i>Smoke
detector</i> del <i>Laugh track</i>. Jo vaig trobar a faltar la <i>New Order
T-Shirt</i>, que potser hagués reviscolat una mica aquesta part del concert. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Amb <i>Day I Die</i> del magnífic <i>Sleep well beast</i> (2017) el concert
va agafar embranzida de nou i els següents trenta minuts van ser una altra vegada
esplèndids. <i>Pink Rabbits</i>, <i>England</i>, <i>Graceless</i>, <i>Fake
Empire</i> i la trista, però aquesta vegada elèctrica, <i>About Today</i> van
tancar la nit abans dels bisos, que es van allargar amb quatre cançons més i en
Matt Berninger corrent per la platea del Wiznik il·luminat pels mòbils del
centenars de fans que, atònits, veien com el frontman dels The Natonal s’obria
pas entre ells. <i>Light years</i>, <i>Mr. Novembrer</i>, <i>Terrible Love</i>,
<i>Space invader</i> i la ja tradicional <i>Vanderlyle crybaby geeks</i> acústica
i cantada pel públic, van tancar un concert de dues hores i mitja d’una gran
banda. <o:p></o:p></span></span></p>
<p><span style="font-family: arial;"><span style="text-align: justify;">Podran dir els crítics que els The National ja ho han fet tot, que només
els queda retirar-se, però mentre vulguin continuar fent treballs notables i
concerts elegants i contundents com el del Wizink, jo els seguiré.</span> </span></p>XescoArechavalahttp://www.blogger.com/profile/07962709933327230966noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34270024.post-64723324155883928432023-09-28T14:29:00.004+02:002023-09-28T14:29:57.685+02:00Les Zones de Baixes Emissions (ZBE), una oportunitat perduda<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXhlISu7ZS1aJzFIgCa932BfiJjXot5PshFblcJr6M5k0K9Zy5MYlRdU2nSZ97ESaCB9v0iiB6OcMb7XVdJbGIdWBrDkCB-p_A_u94wdgTctNV5Ct0B8VLazqU3lNbmMad-u4Cb0fbIc0jznHWbL7DPMdGGlyrt0L0Avj4lULkFPQuSUe8TDES/s694/10-millones-vehiculos-prohibida-entrada-zbe-202292067-1672307702_2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="463" data-original-width="694" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXhlISu7ZS1aJzFIgCa932BfiJjXot5PshFblcJr6M5k0K9Zy5MYlRdU2nSZ97ESaCB9v0iiB6OcMb7XVdJbGIdWBrDkCB-p_A_u94wdgTctNV5Ct0B8VLazqU3lNbmMad-u4Cb0fbIc0jznHWbL7DPMdGGlyrt0L0Avj4lULkFPQuSUe8TDES/w400-h266/10-millones-vehiculos-prohibida-entrada-zbe-202292067-1672307702_2.jpg" width="400" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">De les 149 Zones de Baixes Emissions (ZBE) que deurien estar en
funcionament a Espanya (ciutats de més de 50.000 habitants), tant sols 9 son
una realitat a finals de setembre del 2023. La resta, o han començat els
tràmits per implantar-la o dormen el somni dels justos. El Govern diu que estan
en joc <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/funcionan-14-149-zonas-bajas-emisiones-obligatorias-ley-1-500-millones-fondos-europeos_1_10534093.html" target="_blank">1.500 milions d’euros</a> de Fons Europeus.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Segons el <a href="https://www.boe.es/boe/dias/2022/12/28/pdfs/BOE-A-2022-22689.pdf" target="_blank">Real Decret</a> que regula les ZBE, l’objectiu d’aquestes és <i>contribuir
a millorar la qualitat de l'aire i mitigar el canvi climàtic, tot resultant en
una millora de la salut de la ciutadania i la qualitat de vida urbana,
impulsant una mobilitat més sostenible</i>. Així, mentre obliguem a les ciutats
de més 50.000 habitants a implantar ZBE per millorar la qualitat de l’aire, el
Govern central sol·licita a Europa no implantar el pagament per ús de les
infraestructures viàries (<a href="https://elpais.com/economia/2023-09-21/bruselas-confirma-avances-en-la-retirada-de-peajes-de-las-autovias-que-pide-espana.html" target="_blank">peatges</a>) i els 27 <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/27-ceden-presion-industria-rebajan-exigencias-reduccion-emisiones-vehiculos_1_10542087.html" target="_blank">claudiquen</a> davant dels lobbys de la
industria automotriu i rebaixen les exigències de reducció d'emissions dels
vehicles, amb l’impacte negatiu que això té en la salut de les persones. En què
quedem? Amb aquest escenari, les ZBE son un bon instrument per millorar la
qualitat de l’aire? Reduiran de manera significativa el trànsit? O son una eina
més per incentivar la industria automotriu, potent a Espanya? Crec,
sincerament, que tal i com estan plantejades al RD eren una bona eina per a millorar
les nostres ciutats, però la lectura parcial o esbiaixada que s’ha fet d’elles les
ha convertit en una altra cosa, una cosa que a la industria automotriu ja li va
bé. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">En condicions normals, no podran accedir a una ZBE els vehicles sense
<a href="https://www.dgt.es/nuestros-servicios/tu-vehiculo/tus-vehiculos/distintivo-ambiental/" target="_blank">etiqueta ambiental de la DGT</a> (el debat sobre les etiquetes, que també és de
traca, el deixem per a un altre dia). Tindran etiqueta els turismes i
furgonetes lleugeres de gasolina matriculades des de l'1 de gener de 2001 i
dièsel a partir de 2006. Es a dir, que no tindran etiqueta i per tant no podran
entrar a les ZBE aquells vehicles dièsel de més de 17 anys i gasolina de més de
22. I això, quants son? Segons dades de la DGT, les ZBE afectaran al 29% del
parc de vehicles dièsel i al 11% del de gasolina.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Aterrant aquests números a València, i a partir dels desplaçaments que es
fan diàriament en cotxe entrant i sortint de <a href="https://www.valencia.es/es/cas/movilidad/otras-descargas" target="_blank">València </a>(759.068 desplaçaments, 379.534
vehicles), podem dir que la ZBE afectarà a 51.300 vehicles dièsel i 22.650 de gasolina.
Aquests 73.950 vehicles son els potencials cotxes que la industria espera
vendre gràcies a la implantació de la ZBE a València. La ciutat de València va
<a href="https://www.levante-emv.com/valencia/2022/11/23/valencia-adjudica-274-camaras-vigilaran-78982942.html" target="_blank">adjudicar</a> la ZBE (només la part tecnològica de càmeres) per 10,8 milions
d’euros. Pràcticament 150 euros per cotxe. A nivell Estatal, els 1.500 milions
d’euros destinats a les ZBE equivalen a 290€ per vehicle sense etiqueta. Però
recordem que l’objectiu, segons el RD, és millorar la qualitat de l’aire.
Seguim pensant que aquests 1.500 milions d’euros milloraran significativament
la qualitat de l’aire? Jo, que estic últimament una mica pessimista, crec sense
cap mena de dubte que aquest dineral no millorarà la qualitat de l’aire de les
nostres ciutats. Hem errat el tir. L’objectiu és lloable, però el camí triat
per assolir-lo, del tot equivocat. Oi que us venen al cap milers d’actuacions
més efectives que una ZBE per millorar la qualitat de l’aire a les nostres
ciutats amb un xec de 1.500 milions?<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Per acabar, un breu repàs al RD que regula la ZBE. Ja hem dit que
l’objectiu és millorar la qualitat de l’aire, però com proposa aconseguir-ho? A
partir de les restriccions d’accés i circulació i de la regulació de
l’estacionament. Per què, aleshores, només parlem de restricció d’accessos a
les ZBE? Hauríem d’entendre una ZBE com una àrea complexa on es restringeix
l’accés als vehicles més eficients, i a més a més, on al seu interior existeixin
carrers o illes amb restricció de circulació (zones de vianants). I on,
evidentment, l’estacionament en superfície està regulat en tota la seva
extensió. Així, segons el RD, les ZBE poden ser una bona eina per millorar la
qualitat de l’aire si les entenem de forma global, cosa que no està passant en
la majoria dels casos. A València, per exemple, hi haurà una ZBE en
funcionament però es podrà seguir estacionament de forma gratuïta en superfície
en la gran majoria dels barris de la ciutat. No és això un sense sentit?<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Davant de totes aquestes contradiccions i d’inversions milionàries per
intentar millorar la qualitat de l’aire amb propostes que fan aigua, cal recordar
que l’instrument més potent que té l’administració local per reduir l’ús del
cotxe és la gestió del voral, el disseny urbà a favor del vianant. Només cal voluntat
política i posar els diners on toca, allà on s’aconsegueixin millores
transformadores. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><o:p></o:p></span></p>XescoArechavalahttp://www.blogger.com/profile/07962709933327230966noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34270024.post-45362828679264548292023-09-17T19:33:00.003+02:002023-09-18T09:56:22.393+02:00El cim del Bèrnia<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">El Benicadell, el Montcabrer,
l’Aitana, el Montgó, el Puigcamapana, el Penyagolosa.... i el Bèrnia. Així en
fred i sense pensar molt, si em demanessin quin son els cim més emblemàtics del
País Valencià possiblement, els primers que diria, serien aquests. I el Bèrnia
no l’havia fet mai i en tenia ganes així que, aquest dissabte, hem matinat i ens
hem encaminat cap a la Marina.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Frontera natural entre les comarques
de la Marina Baixa i la Marina Alta, el Bèrnia s’alça 1.128 metres sobre el
nivell del mar, com una muralla calcària perpendicular a la mediterrània. Com
el cim es troba a tant sols 4,5 Km de la platja de la Solsida d’Altea, us podeu
fer una idea de com de majestuós es veu des de la costa, i com d’aèries són les
vistes des del cim (si no fa boira).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Sortim de València a les 7 del
matí, i a les 8:30 aparquem a les Cases de Bèrnia, un petit llogarret que hi ha
als peus de la cara nord de la serra (accedim des de Benissa, per la CV-749).
Ens preparem i a les 8:45 ja estem de camí cap al Forat del Bèrnia. Es comença
caminant per una pista, fins a la font de Bèrnia, on agafem un sender que
s’enfila cap a la paret de calcària que tenim al davant, sempre en diagonal. El
sender és molt entretingut i fins i tot hi ha algun tram on cal utilitzar les
mans per seguir amunt. En 45 minuts arribem al Forat del Bèrnia, un pas natural
que travessa la serra de nord a sud. Costa d’entendre una formació geològica
d’aquestes característiques, però els sistemes kàrstics tenen aquestes coses,
aquests regals. A la gatzoneta (o com a cadascú li sigui més fàcil), travessem
el forat ventós i passem a la cara sud de la serra. Davant nostre s’hauria
d’obrir un paisatge immens, la mediterrània, però la boira no ens deixa
entreveure gran cosa. De tant en tant veiem Altea, la serra Gelada i intuïm la
mar, confosa en un continuo de grisos amb la boira que ho embolcalla tot. Tot i
això fa un dia magnífic per caminar. No fa calor i, de moment, no ens hem
trobat amb ningú. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhE-UoTri9cmI3qn3uVYoyFT12ny73fJhEN__eL6XiP4AkwK7SqU7VSVeWJRrhKVV1LEVqcWx-aLsTvMD1yNbi4uCOzptkejvnfDB6npCyA28cgg89lg6Y6fEeQEzBLuqDK0iof7_dQbrLj3MhyYNs-o467vjEC2bk8X4UbxG7gJ9cfwq9tIdLd/s4032/IMG_7870.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhE-UoTri9cmI3qn3uVYoyFT12ny73fJhEN__eL6XiP4AkwK7SqU7VSVeWJRrhKVV1LEVqcWx-aLsTvMD1yNbi4uCOzptkejvnfDB6npCyA28cgg89lg6Y6fEeQEzBLuqDK0iof7_dQbrLj3MhyYNs-o467vjEC2bk8X4UbxG7gJ9cfwq9tIdLd/w400-h300/IMG_7870.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><i>Sender a la cara nord del Bèrnia, entre la Font i el Forat</i></span></td></tr></tbody></table><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2i_WCYYVSBM3GZSfm8Yydu_8oyZsl5yZcAC_ttxh9MN-c23aB5cvQ1OcxW0edVOBsA6_pGRe-Jv3rFUuHWvj5d_5gTjT55JaGl4Ql9gObPS0Js0WZfwmr6k4FtCt0y6IQu3p3MdW3fIxak8lAcQiwBQ1y6wraZZKsLJbV723X9aoP4W8bCn-i/s4032/IMG_7872.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2i_WCYYVSBM3GZSfm8Yydu_8oyZsl5yZcAC_ttxh9MN-c23aB5cvQ1OcxW0edVOBsA6_pGRe-Jv3rFUuHWvj5d_5gTjT55JaGl4Ql9gObPS0Js0WZfwmr6k4FtCt0y6IQu3p3MdW3fIxak8lAcQiwBQ1y6wraZZKsLJbV723X9aoP4W8bCn-i/w400-h300/IMG_7872.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><i>Boca nord del forat del Bèrnia</i></span></td></tr></tbody></table><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Seguim el sender cap a l’oest, caminant
sota les majúscules parets de roca calcària que cauen verticalment des de la
cresta de la serra de Bèrnia. Sense guanyar ni perdre alça (lleuger puja i
baixa) arribem al Fort de Bèrnia, construït l’any 1.562 sota la direcció de
l'enginyer italià <a href="https://dbe.rah.es/biografias/19052/juan-bautista-antonelli" target="_blank">Juan Bautista Antonelli</a> per ordre del rei Felip II, per
controlar i vigilar als moriscs. Ara en runes (està declarat BIC), és un bon
lloc per parar a esmorzar abans de començar la pujada cap al cim. Ens fem un
entrepà, un glop d’aigua i un didalet de <a href="https://www.lhostia.cat/" target="_blank">ratafia l’Hòstia</a>. Ja ho tenim tot per
tirar amunt i superar els gairebé 300 metres que ens queden de desnivell fins
al cim. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGmW-3sNm2trGZ8BIbmBT6U0zIeImOvfiHK8fU2NN2Qsoz3FghGre3Etqw9q6dU_Rh6hSgbRp3Ztgm8DMjADfqsha6WzRIzCkufocD2vOWbbKJg_YhqatAE4x9QOAsl9uUDxf3XW6GLIxLRxR33PIJGR-SqUpltj2WwiQCtO5P5yjzUR1AXrUt/s1601/TENY3190.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1159" data-original-width="1601" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGmW-3sNm2trGZ8BIbmBT6U0zIeImOvfiHK8fU2NN2Qsoz3FghGre3Etqw9q6dU_Rh6hSgbRp3Ztgm8DMjADfqsha6WzRIzCkufocD2vOWbbKJg_YhqatAE4x9QOAsl9uUDxf3XW6GLIxLRxR33PIJGR-SqUpltj2WwiQCtO5P5yjzUR1AXrUt/w400-h290/TENY3190.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><i>Sender a la cara sud, entre el Forat i el Fort</i></span></td></tr></tbody></table><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Des del Fort, un sender s’enfila
recte amunt cap a la paret de calcari. En pocs minuts ens plantem a la base de
la paret i el sender gira cap a l’esquerra. A la paret veiem uns senyals
vermells que ens indiquen el camí. Els seguim i canviem de vessant. Veiem ja,
enfront nostre, l’inici de la carena que haurem de recórrer per arribar al cim.
Ens hi apropem i, seguint les marques, ens enfilem. Al principi, hi ha un pas (l’únic)
una mica exposat i, per evitar ensurts, han posat una cadena per a que, qui no
estigui molt habituat a les alçades, pugui progressar còmodament. Després, l’itinerari
ens porta protegits per una escletxa fins arribar a la part alta de la carena.
Ara, tant sols ens queda caminar per un terreny còmode fins al vèrtex geodèsic
del cim del Bèrnia. Les vistes que tenim al cim no són espectaculars perquè la
boira segueix present, però de tant en tant s’obre alguna clariana i gaudim de
la panoràmica. Explorem l’antiga torre de Bèrnia, una construcció defensiva construïda
el S. XIII, fem un glop (d’aigua), piquem uns fruits secs i, després de les
fotos de rigor, desfem el camí fins al Fort. <o:p></o:p></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoTjwqXRvLtWeyjrIODc8y70WPTgOqQSRHP_3TWKALNrqWz7Q9sB5eDETDCJEQi_LwSkdTlkCl86g48SYXBdKfboH8pZEHGoC23PKTSTgjw5nAKiFK-o1hK6p7fRjlS6WxpTsmdDnh3_VNYO0AyCvYJColWFT-lgNUH7Fzn7yaJj78hYLYLYIE/s1600/QTYR0383.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoTjwqXRvLtWeyjrIODc8y70WPTgOqQSRHP_3TWKALNrqWz7Q9sB5eDETDCJEQi_LwSkdTlkCl86g48SYXBdKfboH8pZEHGoC23PKTSTgjw5nAKiFK-o1hK6p7fRjlS6WxpTsmdDnh3_VNYO0AyCvYJColWFT-lgNUH7Fzn7yaJj78hYLYLYIE/w300-h400/QTYR0383.JPG" width="300" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><i>Carena abans del cim</i></span></td></tr></tbody></table><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihk0Zrj9I6tq2Fwc1KVfdylIIMzU9SiNNUqlY5NVkAJtCOAxu2BcHVmp32YEcs0Awsi4vzY8buaLoGCMtBu0RDqo4WtnTC-7y1M5qUe2ru9nLrY2-R1SfBOli6wRsqbMBDz17mWJRS_-ZzRy-ZcUoqD9bdE153ZtA3qyyMh725bw9Q4Dcjh2nb/s4032/IMG_7902.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><i><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihk0Zrj9I6tq2Fwc1KVfdylIIMzU9SiNNUqlY5NVkAJtCOAxu2BcHVmp32YEcs0Awsi4vzY8buaLoGCMtBu0RDqo4WtnTC-7y1M5qUe2ru9nLrY2-R1SfBOli6wRsqbMBDz17mWJRS_-ZzRy-ZcUoqD9bdE153ZtA3qyyMh725bw9Q4Dcjh2nb/w400-h300/IMG_7902.JPG" width="400" /></i></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><i>Pas amb cadenes pujant al Bèrnia. Al fons, el Fort</i></span></td></tr></tbody></table></td><td style="text-align: center;"><br /></td></tr></tbody></table><span style="font-family: arial;">Un cop al Fort, seguim la nostra
volta circular a la serra de Bèrnia dirigint-nos cap al coll de l’Orenga, ben
proper al Fort. Al coll, el sender vira cap al nord i en suau baixada ens
portarà al coll de Xaló, on seguirem les marques del PR-CV 7 fins arribar, de nou,
a les cases de Bèrnia. Després d’una caminada de quatre hores i mitja, ens hem
guanyat el dinar. Parem al bar Trinquet de Benissa on ens fem un bon dinar i de
postres, un “cremaet”, com manen les tradicions. A les sis de la tarda estem de
nou a València i a les 20:00 estic al 16 Tonelades per gaudir del concert d’en
Josele Santiago. Però això ja és una altra història...</span><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>XescoArechavalahttp://www.blogger.com/profile/07962709933327230966noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34270024.post-16821146615511626192023-09-04T19:49:00.001+02:002023-09-04T19:54:29.631+02:00València, adéu a les superilles<p><span style="text-align: justify;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSFo5fQxiMPUCo4Vfo9Yqj7yrwD3ZiA2hKasNBYqx4DavceqniN3jAALj0pR5qY_0ozUxW6u_uqEcTpmWIUaFn8QKNZV2SOVaPSXmbR_q2TFc_oE9dWxm058yonDnJy6214grp54jNzibuWdK5iZlMM9bFfUvjt4TbyxUIZSfBaoKeqqG16L9R/s880/33d3237a-fa11-4896-be16-0e88d4ce63b8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><img border="0" data-original-height="495" data-original-width="880" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSFo5fQxiMPUCo4Vfo9Yqj7yrwD3ZiA2hKasNBYqx4DavceqniN3jAALj0pR5qY_0ozUxW6u_uqEcTpmWIUaFn8QKNZV2SOVaPSXmbR_q2TFc_oE9dWxm058yonDnJy6214grp54jNzibuWdK5iZlMM9bFfUvjt4TbyxUIZSfBaoKeqqG16L9R/w400-h225/33d3237a-fa11-4896-be16-0e88d4ce63b8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="400" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">Superilla de la Petxina, que es mantindrà. Font: Levante-EMV</span></td></tr></tbody></table><p></p><p><span style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">María José Català, l’alcaldessa de València pel Partit Popular, ha dit que
<a href="https://www.levante-emv.com/valencia/2023/09/04/catala-han-acabado-supermanzanas-91685333.html" target="_blank">les superilles s’han acabat</a>, que València no en construirà cap més, tot i que
ha confirmat que l’existent a la Petxina, la mantindrà.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La justificació utilitzada per l’alcaldessa de València per posar fi de
l’expansió de les superilles ha estat “<i>Me parecen plazas pintadas en el suelo.
Nunca me han parecido una buena opción. Prefiero una plaza bien hecha,
atractiva, con un proyecto bonito</i>”. L’alcaldessa parla d’urbanisme tàctic
quan s’està referint a la superilla i aquesta és quelcom més que pintades al
terra. Una superilla és molt més que una plaça:
“<i>La superilla és una solució integral a molts problemes de les grans
ciutats: canvi climàtic, mobilitat sostenible, manca d’espai verd, equitat en
l’habitabilitat urbana i la necessitat de compartir l’espai públic. La
superilla incorpora múltiples variables en un escenari concret: és un
ecosistema complex format per moltes peces que han d’encaixar entre sí per fer
rodar l’engranatge de la transformació de l’espai públic cap a una ciutat més
sostenible</i>” (<a href="https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/handle/11703/129164" target="_blank">Superilla Barcelona</a>, 2015-2023, Ajuntament de Barcelona –
Barcelona Regional). I sí, les superilles també es poden implantar a través
d’actuacions d’urbanisme tàctic, però si s’entenen bé, tenen una dimensió molt
més gran. <span style="color: black; mso-themecolor: text1;"><a href="http://tacticalurbanismguide.com/guides/" target="_blank">L’urbanisme tàctic</a>, en
canvi, és un procés de transformació urbana senzilla que permet transformar l’ús
d’un espai públic amb elements temporals i de forma econòmica. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">L’alcaldessa ha dit que s’acaben les superilles, però s’acaba també
l’urbanisme tàctic? A que es referia concretament? Dient no a les superilles
està dient, per extensió, no a cap tipus d’actuació d’urbanisme tàctic? Com farà front al canvi climàtic o als problemes de qualitat de l'aire? Jo crec
que ha finiquitat les superilles (sense entendre-les) perquè les ha confós amb
una senzilla actuació d’urbanisme tàctic. I com hem vist no és el mateix. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Entenc que políticament hagi d’enviar missatges de canvi, de fer les coses
diferents i que, en aquest cas, la víctima propícia son les superilles. Però
això vol dir que renunciarà a l’urbanisme tàctic com a eina per recuperar espai
urbà? Hi ha milers d’actuacions, sobretot petites (actuacions d’acupuntura
urbana) que es poden realitzar mitjançant l’urbanisme tàctic. Estic pensant en
millores dels entorns escolars i sanitaris, en creació de micro espais públics,
parklets, etc. Les possibilitats son immenses. Si aquestes dues darreres
legislatures s’ha utilitzat l’urbanisme tàctic des d’una perspectiva ambiciosa
(a vegades també lluny de l’objectiu propi d’un procés d’aquestes
característiques), potser ara és el moment d’utilitzar-lo a escala de carrer.
Retornar a l’origen participatiu de l’urbanisme tàctic. Als micro espais. A les
escoles i centres de salut. Tornar al prova error. Potser és el moment de
retornar a reclamar, des de les associacions, aquestes petites millores als
nostres carrers. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; mso-ansi-language: CA; mso-themecolor: text1;"><span style="font-family: arial;">Sembla però, que l’alcaldessa Català
vol anar directament al projecte final, com s’ha fet sempre. Res de pintura.
Directament projecte i obra. És del tot legítim però, les limitacions
pressupostaries difícilment li permetran recuperar tant espai per als vianants
com s’ha fet aquestes darreres dues legislatures. Per posar en context:
L’actuació d’urbanisme tàctic de la plaça de l’Ajuntament va costar 300.000€.
El projecte guanyador per a la reforma definitiva contempla una inversió
propera al 9 milions d’euros. Jo també vull veure els projectes definitius,
però l’urbanisme tàctic ens permet anar fent camí una mica més ràpid. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; mso-ansi-language: CA; mso-themecolor: text1;"><span style="font-family: arial;">Per cert, al juny d’aquest 2023,
l’Ajuntament de València va adjudicar el “Pla de recuperació de l'espai públic
en els districtes d’Extramurs i l’Eixample” per un import de 75.020 euros (+
IVA) i que segons el plec tenia, com a objectiu, identificar espais per
implantar superilles en aquests dos districtes. Com enfocarà el nou equip el
desenvolupament d’aquest Pla després de les declaracions d’avui de l’alcaldessa
Català?</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; mso-ansi-language: CA; mso-themecolor: text1;"><span style="font-family: arial;">El nou regidor de mobilitat, <a href="https://valenciaplaza.com/jesus-carbonell-entrevista-movilidad" target="_blank">JesúsCarbonell</a>, ha dit que el vianant serà el protagonista de la mobilitat a la
ciutat. Donarem un marge prudencial de temps per veure com ho enfoquen, però de
moment, ja se sap que sense més superilles i, possiblement, sense actuacions d’urbanisme
tàctic. Veurem, al final de la legislatura, quantes places o espais urbans
s’han recuperat.</span><o:p></o:p></span></p>XescoArechavalahttp://www.blogger.com/profile/07962709933327230966noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34270024.post-58654195812207389712023-08-25T10:01:00.000+02:002023-08-25T10:01:33.798+02:00D’Oix a Sadernes, per Talaixà i Sant Aniol d’Aguja<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Aquestes vacances d’estiu les hem passat a l’Alta Garrotxa, un petit tresor
encara feréstec a mig camí entre els Pirineus i la Costa Brava. Hem muntat el
campament base al càmping la <a href="https://www.lasoleiadoix.cat/es/" target="_blank">Soleia d’Oix</a> i, des d’allà i al llarg de dues
setmanes, hem visitat Girona, Olot, Vic, Sant Joan de les Abadesses, Santa Pau,
Castellfollit de la Roca, Beget, hem anat un dia a la platja, hem gaudit d’una
<a href="https://nitsdecirc.com/" target="_blank">nit de Circ</a> a Besalú, de la Fageda d’en Jordà, que ens ha encisat i dels
volcans que ens han transportat a temps pretèrits. Però, sobretot, hem caminat els
senders solitaris de l’Alta Garrotxa. Alzines, pins i roures per protegir-nos
de la calor i desenes d’esglésies romàniques, masos i despoblats que ens han
parlat d’un territori amb una llarga història.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">De totes les excursions que hem fet, i n’hem fet unes quantes, la que més
em va agradar va ser la travessa d’Oix a Sadernes, passant per Talaixà i Sant
Aniol d’Aguja. Una excursió d’un dia apta per fer amb família si no es vol fer
amb presses, que ens permet descobrir un tram de la vall d’Hortmoier, el coll
de Talaixà i tota la riera de Sant Aniol. Una meravella. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7zMwEeQqpWly3KeT-x4Uu2xsEGv6i_bvbZBTkBfH0oI5vdbJu9uS-i5wB_S_N7jpScrHdhiW8RQ988TI_O7f0sbqpfZCC6vWgnxfYBrOaXCF_cKOz1sXEyYpGJWoBGvwDZhXZ1guZuz-CemfkC3v43Q1-76NCP2n030WTc5NFZI_24ZB6gKap/s640/Oix1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7zMwEeQqpWly3KeT-x4Uu2xsEGv6i_bvbZBTkBfH0oI5vdbJu9uS-i5wB_S_N7jpScrHdhiW8RQ988TI_O7f0sbqpfZCC6vWgnxfYBrOaXCF_cKOz1sXEyYpGJWoBGvwDZhXZ1guZuz-CemfkC3v43Q1-76NCP2n030WTc5NFZI_24ZB6gKap/w400-h300/Oix1.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><i>El Ferran i el Pas dels Liberals, des de la pista de la vall d'Hortmoier</i></span></td></tr></tbody></table></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Vam sortir d’Oix amb cotxe i vam remuntar la Vall d’Hortmoier fins una mica
abans del pont Trencat, allà on surt el trencall cap a Santa Maria d’Escales. A
les vuit aparcàvem el cotxe i començàvem a caminar, seguint la pista forestal
direcció a Sant Miquel d’Hortmoier. La pista s’enfila a poc a poc fins a
l’estret que es forma amb l’inici de la cresta del Ferran. Davant nostre veiem
el Grau d'Escales o “Pas dels Liberals”, d’es don van ser llançats al buit uns
liberals detinguts pels carlistes a finals del S. XIX. La pista davalla
suaument, canvia el paisatge, ara més ombrívol i en pocs minuts arribem a la
Palanca del Samsó.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Deixem aquí la vall
d’Hortmoier, que si la continuéssim, en poc més de 30 minuts arribaríem a
l’església de Sant Miquel i als prats on hi ha els Roures del rei o
d’Hortmoier. Ho deixem per un altre dia. Ara toca enfilar-se cap a Talaixà.
Creuem el riu i seguim el GR-11, que serpentejant entre alzines, roures i
després pins, ens duu a Talaixà. La pujada és constant, tenim ombra i el sender
és clar tot i que de tant en tant apareix la indicació de La Menera (departament
francès) enlloc de Talaixà i ens crea alguna confusió, però el Ferran és un
magnífic punt de referència per seguir amunt i arribar al coll. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBE4YxGVDkeLefATmdKWdgke645b94yphwIZTQgUOkLHadxyYEV25iEwHlNwmGC7iITyYKqKevyG95j4q9b_N_QrYNQHFYkhoV3nXXFpmyhWKgrYpVPNBiVC3rV-nXiq3WEySxld02vnZGQ7-t3H3QrVKRRwmSMSF3S-ruc37O6ESROH4BMRiQ/s640/Oix2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="480" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBE4YxGVDkeLefATmdKWdgke645b94yphwIZTQgUOkLHadxyYEV25iEwHlNwmGC7iITyYKqKevyG95j4q9b_N_QrYNQHFYkhoV3nXXFpmyhWKgrYpVPNBiVC3rV-nXiq3WEySxld02vnZGQ7-t3H3QrVKRRwmSMSF3S-ruc37O6ESROH4BMRiQ/w300-h400/Oix2.jpg" width="300" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i>Pujant cap a Talaixà</i></span></td></tr></tbody></table></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5nS1QcwhP2gD_zsN1ZF0I26oMEjwpmiABqiuwbGEDWXlgFKQkQTTNQ8w9UX-PRkx_YTgkW7JNxLf7qEHSdo-vKjPvEckQHZxj9tqsI3UP3gg--JM9_VmJLudbQmXeKI2mvT7TjTnIwP1n3v6PmFdlMA-KE4RHfhOlj-RLD0NFmbsuS3aHKEC1/s640/Oix3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5nS1QcwhP2gD_zsN1ZF0I26oMEjwpmiABqiuwbGEDWXlgFKQkQTTNQ8w9UX-PRkx_YTgkW7JNxLf7qEHSdo-vKjPvEckQHZxj9tqsI3UP3gg--JM9_VmJLudbQmXeKI2mvT7TjTnIwP1n3v6PmFdlMA-KE4RHfhOlj-RLD0NFmbsuS3aHKEC1/w400-h300/Oix3.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i>Sant Martí de Talaixà</i></span></td></tr></tbody></table></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">La darrera vegada que vam estar a Talaixà (2008, crec) el refugi estava mig
abandonat. Ara està arreglat, així com l’església de Sant Martí, que han refet
el sostre per a evitar un esfondrament. En asseiem sota els xiprers del costat
de l’església, fem un mos i un bon glop d’aigua mentre gaudim d’aquest coll
idíl·lic. De Talaixà comencem a baixar cap a la riera de Sant Aniol. Ens
dirigim a la Quera, des d’on seguirem fins a Sant Aniol a través del pas de la
Núvia. El despoblat de la Quera ens agrada molt. El caminem, traiem el nas a
les cases i església abandonades i comentem com de dura deuria ser la vida allà
dalt. Romanticismes, els justos.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Ara, enfilem cap al pas de la Núvia. Comença a fer calor i el sender té
algun tram sense ombra. Sense perdre alçada, voregem la muntanya fins a trobar
el Pas de la Núvia, un tram de sender estret on a la dreta tens el buit (i al
fons veus les gorgues blaves de la riera de Sant Aniol) i a l’esquerra una
paret de roca calcària on han fixat un passamà per si teniu vertigen. Gaudim de
les vistes i passem, tots quatre, sense cap problema. Un cop passat aquest
tram, el sender baixa fins a Sant Aniol d’Aguja. Ens refresquem a la font (i
“bategem” al nostre Aniol), omplim cantimplores i donem una ullada al refugi,
que l’associació <a href="http://www.amicsdesantanioldaguja.cat/" target="_blank">Amics de Sant Aniol d’Aguja</a> està recuperant (i ja deu faltar
ben poc per acabar). Després, ens acostem a l’església de Sant Aniol i comencem
la baixada cap a Sadernes. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9d8QmV0uwh0vmTpPv-pHCXLSfNAGFDDorxufBAdyVROFXklFl3PAEoUpGbXD2jfCHnHxsE1-UvCI3CWv-OUB6N3jKY0vZK2Tk9sT_tEiLmA5NWrL474hC0Xvnql8gLCvRbb6CuTRI4D0_PHhGMFXWhgual65ffBjGAaunlVOe0tC1Le8DKSur/s640/Oix4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9d8QmV0uwh0vmTpPv-pHCXLSfNAGFDDorxufBAdyVROFXklFl3PAEoUpGbXD2jfCHnHxsE1-UvCI3CWv-OUB6N3jKY0vZK2Tk9sT_tEiLmA5NWrL474hC0Xvnql8gLCvRbb6CuTRI4D0_PHhGMFXWhgual65ffBjGAaunlVOe0tC1Le8DKSur/w400-h300/Oix4.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><i>El Salt de la Núvia</i></span></td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj91pw6CduuQgFCz2hq6e4O7GTRH8Xf-m4D0g7-sCEPz6_A1qXSKOZc2-MPPdBMRx5BdGJgdvqC-63TXeNY97PdgUa92-4BCHqFSgw2v0jXag6MJGNbefc4RLsWVnK1SNF_0MJzc5zdMGj2WjFRlLdsm_CW8hUIA27L6FGVlnsyf0TyDwaa4s1M/s640/Oix5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj91pw6CduuQgFCz2hq6e4O7GTRH8Xf-m4D0g7-sCEPz6_A1qXSKOZc2-MPPdBMRx5BdGJgdvqC-63TXeNY97PdgUa92-4BCHqFSgw2v0jXag6MJGNbefc4RLsWVnK1SNF_0MJzc5zdMGj2WjFRlLdsm_CW8hUIA27L6FGVlnsyf0TyDwaa4s1M/w400-h300/Oix5.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><i>La font de Sant Aniol d'Aguja</i></span></td></tr></tbody></table></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Fins ara ens hem trobat amb un petit grup d’escoltes que baixava de Talaixà
cap a Beget i amb una noia que pujava de Sant Aniol cap a Talaixà. Ningú més.
Tot el matí pràcticament sols. Ara, de Sant Aniol a Sadernes, el sender és ple
de gent. Els gorgs i la possibilitat de refrescar-se al riu és un atractiu
immens per als dies càlids d’agost. Per controlar i limitar l’accés a la riera
de Sant Aniol, l’aparcament de Sadernes està regulat i cal reserva plaça
prèviament a la <a href="https://altagarrotxa.org/reserva-previa-aparcament-de-sadernes/" target="_blank">web del Consorci de l’Alta Garrotxa</a>.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Poc després de Sant Aniol trobem el nostre raconet i fem un primer bany. L’Aigua
freda és sanadora després d’unes hores de caminada. Seguim baixant i al cap de
trenta minuts parem a dinar en un gorg gran, on hi ha un grup de gent
banyant-se. Descansem a l’ombra, fem un entrepà i, novament, ens remullem al
riu. La Neus nada amunt i avall com una fada d’aigua i l’Aniol, tot i que no li
agrada molt l’aigua freda, també acaba capbussant-s’hi. A les quatre, ens posem
de nou en marxa cap a Sadernes. El sender és llarg i ens anem creuant amb grups
de gent que pugen cap a Sant Aniol o que s’estan banyant en algun gorg de la
riera. Com fa calor, parem a remullar les gorres i el cap en un gorg, i no sé
ben be com, l’Aniol hi cau de cap i aconsegueix, en una bassa de poc més de dos
pams, mullar-se de cap a peus. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiv_p4pwwQsmWlIYPWqEZG0RQuaiNdq8hSANDCKefde0k3-KOEPEPPAaCvtTOZzgK95xs2fo189RjJW16vkZn02a9B8HlqC5IdJ7ZPRNaGlSnWycn_-n47lebH5hwWxZ8Vo5Knxmv2zCyMttghE1dTj8jOINffTBanPHyytXf_yMa1b0igohSVh/s640/Oix6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiv_p4pwwQsmWlIYPWqEZG0RQuaiNdq8hSANDCKefde0k3-KOEPEPPAaCvtTOZzgK95xs2fo189RjJW16vkZn02a9B8HlqC5IdJ7ZPRNaGlSnWycn_-n47lebH5hwWxZ8Vo5Knxmv2zCyMttghE1dTj8jOINffTBanPHyytXf_yMa1b0igohSVh/w400-h300/Oix6.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><i>Riera de Sant Aniol</i></span></td></tr></tbody></table></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Al final, deixem el sender i a través d’una pista forestal arribem al pont
de Valentí. Fins aquí hem caminat sota l’ombra del bosc, però a partir d’ara i
fins a Sadernes (30 minuts encara), el sol que ens cau al damunt és de
justícia. És la part més pesada del dia, però contents, arribem a les sis de la
tarda a Sadernes. Com l’excursió que hem fet no és circular, hem contactat amb
el Joan (taxista de Montagut) que ens porta de nou cap a Oix, on fem un bany a
la piscina, una bona dutxa i un més que merescut sopar al restaurant del
càmping. </span><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;"><i>PD. Una altra caminada bonica ha estat la volta que hem fet d’Oix fins a
Santa Maria d’Escales i d’allà, pel pas dels Liberals, fins a Sant Miquel
d’Hortmoier. La tornada a Oix, per la pista.</i></span><o:p></o:p></span></p><span style="font-family: arial;"></span><p></p>XescoArechavalahttp://www.blogger.com/profile/07962709933327230966noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34270024.post-27054713737088098172023-08-05T19:05:00.001+02:002023-08-05T19:05:24.167+02:00La via ferrata de la font del Chorrico<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La font del Chorrico és un racó bonic i amagat que es va salvar pels pèls
quan es va construir la nova presa de Tous. De fet, quan el nivell de l’aigua
de la presa és alt, aquesta no arriba a la font per ben poc. Per arribar-hi cal
aparcar el cotxe a l’antic poble de Tous, al costat de la presa, i caminar poc
més de 20-25 minuts. Es comença vorejant la presa, resseguint traces de sender
sempre guanyant alçada a poc a poc, i anant a buscar la primera vall que
s’endinsa cap a l’interior, deixant darrera nostre la presa. El sender que recorre
aquesta vall segueix el traçat d’unes antigues canonades, que portaven l’aigua
de la font del Chorrico cap al poble de Tous. Avui en dia estan en desús i
trencades, però de tant en tant encara es veuen els tubs de fang que ens
recorden que, aquest indret, no fa tant estava viu de gent. Ara el paisatge és
inhòspit. La línia del límit d’aigua marca clarament dos espais. El que queda
per sobre de l’aigua, de muntanya mediterrània, de pins i algunes cabres
hispàniques que passegen tranquil·lament. El que queda per sota de la línia
d’aigua, i quan aquesta està molt per baix, desert. Pedra, fang, terra d’un to
gris cremat. Sense verd. Així, caminat per un sender delicat i antic que separa
dos mons, arriben a la font del Chorrico, un petit paradís enmig de l’àrid
paisatge mediterrani. </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoJgnYhiiruvsW78GhKrg0YHDO18X2EQCEuSF9yVz8LzZqHU4kyclHuGMlAFZIUNMuddaK3e7bwFsdFJMliveaVlD4GgsJnOheadZint5OmV0IUdn9PJUxpypqsgmDz-rXosBc2Ma7T9YES-a6B4aCB8Vr06d2WrlhMxyPOqzrGRCXOGNq9Tvk/s4032/IMG_7102.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoJgnYhiiruvsW78GhKrg0YHDO18X2EQCEuSF9yVz8LzZqHU4kyclHuGMlAFZIUNMuddaK3e7bwFsdFJMliveaVlD4GgsJnOheadZint5OmV0IUdn9PJUxpypqsgmDz-rXosBc2Ma7T9YES-a6B4aCB8Vr06d2WrlhMxyPOqzrGRCXOGNq9Tvk/w400-h300/IMG_7102.JPG" width="400" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La font es molt bonica, doncs l’ullal està una mica enlairat i la quantitat d’aigua que brolla genera una cascada que acaba en una petita bassa. Aquí l’aigua corre ràpida i al costat s’acumula en una segona bassa on fa anys es podia prendre el bany. No és molt gran, però és un bon racó per anar a berenar, gaudir de la cascada, fer un mos a l’ombra de la figuera i passar l’estona remullant els peus.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJVfN-kYAy0Aw8TP-yVXMXwI5ZYynuWkU-LZvHPEUPIjQ5rlFyLFTUE4AlEFdIZSY_PiGRtHV3IxJVYQOuY3ATNDA2Zns90VU7kHe4EPs6pZdZgbEwDAPrQKZxTcsRj7YOCBAIR02em5NLCUwK0xTPGFw7RRnnlA5EtoQqYV0q_I8nKfRbcXvj/s1600/IIEY8804.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJVfN-kYAy0Aw8TP-yVXMXwI5ZYynuWkU-LZvHPEUPIjQ5rlFyLFTUE4AlEFdIZSY_PiGRtHV3IxJVYQOuY3ATNDA2Zns90VU7kHe4EPs6pZdZgbEwDAPrQKZxTcsRj7YOCBAIR02em5NLCUwK0xTPGFw7RRnnlA5EtoQqYV0q_I8nKfRbcXvj/w300-h400/IIEY8804.JPG" width="300" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Aquest racó prou desconegut, s’ha donat a conèixer una mica més a partir de l’any 2011 quan es va instal·lar, ben al costat, la via ferrata Font del Chorrico. És una via curta (60 metres aprox.), molt ben equipada i ideal per a iniciar-se (K1). Així que aquest dissabte hem matinat i la Neus i l’Aniol han fet la seva primera ferrata.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Un cop al Chorrico, la ferrata es veu a la paret que queda a l’esquerra. De la font, en menys de cinc minuts ens plantem a l’inicia de la via. Primer la faig amb la Neus i després la torno a fer amb l’Aniol. No tinc tres dissipadors, així que prefereixo fer-la dos vegades que posar-me en risc a mi o als meus fills. La diferència entre fer una ferrata amb cintes o amb dispador rau en el factor de caiguda. Aquest <a href="https://www.rocjumper.com/material/peligro-cintas-cuerdas-disipador-via-ferrata/" target="_blank">link</a> ho explica clarament.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Mentre l’Aniol es queda amb l’Espe a la font, la Neus i jo ens equipem (arnes, dissipador i casc) i comencem a pujar. Es una ferrata molt directa i molt ben equipada. No hi ha cap tipus de dificultat més enllà del vertigen que es pugui tenir, doncs la via es vertical i amb bones vistes al Chorrico i a la presa de Tous. Un petit flanqueig a esquerra a l’inici i abans d’arribar a dalt un passamà petit a dreta i ja està. La resta, escales verticals ben posades, seguides i sense sostres.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La baixada cal buscar-la be. Hi ha una opció de rapelar el barranc sec que ens deixarà a la mateixa font del Chorrico i una altra de seguir un camí parcialment equipat que ens deixarà molt a prop d’on hem començat la via. Busquem aquesta segona opció i sense problemes arribem al peu de la via. Hem fet la volta en poc més de 40 minuts. Ara, mentre la Neus es refresca a la font, l’Aniol s’equipa i s’estrena en una via ferrata.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNFRPqFQQYzrrHjrczCppHpsYSOF88-YGw065dud60WxapLoRG5-3_yOrM6_LbcA4g7WiSfSySP_sX9IdtPaJ_cLwi8b4QLY2551dSclXomyleNwIq5pM1w5tKKbsCMVB8P6ij-t3pNjO2cccqVfoWVDn7zOQjlBJvxSofW2VwpIxv6SRTLf2B/s4032/IMG_7105.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNFRPqFQQYzrrHjrczCppHpsYSOF88-YGw065dud60WxapLoRG5-3_yOrM6_LbcA4g7WiSfSySP_sX9IdtPaJ_cLwi8b4QLY2551dSclXomyleNwIq5pM1w5tKKbsCMVB8P6ij-t3pNjO2cccqVfoWVDn7zOQjlBJvxSofW2VwpIxv6SRTLf2B/w400-h300/IMG_7105.JPG" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbNTE0pwAJDTNFKkGvUzHsGz8xI2IU-TdBmivWI9EzTCJMOCmAs-aMuj_G1jagbngQh_FgFQPwhOMkyg0jPBUH9QXwCKCfYB_vRskNmQPlFyGtWIxXrtWiR67Ji7I-8vGbKrCmnNvqbZNts1lCdX1FLq6LwnprQNYwjNE2a_ibRJukHkvIjpDc/s4032/IMG_7122.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbNTE0pwAJDTNFKkGvUzHsGz8xI2IU-TdBmivWI9EzTCJMOCmAs-aMuj_G1jagbngQh_FgFQPwhOMkyg0jPBUH9QXwCKCfYB_vRskNmQPlFyGtWIxXrtWiR67Ji7I-8vGbKrCmnNvqbZNts1lCdX1FLq6LwnprQNYwjNE2a_ibRJukHkvIjpDc/w400-h300/IMG_7122.JPG" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjo_tgxdwvnLoYCw44qNL5VXdMaAshCAwptKnbMxusZVm_j8Y65bajvB0gdL7oDPK8DouJWIV7sarTIFodIbyWMxh5stlb0ujDxLiTrdGTpciT3OAc9UAltjfhhaH8Nchioh85_StDUvgKp3Nd0FwI182OA4K-umcqIlb172um2IGx5g2rN4rkC/s4032/IMG_7108.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjo_tgxdwvnLoYCw44qNL5VXdMaAshCAwptKnbMxusZVm_j8Y65bajvB0gdL7oDPK8DouJWIV7sarTIFodIbyWMxh5stlb0ujDxLiTrdGTpciT3OAc9UAltjfhhaH8Nchioh85_StDUvgKp3Nd0FwI182OA4K-umcqIlb172um2IGx5g2rN4rkC/w400-h300/IMG_7108.JPG" width="400" /></a></div><br /><br /><span style="font-family: arial;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p><span style="font-family: arial;"> </span></o:p></p>XescoArechavalahttp://www.blogger.com/profile/07962709933327230966noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34270024.post-36008403649195719462023-07-27T14:13:00.002+02:002023-07-27T17:39:28.961+02:00Gràcies Carmona!<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-nwUI2NWfd0sdcGiZaIT2AcK2GC8JvwEIncxPQHnJP1zmKcdjCjIoFnVKLpYbN3r5T48DGZhhg3h_FvmTP5xtwzq4NnxW6ev9SDinzMHiAZ8-eI7BzgZ11hf3Kr04RmzcnkUIo4h6PgSoyDcHk50qY98FAU7NZokvLOmeWwbQrXeYUcEKFsoD/s425/1200x630wp.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="425" data-original-width="424" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-nwUI2NWfd0sdcGiZaIT2AcK2GC8JvwEIncxPQHnJP1zmKcdjCjIoFnVKLpYbN3r5T48DGZhhg3h_FvmTP5xtwzq4NnxW6ev9SDinzMHiAZ8-eI7BzgZ11hf3Kr04RmzcnkUIo4h6PgSoyDcHk50qY98FAU7NZokvLOmeWwbQrXeYUcEKFsoD/s320/1200x630wp.png" width="319" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Ahir va ser un dia intens en noticies musicals. Mentre en Sir Mike Jagger, el
frontman dels Stones, bufava 80 espelmes en plena forma, la llum de la irlandesa
Sinéad O'Connor s’apagava prematurament als 56 anys. Aquest dos esdeveniments van
eclipsar el desè aniversari de la mort d’en J.J. Cale, el guitarrista americà
que influencià a tota una generació. Però tot això es va quedar en un no res
quan, a les 8:54 del matí, l’Àngel Carmona ens <a href="https://www.youtube.com/watch?v=2b1YytAGOE0" target="_blank">anunciava</a> que deixava el “<b><a href="https://www.rtve.es/play/audios/hoy-empieza-todo-con-angel-carmona/" target="_blank">Hoy empieza todo</a></b>” de <b><a href="https://www.rtve.es/radio/radio3/" target="_blank">Ràdio 3</a></b> per començar una nova aventura a RNE. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Us pot semblar una noticia menor, però per als que fa 14 anys que l’escoltem
cada matí, és una bomba. El HET i l’Angel Carmona formen part de la nostra quotidianitat.
Cada matí, mentre ens preparem per anar a treballar, mentre esmorzem, o quan ens
toca conduir per anar a alguna reunió lluny, ell i el seu equip ens acompanyen.
I fer-ho de manera ininterrompuda durant 14 anys és molt de temps. No sé si
podeu arribar a entendre-ho. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Jo <a href="http://xescoarechavala.blogspot.com/2010/03/hoy-empieza-todo.html" target="_blank">vaig enganxar</a>-me al HET l’any 2009, quan viatjava un parell de vegades a
la setmana a Murcia. I des d’aleshores ens ha acompanyat cada dia. Els nostres
fills han crescut escoltant el HET i el crit de “las oooooochoooo” ja forma
part del nostre dia a dia, de la nostra quotidianitat. A partir del setembre,
quan tornem a la rutina, els matins de casa nostra sonaran diferents. I això
serà un canvi important. L’Espe ho compara a quan un bon amic et diu que se’n
va a viure lluny, que et quedes una mica orfe. Sol.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Gràcies Carmona per fer dels matins un bon moment, per mantindre’ns
informats d’una manera distesa i, sobretot, per donar-nos a conèixer una
multitud de grups i “melocotonazos” que ja formen part del nostre dia a dia. Gràcies
també, per haver estat part de la nostra família durant tots els matins dels
darrers 14 anys. De veritat, ha estat un plaer. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Una abraçada ben forta i seguim. Visca la ràdio!</span><o:p></o:p></span></p>XescoArechavalahttp://www.blogger.com/profile/07962709933327230966noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34270024.post-56768866558940590022023-07-14T10:42:00.001+02:002023-07-14T10:42:28.821+02:00Lideratge polític i instruments de governança: dos elements clau per millorar les nostres ciutats<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpTKxyKZgGE44eA4JVa12O0k8XZQ4SXJpAVIlC_uMhdktxQ9m_PA71SLiwWPZedNSF6mpJIDqneFHUFHlsjwZYbanRakqx-mRBp46vjnpzHY0nzp2CjpFYMrhCL7XtbxFY3GIB2ojyT9NT0v1zExLgWx0F6ByMufx-XEtao2udFJ_pLlgok5kn/s500/gestio-governanca-dades-500px.webp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="333" data-original-width="500" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpTKxyKZgGE44eA4JVa12O0k8XZQ4SXJpAVIlC_uMhdktxQ9m_PA71SLiwWPZedNSF6mpJIDqneFHUFHlsjwZYbanRakqx-mRBp46vjnpzHY0nzp2CjpFYMrhCL7XtbxFY3GIB2ojyT9NT0v1zExLgWx0F6ByMufx-XEtao2udFJ_pLlgok5kn/w400-h266/gestio-governanca-dades-500px.webp" width="400" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Aquesta setmana vaig assistir a <a href="https://www.lasnaves.com/" target="_blank">Las Naves</a> a una xerrada organitzada pel
col·lectiu <a href="https://valenciaenbici.org/" target="_blank">València en Bici</a> on, sota el títol “ La ciutat ens espera”, el
professor de la Universitat de Texas, <a href="https://faculty.txst.edu/profile/1922238" target="_blank">Billy Fields</a>, ens va parlar d’urbanisme,
adaptació i comunitats resilients. Va ser interessant, sobretot pel debat
generat, però tinc la sensació que parlem molt, massa, d’infraestructures, i
oblidem altres aspectes que son fonamentals per transformar les nostres
ciutats. Per modificar les seccions dels nostres carrers, per incorporar
infraestructura verda i blava, per crear una xarxa ciclista metropolitana,
necessitem, abans, dos elements clau que no solen aparèixer en els debats: La
voluntat política i la governança metropolitana.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Anne Hidalgo, l’alcaldessa de París, va anunciar el mes de juny del 2020
que eliminaria el 72% de les places d’estacionament en superfície per millorar
les condicions dels vianants i les bicicletes. Això significa eliminar 60.000
de les 83.500 places existents. Hidalgo s’ha passat els darrers anys defensant
el París dels 15 minuts, posant com a prioritat de govern el vianant, la
bicicleta i per tant, la millora de l’espai públic de la capital francesa. El
desembre de l’any 2015 es va celebrar a París la cimera pel clima (COP 21
Paris), on es van arribar a acords globals per aturar el canvi climàtic. Tothom
va coincidir a afirmar que aquella cimera va ser un èxit i que possiblement
marcaria un abans i un després en la lluita contra el canvi climàtic. Anne
Hidalgo portava aleshores una mica més d’un any i mig com a alcaldessa i va
aprofitar l’empenta per convertit París en un exemple brillant de com les
ciutats poden liderar la transició cap a societats més netes, saludables i
pròsperes. Sis anys més tard, l’any 2020, repetia victòria a les eleccions
municipals i la revista TIME la incloïa en la llista de les 100 persones més
influents del món de l’any 2020.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Anne Hidalgo és, actualment, una de les polítiques més influents en matèria
de mobilitat, però al llarg de la historia, i arreu del món, hi ha hagut altres
polítics que han tingut una idea molt clara de la ciutat que volien. Jaime
Lerner a Curitiba (Brasil) a principis dels anys 70, Enrique Penyalosa a Bogotá
(Colòmbia) a final dels anys 90 o Michael Bloomberg com alcalde de Nova York la
primera dècada del segle XXI són només alguns exemples de renom internacional
que amb voluntat política i visió de futur, han aconseguit transformar
positivament les seves ciutats. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">A Espanya també tenim ciutats que porten anys treballant molt bé l’espai
públic i la mobilitat urbana. Són ciutats que van començar a transformar-se per
la voluntat política d’un alcalde que va saber transmetre aquesta visió de
ciutat al seu equip i a la resta de governs que els han succeït. És interessant
el cas de les tres capitals basques, governades històricament per partits
polítics diferents però que totes tres han coincidit en desenvolupar un model
de ciutat on el vianant i la qualitat urbana són grans cartes de presentació.
Odon Elorza, alcalde de Donostia entre 2001 i 2011 pel PSE, Iñaki Azkuna,
alcalde de Bilbo entre 1999 i 2014 pel PNB i José Ángel Cuerda, alcalde de
Gasteiz entre el 1979 i 1999 pel PNB han estat els responsables polítics de les
transformacions urbanes de les tres capitals basques. Cal dir, en el cas de
Gasteiz, que durant els 16 anys de govern posteriors a Cuerda (Alfonso Alonso i
Javier Maroto per part del PP i Patxi Lazcoz per part del PSE ) es va seguir
apostant per millorar la ciutat, sent aquest període el de la transformació del
transport públic de la capital alabesa. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Un altres cas d’èxit el trobem a <a href="https://www.pontevedra.gal/areas/movete/" target="_blank">Pontevedra</a> (Galicia). Miguel Anxo
Fernández Lores n’és l’alcalde, pel BNG, des de l’any 1999. L’alcalde, en
gairebé totes les conferències, explica que la transformació de la ciutat va
començar quan es van plantejar deixar de millorar el trànsit. Van arribar a la
conclusió que aquestes millores només feien que incrementar el número de
vehicles. A partir d’aleshores es van centrar en millorar la qualitat de vida de
les persones, millorant l’espai urbà de la ciutat. Van transformar en zona de
vianants el centre, van fer estacionaments dissuasius, van reduir la velocitat
a 30 Km/h, van facilitar els desplaçaments en bicicleta i van fer, l’any 2012,
el primer “Metrominut” d’Espanya. Ho han fet bé i ho han sabut explicar millor.
Avui en dia no hi ha conferència de mobilitat que no es parli del cas de
Pontevedra. I és una capital de província de 80.000 habitants! <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Recordo, ja fa uns quants anys, una presentació que ens va fer la societat
<a href="https://www.bilbaoria2000.org/" target="_blank">Bilbao Ría 2000</a> per mostrar-nos la visió que tenien de la ciutat per als
propers 30 anys. Va ser impressionat. Des d’aleshores tinc clar que un bon
polític és aquell que s’ha imaginat com vol que sigui la seva ciutat, no durant
els quatre anys de mandat, sinó a 30 anys vista. Un polític ha de tenir la
capacitat d’imaginar, de posar-se reptes, de somiar. Moltes vegades pregunto a
alcaldes i regidors quins plans tenen de futur, com s’imaginen la seva ciutat o
poble. I molts miren al sostre, ofegats pel dia a dia, sense idees
transformadores.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Sempre m’he preguntat com hagués estat la resposta de Rita Barberà,
alcaldessa de València entre els anys 1991 i 2015, a aquesta pregunta. Somiava
Rita amb la València del futur? En matèria de mobilitat, segur que no. Una de
les llegendes que corria per l’ajuntament era que deia, taxativament: “El coche
no se toca”. Per sort les coses van canviar a la capital del Túria, però
València va perdre dues dècades precioses. I ara, en quina València somiarà
l’alcaldessa Català?<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Però amb voluntat política i imaginació no n’hi ha prou. És imprescindible,
però no suficient. Les necessitats dels ciutadans fa anys que han sobrepassats
els límits administratius de les ciutats i, per tant, cada vegada es fa més
necessari parlar d’àrees metropolitanes. A València, per exemple, no tenim
encara estructures que permetin una governança metropolitana clara. Això genera
problemes competencials, de finançament, de coordinació i de representació
democràtica a l’hora de gestionar les necessitats que la societat té en l’àmbit
metropolità. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">La Generalitat va anunciar el mes de novembre del 2020 la redacció de
l'esborrany de la llei d'àrees metropolitanes, sota la direcció del catedràtic
de geografia humana Joan Romero. Passats gairebé tres anys, i després de sentir
al professor en alguna conferència, aquest projecte dorm en un calaix. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">En matèria de mobilitat estem una mica millor, però no podem tirar coets. L’ATMV
és un organisme autònom de la Generalitat adscrit a la conselleria competent en
matèria de transport, mentre que l’ATM de Barcelona o el Consorcio de
Transportes de Madrid, per exemple, són consorcis. La diferència és important.
Els consorcis, segons la llei del sector públic, són entitats de dret públic
amb personalitat jurídica pròpia i diferenciada, creats per vàries
administracions públiques o entitats integrants del sector públic per al
desenvolupament d’activitats d’interès comú a totes elles dins d’un àmbit
competencial, en aquest cas el transport. Allò que caracteritza al consorci és
que és constitueix com una organització independent respecte de les entitats
que s’hi associen. La titularitat de les competències segueixen sent dels membres
que integren el consorci, però aquestes en traspassen la gestió, total o
parcialment. L’ATMV, degut a que no és un consorci sinó un organisme autònom de
la Generalitat, no té aquesta independència organitzativa, i això és un
handicap important. Tot i això, ha fet avanços importants, com la integració
tarifaria, però necessitem anar més enllà. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Així doncs, els que ens dediquem a la planificació de la mobilitat tendim a
parlar de les infraestructures que ens fan falta sense tenir en compte, massa
sovint, que sense voluntat política i instruments de governança aquestes mai
seran una realitat.</span><o:p></o:p></span></p>XescoArechavalahttp://www.blogger.com/profile/07962709933327230966noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34270024.post-80098610159934360762023-06-30T11:15:00.001+02:002023-06-30T11:24:51.344+02:00Dos motius per explicar la desfeta del 28M<p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQgpYJDIOoe2B1kF9M806rP4W7Gxwx-B-CbkG4mxcUlN7lYd2o-fjSjHJhene6iA8_Ku6IWC3tmJrLJgdE5OvcBOuAW8spFAiPYoMmUVrR_yGeFjfi7GLsM8JlCzZi312wK_jV6nKK03OOgekDs1_EKrHS7abAioD0Bxd25bnUQSPJ-fzqr70F/s1368/d8563f9c-cd3c-4000-83ae-85a71f14faf4_source-aspect-ratio_default_0.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="912" data-original-width="1368" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQgpYJDIOoe2B1kF9M806rP4W7Gxwx-B-CbkG4mxcUlN7lYd2o-fjSjHJhene6iA8_Ku6IWC3tmJrLJgdE5OvcBOuAW8spFAiPYoMmUVrR_yGeFjfi7GLsM8JlCzZi312wK_jV6nKK03OOgekDs1_EKrHS7abAioD0Bxd25bnUQSPJ-fzqr70F/w400-h266/d8563f9c-cd3c-4000-83ae-85a71f14faf4_source-aspect-ratio_default_0.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i>Joan Ribó (Compromís) fent el traspàs a Maria José Català (PP)</i></span></td></tr></tbody></table><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">No soc analista polític i, fins i tot, el que interiorment pronostico no
sol passar. No encerto mai. I vist que no endevino el futur, intento desxifrar
el passat, el per què de les coses. I en aquest sentit no deixo de donar-li a
voltes a la desfeta de l’esquerra en les darreres eleccions municipals del 28M.
Per què amb una gestió exemplar i bon treball, s’ha perdut? Hi ha dos factors
que crec cabdals, més enllà del que s’està dient de no saber explicar el
“relat”. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">El primer és que en l’ideari general s’ha igualat a VOX amb els partits que
habiten a l’esquerra del PSOE. És el mateix VOX que Podemos, és el mateix VOX
que Compromís.... Son tots extrems, l’única diferència que uns son extrema
dreta i els altres extrema esquerra. Això ha calat i ha col·locat en un mateix
pla a VOX i a Compromís. I crec que això no ha afectat directament a Compromís,
però si que ha legitimat als votants de VOX. Els ha fet sortir de l’armari. Ja
no tenen por i no s’amaguen. Fa anys es parlava de la necessitat que partits
polítics i mitjans de comunicació apliquessin un cinturó sanitari a VOX. No s’ha
fet i ara ja és tard. No es pot aplicar aquest cinturó quan tots els partits a
la dreta i a l’esquerra del PSOE son el mateix. L’única solució ara és que,
tocant poder, se’ls vegi el plomer i els mitjans i la societat, s’adonin que no
és el mateix Compromís que VOX. Ara bé, també us he de dir que confio poc en
que els mitjans de comunicació facin aquesta reflexió...<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">La segona reflexió que faig de la desfeta de l’esquerra el passat 28M és
més complexa i te a veure amb les polítiques transformadores. Tinc la sensació
que l’esquerra, l’extrema esquerra dels mitjans de comunicació principalment
(sic), té la voluntat d’aplicar polítiques transformadores que milloren la
qualitat de vida a les ciutats. En molts casos son polítiques tímides o
simbòliques, però que ja apunten un camí. I aquí, potser erro per deformació
professional, però en el camp de l’urbanisme, la mobilitat i la lluita contra
el canvi climàtic, per exemple, el que intento explicar és molt clar. València
ha revolucionat la ciutat construint una molt bona xarxa de carrils bici, però aquest
canvi és més important des del punt de vista simbòlic que no pas numèric. El
poder del canvi ciclista a València té força pel missatge que envia (de
transformar la ciutat i els patrons de mobilitat), no pel que realment suposa
sobre la mobilitat global de la ciutat (6% de repartiment modal). Llavors la
pregunta clara seria: Per què la dreta i mitjans de comunicació s’han llançat
ferotgement sobre els nous carrils bici? No és perquè els molesten, tampoc perquè generen
retencions.... és perquè posa en dubte el seu <i>statu quo. </i>Això és el que
realment els molesta i espanta. I així en tot. En la millora urbana de les
places, en polítiques relacionades amb la sobirania alimentaria i la protecció
de l’horta productiva, les zones de baixes emissions o l’APR del centre.... I
la llista podria seguir i seguir... Tinc la sensació que l’esquerra intenta transformar
i com això impacta en els hàbits de gran part de la població, aquestes son
rebutjades. Aleshores, arriba la dreta amb un missatge gens transformador, i
guanya (no per golejada, tot s’ha de dir). La dreta no transforma, sols
gestiona (i no millor que les esquerres com s’ha demostrat) i intenta mantenir
la ciutat a base de canvis mínims. No molesta podríem dir, ni força canvis d’hàbits
per millorar la qualitat de vida. I si no molestes, guanyes, sobretot després d’uns
anys on t’han molestat bastant.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">D’aquí quatre anys analitzem el que ha fet el PP en matèria d’urbanisme,
mobilitat i canvi climàtic i podrem veure si aquesta hipòtesi que plantejo és encertada
o no.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">La base d’aquestes reflexions no son acadèmiques. Estan basades en xerrades
de cafè, en comentaris escoltats en passadissos d’oficines i administracions públiques... son, podríem dir,
fruit d’un treball d’antropologia social urbana, d’escoltar el que diu la gent
i al·lucinar: <i>I've seen things you people wouldn't believe....</i></span><o:p></o:p></span></p>XescoArechavalahttp://www.blogger.com/profile/07962709933327230966noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34270024.post-78018157127111581352023-06-15T10:42:00.002+02:002023-06-16T11:22:52.894+02:00La mobilitat a València. I ara, què? <p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVxjsJzaNO98YYTzmd17sgmszqDg5EJRxIwII7YaSNt3LBBN6M3DGHzjkPiGp9Ak7J7k3kn4dDmo3vrYt42X2HmX2Eaj0CRBCaaNTspFaz4bo_uS7XEBx1sG48h3cvrAlFq0wbIYxiK0MlVo4dx9KTVmXm3xv2vc0SMrcAzmKbUOSSdobFCA/s1156/Mobilitat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="577" data-original-width="1156" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVxjsJzaNO98YYTzmd17sgmszqDg5EJRxIwII7YaSNt3LBBN6M3DGHzjkPiGp9Ak7J7k3kn4dDmo3vrYt42X2HmX2Eaj0CRBCaaNTspFaz4bo_uS7XEBx1sG48h3cvrAlFq0wbIYxiK0MlVo4dx9KTVmXm3xv2vc0SMrcAzmKbUOSSdobFCA/w400-h200/Mobilitat.jpg" width="400" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">S’obre un nou cicle polític a la ciutat de València després de 8 anys de
govern de coalició de Compromís i PSPV. A partir de mitjans de juny el PP, amb
el suport de Vox, governarà la ciutat. No entraré a valorar per què les
esquerres han perdut les eleccions, doncs no soc analista polític i cada vegada
entenc menys el que passa al meu voltant. Sols sé que aquests darrers anys, en
molts àmbits, s’ha treballat be i aquesta feinada no s’ha vist recompensada de
forma clara en els resultats de les darreres eleccions del 28M.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">En matèria de mobilitat, la regidoria dirigida per Giuseppe Grezzi ha
aconseguit sacsar una àrea que venia acomodada en un model de ciutat basat en
el cotxe. Ara ho veiem molt lluny, però cal recordar que un dels “mantres” de
Rita Barberà era: “El coche no se toca”. Grezzi ha estat valent, tenint clar
quin model de ciutat volia i defensant-ho contra vent i marea. En fòrums
internacionals on mai apareixia València en les converses, ara et preguntaven
sovint per la capitalitat verda, per la transformació ciclista o per les
millores en entorns escolars. Poques coses hem de preguntar a un polític, però
una d’elles, infal·lible per diferenciar els bons dels mediocres, és quina
ciutat somia. I aquest darrers anys, a València, s’ha somiat. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Així que entrem en un nou cicle, amb una ciutat encara amb molts reptes per
davant. Hi ha molta gent discutint quines actuacions es revertiran i,
personalment, crec que no se’n revertirà cap ni una. Per tant, el que hem de
preguntar-nos és que passarà amb el que tenim pendent. Així que sense cap
intenció de ser exhaustiu, llisto a continuació quins reptes té la ciutat i el
nou equip de govern per seguir fent de València una ciutat cada vegada més
amable i en línia amb els compromisos europeus adquirits.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La Zona de Baixes Emissions</span></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">. Amb els contractes ja adjudicats i la
imposició legal de implantar-la, la nova corporació no ha dit ni piu sobre
aquesta qüestió. Mantindrà la proposta existent? La reduirà a mínims?<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">València, ciutat climàticament neutra al 2030</span></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">. València ha estat seleccionada per la
Comissió Europea com una de les 100 ciutats europees que hauran de ser climàticament
neutres en emissions de CO2 el 2030. Com enfocarà aquest repte el nou equip de
govern és tota una incògnita. I la mobilitat hi te un paper clau.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Estacionament per a residents. </span></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Amb un contracte de l’ORA adjudicat
recentment, l’objectiu de l’equip de govern era anar expandit la zona de
residents pels diferents barris. La gestió de l’estacionament en superfície és
un dels puntals per reduir l’ús del vehicle privat i la zona verda permet als
residents estacionar penalitzant als no residents, que poden aparcar però
pagant un preu més elevat. Està per veure quina és la política del nou equip
pel que fa a la gestió de l’estacionament en superfície. Seguirà València sent
una de les poques grans ciutats espanyoles i europees on encara es pot
estacionar gratuïtament en superfície en gran part de la ciutat?<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Entorns escolars. </span></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La llei de canvi climàtic aprovada pel govern
l’any 2021 diu textualment que cal millorar la qualitat de l'aire al voltant de
centres escolars, sanitaris o altres de sensibilitat especial, quan sigui
necessari de conformitat amb la normativa en matèria de qualitat de l'aire. La
salut pública ha de ser una prioritat i els entorns escolars i sanitaris tenen
un marge de millora abismal. Hi estarem al damunt. <b><o:p></o:p></b></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Millores urbanes en barris. </span></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La millora de la qualitat urbana dels
barris, generant nous espais de trobada (places i parcs) i millorant
l’accessibilitat (això és llei) és un dels elements clau per fer dels nostres
barris espais vius i caminables. Seguiran creant espais de qualitat?<b><o:p></o:p></b></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Transport públic. </span></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">L’EMT és, després del caminar, el principal mode
de transport sostenible utilitzat pels valencians per moure’s dins de la ciutat.
Cal seguir potenciant-lo, no només tarifariament i amb vehicles més eficients,
sinó dotant-lo de la infraestructura necessària per a que la velocitat
comercial augmenti. I cal que s’entengui amb el Metrobus d’una manera orgànica,
en base a les necessitats dels usuaris metropolitans, no competencials. <b><o:p></o:p></b></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Lideratge metropolità.</span></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> Per donar resposta al punt anterior, cal que
València lideri la mobilitat metropolitana. Amb un PMOME en stand-by, cal que
València empenyi per a que la Conselleria es posi les piles i executi les actuacions
necessàries d’àmbit metropolità. La mobilitat de València no és la de la
ciutat, és la metropolitana. Quin serà el paper que jugarà l’ajuntament en
aquest marc? La incomunicació que hi ha hagut aquest darrers anys entre la
Conselleria (PSPV) i l’Ajuntament (Compromís) pot ser que desaparegui amb el PP
a les dos institucions. <b><o:p></o:p></b></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Nou Pla de Mobilitat. </span></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">L’actual pla de mobilitat de València data del
2013. Per tant, aquest any fa deu anys i toca actualitzar-lo. En 10 anys han
canviat moltes coses i cal actualitzar l’estratègia per adaptar-la a les noves
necessitats de la ciutadania i als compromisos adquirits en matèria de
mobilitat, canvi climàtic i qualitat de l’aire. El PP ho portava al programa
electoral. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Eixirien més punts (distribució urbana de mercaderies, smart city i
mobilitat, relació Port – Ciutat, Capitalitat verda europea, sistemes de
sharing...) però crec que els que he enumerat son prou importants com per
marcar un inici de legislatura o, com a mínim, per analitzar per on respira el
nou equip de govern durant els primers 100 dies de mandat. <b><o:p></o:p></b></span></span></p><br /><p></p>XescoArechavalahttp://www.blogger.com/profile/07962709933327230966noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34270024.post-36672865112699386462023-05-20T14:29:00.002+02:002023-05-21T14:04:30.038+02:00El Benicadell pel Regall<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Aquest matí m’he escapat a fer,
de nou, el Benicadell, però aquesta vegada per la canal del Regall, que no
havia fet mai i que tant be me’n parlava el Fermí. Com la meteo semblava que es
complicava a partir del migdia, he matinat de valent i a les 7 del matí
començava a caminar des del poble de Beniatjar.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Del poble enfilo el camí i
després sender fins a les Fontetes i d’aquí a la casa dels guardes forestals.
El sender transcorre per un bosc de pins agradable i en poc temps es guanya
alçada. De la casa Forestal agafo la pista un tram curt, fins que trobo un
desviament a mà esquerra. És una pista formigonada que porta fins a l’observatori
forestal de Beniatjar. Jo no hi arribo, i als pocs metres d’agafar la pista i
quan la pujada es suavitza, surt a mà dreta un sender (cartell que indica Les
Marjaletes). Aquest sender, que es prou clar, transcorre pels peus dels tallats
del Benicadell i va perdent alçada per anar
buscar l’inici de la carena del Benicadell (es baixen uns 150 metres). 1
hora – 1 hora 15 minuts des de Beniatjar.</span><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: arial;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAHAxBobViWxMNnP5AzkAk2n1unTrC36oX4y6wsY1xv3SAfdU5u_sPtiXDaL0uDfeMnM2qEspDuhTK-ndzAJ6G2HYBnrWe_VIXN0A1OAVN3-pTt2jDFqC_gUo6thbDzLQLKpYuv0idRkhg1X0Du-TznBSf_vXza-SnMj0lA6-tGs20arr2EA/s4032/IMG_6323.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAHAxBobViWxMNnP5AzkAk2n1unTrC36oX4y6wsY1xv3SAfdU5u_sPtiXDaL0uDfeMnM2qEspDuhTK-ndzAJ6G2HYBnrWe_VIXN0A1OAVN3-pTt2jDFqC_gUo6thbDzLQLKpYuv0idRkhg1X0Du-TznBSf_vXza-SnMj0lA6-tGs20arr2EA/w400-h300/IMG_6323.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><i>Sender de les Marjaletes</i></span><br /></td></tr></tbody></table></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Quan es passa l’inici de la
carena s’ha de deixar el sender per començar a enfilar-se pel Regall. Hi ha
marques roges que ens marquen el camí, encara que aquests és prou evident. En
poc menys de dos kilòmetres passarem dels 650 metres als 1.100 del cim del
Benicadell. És qüestió d’anar a poc a poc, agafar un ritme constant i parar a
respirar de tant en tant. Així, i fent unes parades curtes en els dos
replanells que hi ha abans d’arribar al cim, es fa camí bé. És una pujada
espectacular, perquè a la dreta tens tot el mur de la cresta del Benicadell i a
l’esquerra, quan el paisatge s’obre, unes vistes esplèndides del Comtat. Un cop
s’arriba al coll on també arribar la via normal, només em queden els darrers
cinc minuts de carena divertida i aèria per arribar al cim. A les 9:20 feia cim,
amb les vistes sempre espectaculars del Benicadell. Matinar té de bo que al cim
estàs gairebé sol. He menjat una mica, he begut, h fet les fotos de rigor i cap
avall. </span><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1UWuUI4uX0Nmvcb5b5CQsluEmfBZjeDh5cw75wujdvLXZuRvpnvJIzemuY1eQIlPVftWexXgQkpDRGC3z1p0PsBUsdiEE9yBRrPUAmPHQroM6lhJxndJcMbFZHPHSCL_bHP2vYRT57uwLP23u6gRNM4ZVfnNyG950A9Wf9y9qhUAXBLChpg/s4032/IMG_6326.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1UWuUI4uX0Nmvcb5b5CQsluEmfBZjeDh5cw75wujdvLXZuRvpnvJIzemuY1eQIlPVftWexXgQkpDRGC3z1p0PsBUsdiEE9yBRrPUAmPHQroM6lhJxndJcMbFZHPHSCL_bHP2vYRT57uwLP23u6gRNM4ZVfnNyG950A9Wf9y9qhUAXBLChpg/w400-h300/IMG_6326.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Segon tram de la canal del Regall des del primer replanell</i></td></tr></tbody></table></div><span style="font-family: arial;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><o:p></o:p></span><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFLyv_m8QBjBw2UAwnMwIhLagsXAhmlTAjF8C1a1jb3r28YI_-jsoOnhgVmeKWG1feVOQuo_F69uaaX6tpD0RnyHjGgFKhJX-h-tQD4W_EiOLCOHEjmKWUCC486IT1jM3W_EjyhlIBvwqvUZqvP4ln4vSrcghldksV5mBKDdaXXVNIeYnODw/s4032/IMG_6339.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFLyv_m8QBjBw2UAwnMwIhLagsXAhmlTAjF8C1a1jb3r28YI_-jsoOnhgVmeKWG1feVOQuo_F69uaaX6tpD0RnyHjGgFKhJX-h-tQD4W_EiOLCOHEjmKWUCC486IT1jM3W_EjyhlIBvwqvUZqvP4ln4vSrcghldksV5mBKDdaXXVNIeYnODw/w400-h300/IMG_6339.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><i>Últims metres abans del cim</i></span></td></tr></tbody></table></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La baixada l’he fet per la via
normal, allargant-me a fer la visita de rigor a la nevera. Un cop a la pista,
enlloc d’anar a la dreta cap a les Fontetes, he anat cap a l’esquerra. He fet
un quilòmetre de pista aproximadament fins a una bifurcació on sortia un sender
cap a les Fontetes, però quan he arribat a un mas abandonat, l’he deixar per
agafar un sender que, des de darrera del mas, baixava directament cap a
Beniatjar. Poc després de les 11 estava de nou a Beniatjar. He intentat fer-me
l’entrepà i la cervesa de rigor, però al bar no acceptaven targeta i el meu
banc no té Bizum, així que he agafat el cotxe i a les 12.30 estava a la
terrassa de casa gaudint d’un bon entrepà i un cafè amb llet.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Aqui l’enllaç de la ruta al
<a href="https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/el-benicadell-pel-regall-135270308#wp-135270313"><b>Wikiloc</b></a></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDKccWA6DoooY1gn3xkHoMz_yT3D0GhSvkfjWzcfJE2DWCQ_0ZNjaLVz6s3-ybYq6suz0Xh8IyjvZnuqUlkLChMc8Pt0HlnU9Q9-0vIiSB6PNhjHy_NfU1CtLLZgbPRJwYdZmqsJW8VHT60N5KueVXFsWF_o0FMz5rYgbmWHFA_9HWx1b6-w/s4032/IMG_6341.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDKccWA6DoooY1gn3xkHoMz_yT3D0GhSvkfjWzcfJE2DWCQ_0ZNjaLVz6s3-ybYq6suz0Xh8IyjvZnuqUlkLChMc8Pt0HlnU9Q9-0vIiSB6PNhjHy_NfU1CtLLZgbPRJwYdZmqsJW8VHT60N5KueVXFsWF_o0FMz5rYgbmWHFA_9HWx1b6-w/w400-h300/IMG_6341.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><i>Cim del Benicadell. 1.104 msnm</i></span></td></tr></tbody></table><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>
XescoArechavalahttp://www.blogger.com/profile/07962709933327230966noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34270024.post-46398732730121087732023-05-15T23:30:00.000+02:002023-05-15T23:30:38.144+02:00La mobilitat urbana en el els programes electorals del 28M a la ciutat de València<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheVUhGmCKwCWolAa-F8H4b930PGnRGbU9t3bVXYGekGa4MvEzxdQ5E2iFVK07vmnZ8ZsGbY03M8N_AsOhClVXGZpmoQlwvO0aYgST2bUl0Qy6TiQDfjb8WJeZyvxPnnGAT14XBhiLAKtXG6F30zDYJrD4DrVcmdHPpQv8wtRFegp6HbWoiaQ/s1125/Imagen1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1125" data-original-width="804" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheVUhGmCKwCWolAa-F8H4b930PGnRGbU9t3bVXYGekGa4MvEzxdQ5E2iFVK07vmnZ8ZsGbY03M8N_AsOhClVXGZpmoQlwvO0aYgST2bUl0Qy6TiQDfjb8WJeZyvxPnnGAT14XBhiLAKtXG6F30zDYJrD4DrVcmdHPpQv8wtRFegp6HbWoiaQ/w286-h400/Imagen1.jpg" width="286" /></a></div><span style="font-family: arial;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Com m’agrada fer cada vegada que
hi ha eleccions municipals a València, li he donat una llegida als programes
electorals dels partits que es presenten a les eleccions. M’he llegit l’apartat
de mobilitat de Compromís, PSPV, PP i Ciudadanos. El de Podem he estat incapaç
de trobar-lo (ho sento de veritat) i el de VOX no he tingut cap interès en buscar-lo
ni llegir-lo. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">De forma general, hi ha una clara
diferència entre els programes dels partits que han governat aquests darrers
vuit anys (Compromís i PSPV) i els partits de l’oposició. I es preocupant que
un aspecte tant cabdal com és la mobilitat, generi diferències ideològiques tan
importants. Mentre els partits d’esquerres o progressistes aposten per una
ciutat cada vegada més “humana”, els de dretes es mantenen en una postura
recalcitrant a favor del vehicle privat motoritzat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">El programa de Compromís parla
específicament de mobilitat en el seu punt 4.3, dins del bloc dedicat a
València, ciutat de barris. A més a més, dins del capítol de ciutat saludable
hi ha una sèrie de propostes per millorar l’accessibilitat, així com les
propostes d’urbanisme dins del punt de València ciutat de barris (un nou PGOU,
per exemple). També hi ha propostes de camins escolars en l’apartat d’educació,
el que demostra la transversalitat que té la mobilitat urbana en tots els camps.
Totes les propostes de mobilitat s’emmarquen en l’àmbit de les competències municipals
i les que fan referència a competències d’altres administracions, s’indica. En
general, és un programa alineat amb els criteris que defineix la UE en matèria
de mobilitat urbana, però sincerament crec que s’ha fet molta més feina i n’hi
ha de planificada molta més de la que apareix en el programa. Sobta la poca
presència de propostes per a l’EMT o la falta de referències a les noves
tecnologies en el camp de la gestió de la mobilitat, quan la ciutat de València
és pionera en aquest camp. Per contra, Compromís és l’únic partir que parla de
la Zona de Baixes Emissions així com de seguir ampliant la zona d’estacionament
per a residents. La darrera proposta de mobilitat (farem pàrquings en altura
per a facilitar l’estacionament), està fora de lloc i deslligada de la resta
del programa. Sembla posada per acontentar veïns...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">El programa de mobilitat del PSPV
(perdó, PSOE) no està publicat en valencià. A part d’aquesta falta de
deferència cap als valencianoparlants, el programa sembla complet i alineat amb
el que necessiten les ciutat en matèria de mobilitat. Vianants, bicicletes i
transport públic, i com sol ser habitual, una mica massa d’estacionament. Les
competències queden també clares en cada una de les propostes. No parlen de la
Zona de Baixes Emissions ni de la regulació de l’estacionament en superfície (mireu
el bullet 23 del PSOE a veure que enteneu...). Pel que fa al transport públic,
hi ha una bateria interessant de propostes, tot i que alguna caldria matissar o
explicar millor. M’ha sobtat la proposta d’integrar l’EMT en l’ATMV. Què vol
dir? Dissoldre l’EMT i cedir competències i operació a l’ATMV? Perquè recordeu
que l’EMT ja va signar el conveni d’integració amb l’ATMV (<a href="https://atmv.gva.es/va/administracions-integrades/ajuntaments">https://atmv.gva.es/va/administracions-integrades/ajuntaments</a>).
Després, no comparteixo la idea d’allargar el tramvia L12 per la ronda sud fins
al 9 d’Octubre, però si que m’agrada la proposta de “Plan menos tiempo”. Després,
és interessant intentar tenir un sistema de sharing de bicicletes d’àmbit
metropolità, però recordeu que la concessió de JJDecaux acaba el 2029...Aquest
és un tema realment complicat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Els del PP viuen ancorats als
anys 90 i no tenen clares les competències municipals en matèria de mobilitat. De
les 11 propostes definides com a principals, tres no són de competència
municipal i quatre son per ampliar l’estacionament de vehicles privats
motoritzats. De fet, una de les propostes l’anomenen la regla 1:1 que
consisteix en crear una plaça d’aparcament nova per cada una que s’elimini. En
aquesta línia de treball pro cotxe, proposen modificar l’horari de la ORA i
eliminar les sancions de l’APR de Ciutat Vella i evidentment no fan menció a
l’estacionament per a residents ni a la implantació de les zones de baixes
emissions. Per sort, no parlen d’eliminar carrils bici, tot i que diuen
que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>milloraran la seua seguretat
redissenyant-los (por em fa). Les millores de l’espai públic o millores per als
vianants brillen per la seua absència, més enllà d’una proposta de millora del
carrer Colón.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Per últim, Ciudadanos va una mica
en la mateixa línia que el Partit Popular. Comença el seu programa amb 11
propostes irrenunciables. Una d’elles és suprimir el pagament de l’ORA i
l’altre es donar dos hores d’aparcament gratuït a qui vingui a comprar al
centre (recordeu que gairebé el 70% dels desplaçaments per motiu compra i oci
es fan a peu o en bici). Després, desenvolupa el programa de mobilitat
sostenible dins del bloc “Valencia mirando al 2030: calidad de vida y retos
como Ciudad” on parla molt de la EMT però proposant mesures de poc impacte en
la demanda. Pel que fa a carrils bici afirmen que els incrementaran i les
millores d’espais públics urbans brillen per la seva absència, igual que les
referències a les Zones de Baixes Emissions o l’estacionament per a residents.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Fins aquí les meves reflexions.
Us deixo a continuació les propostes de mobilitat de cada un dels partits
polítics, extretes dels programes electorals.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><b><span style="font-family: arial;">Compromís. <a href="https://riboluciona.com/#programa" target="_blank">Programa</a></span></b></p><p class="MsoNormal"></p><ol><li><span style="text-indent: -18pt;"><span style="font-family: arial;">Completar
la xarxa de vies ciclistes de la ciutat, fent els carrils bici en Sant Vicent,
Gaspar Aguilar, Tres Forques, Arxiduc Carles i tots els que siguen necessaris
perquè la ciutadania puga moure’s de manera ràpida i segura per les vies més
directes i principals de la ciutat en bici, patinet o cadira de rodes.</span></span></li><li><span style="font-family: arial;">Continuar
millorant el servei d’EMT, sempre oberts a ampliar-lo als pobles de l’àrea
metropolitana que, com els que ja operen amb nosaltres, desitgen disposar d’un
servei millor gestionat i que, gestionant-se com es fa en l’actualitat, més
ràpidament podria articular tots els nuclis de l’àrea.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Continuar
introduint tots els passos de vianants necessaris per a rearticular la connexió
naturaldels nostres barris i reconnectar veïnats encara separats per grans artèries
motoritzades, que continuarem pacifcant.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Introduir
en la ciutat la Zona de Baixes Emissions que ordena el Govern d’Espanya, amb
una ordenança consensuada amb tots els agents socials i empresarials de la
ciutat.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Transformació
de les grans avingudes en espais mes amables, com poden ser Pérez Galdós,
Giorgeta, Ausiàs March o l’avinguda del Port.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Seguirem
atenent les peticions de noves zones d’estacionament de residents, perquè tots
els barris que ho desitgen puguen gaudir de la tranquil·litat que dona una
solució per la qual els usuaris només han de pagar el cost del seu manteniment,
mentre guanyen temps i qualitat de vida, i es recupera espai públic per a usos
de qualitat.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Actualització
del Pla de Mobilitat Urbana, fent una especial incidència en els aspectes
d’accessibilitat universal.</span></li><li><span style="font-family: arial;">En
els àmbits de cogovernança, seguirem exigint les actuacions que redunden en la
millora de la mobilitat i de la salut tant dels habitants de València, com de
la seua àrea metropolitana, encara que siguen serveis que depenguen de l’Estat,
com el servei de Rodalies, o de la Generalitat, com MetroValència.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Nova
proposta de MetroValència. Respecte a MetroValència treballarem perquè les
noves línies que planeja la Generalitat arriben a barris i zones de la ciutat
on no hi arriben, en comptes de generar duplicacions de pas en línies existents
i altres errades ja comeses en el passat i que no contribueixen a oferir un
millor servei.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Igualment
exigirem que entre en vigor la remodelació de la xarxa d’autobusos
metropolitans, que s’espera des de fa 8 anys, així com la ràpida implantació de
la resta de mesures plantejades al Pla de mobilitat de l’àrea metropolitana
(PMOME), també encara pendent de confirmar</span></li><li><span style="font-family: arial;">Unirem
els barris del sud amb l’Horta Sud, amb una via per a bicis i vianants, unint
Malilla, Quatre Carreres i Russafa, amb Castellar, Pinedo i Forn d’Alcedo.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Farem pàrquings en altura per a facilitar
l’estacionament</span></li></ol><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: arial;">PSOE. <a href="https://www.sandramerepresenta.org/wp-content/uploads/2023/05/PSPV_PSOE_PROGRAMA_ELECTORAL_2023_Castellano.pdf" target="_blank">Programa</a></span></b></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><ol><li><span style="text-indent: -18pt;"><span style="font-family: arial;">Elaboraremos
un nuevo Plan Urbano de Movilidad Sostenible (PMUS) como instrumento estratégico
de planificación adaptado a la nueva movilidad.</span></span></li><li><span style="font-family: arial;">Suprimiremos
las barreras a los desplazamientos de las personas con movilidad reducida,
garantizando la accesibilidad universal a las infraestructuras y medios de transporte,
fomentando una movilidad inclusiva, una red de transporte público completamente
accesible y una movilidad sin costuras que asegure la posibilidad de
desplazarse sin inconvenientes</span></li><li><span style="font-family: arial;">Promoveremos
la extensión de los caminos escolares en todos los centros educativos de la
ciudad.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Ampliaremos
la red de carriles ciclo-peatonales para conectar todos los pueblos de la
ciudad de València.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Ampliaremos
el número de plazas de estacionamiento de bicicletas o VMP en la Ciudad</span></li><li><span style="font-family: arial;">Mejoraremos
la oferta y gestión de aparcamientos seguros para bicicletas y VMP, que permita
además mejorar la intermodalidad con el transporte público.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Prepararemos
las condiciones de un sistema de alquiler de bicicleta eléctrica metropolitana
en coordinación con los municipios del área metropolitana, de modo que la
división administrativa no sea impedimento de conseguir desplazamientos más
sostenibles cuando finalice la concesión actual</span></li><li><span style="font-family: arial;">Integrar
la EMT en la Autoridad del Transporte Metropolitana de València.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Disminuiremos
los tiempos de desplazamiento en transporte público a través de: Potenciación
del carril bus tanto para autobuses urbanos como metropolitanos, Prioridad
semafórica para autobuses y tranvías, Adaptaremos y extenderemos la red de
autobuses urbanos al crecimiento urbanístico de la Ciudad</span></li><li><span style="font-family: arial;">Pondremos
en marcha el plan “En Menos Tiempo” creando una red de autobuses de alta
frecuencia en los principales corredores de la ciudad.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Mejoraremos
la coordinación de los autobuses urbanos e interurbanos a través del uso
compartido de paradas entre los autobuses urbanos e interurbanos.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Impulsaremos
líneas exprés con una sola parada para Els Pobles de València para adaptarnos a
las necesidades reales de las personas usuarias.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Colaboraremos
con la Generalitat en la mejora del transporte público ferroviario de València
y su aérea metropolitana con el impulso de: A-La ampliación de la L10 por la
fachada marítima. B- la L11 que conectará el centro con los barrios marítimos,
C- La L12 que dará servicio al barrio de Malilla y el hospital de La Fe y su
ampliación hasta el Nou d’Octubre pasando por los distritos de Jesús, Patraix
hasta Olivereta. D-El bucle marítimo que permitirá mejorar las frecuencias del
tranvía. E- Duplicación del túnel central entre las estaciones de Alameda y
Bailén, así como la remodelación de las conexiones de Metrovalencia. F - Cañón
peatonal que conectará la L10 y las futuras L11 y L12 con el conjunto de la red
de Metrovalencia, <span style="text-indent: -18pt;"> </span><span style="text-indent: -18pt;">a través de las
estaciones de Xàtiva y Alacant.</span></span></li><li><span style="font-family: arial;">Reivindicaremos
un transporte de Cercanías de calidad para el área metropolitana de València y
apoyaremos a la Generalitat en su demanda de cesión de competencias para que el
sistema pueda ser gestionado desde la administración autonómica. Es
indispensable para nuestra ciudad una mejora en las frecuencias de la red, así
como la creación de nuevas estaciones en los barrios de Aragón y Universidades
con el túnel pasante en paralelo al soterramiento de las vías del Grao</span></li><li><span style="font-family: arial;">Fomentaremos
la intermodalidad para buscar el trasvase de desplazamientos del vehículo
privado al sistema de transporte colectivo mediante la creación de grandes
intercambiadores multimodales en puntos de confluencia como Ángel Guimerá-Plaza
España, UPV y similares.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Promoveremos
la máxima eficiencia mediante la digitalización y el desarrollo de soluciones
que integran transporte público y privado y fomenten la intermodalidad.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Seguiremos
potenciando la innovación en la movilidad inteligente, mejorando la obtención
en tiempo real en nuestros dispositivos datos sobre horarios de transporte
público, averías, restricciones al tráfico, rutas alternativas, etc. y
aumentando la comodidad del usuario y haciendo el transporte público más
atractivo.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Llegaremos
hasta el 30% de vehículos eléctricos en la flota de EMT València.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Potenciaremos
que la distribución de mercancías se haga de una manera sostenible y pueda
enlazarse y conectar con la descarga urbana de carácter más local o de última
milla, mejorando las operaciones de carga, distribución y descarga de
mercancías para mantener su función esencial en el desarrollo de la actividad
económica y comercial con el menor perjuicio posible para el resto de las
personas usuarias del espacio público</span></li><li><span style="font-family: arial;">Implementaremos
centros de distribución urbana (CDU) / microplataformas.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Promocionaremos
el reparto con medios de bajo impacto.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Mejoraremos
la dotación/horarios de plazas de carga y descarga en zonas con déficit</span></li><li><span style="font-family: arial;">Impulsaremos
un plan de estacionamiento para dar respuesta a las necesidades de los vecinos
y vecinas, con una reestructuración de las zonas de aparcamiento que permita la
optimización del espacio de estacionamiento de modo que se puedan
compatibilizar todos los usos necesarios de la vía pública con la necesidad de
disponer de lugares de aparcamiento de coches.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Colaboraremos
con la Generalitat en la construcción de aparcamientos disuasorios que permitan
a las personas que acceden a la ciudad dejar su vehículo a las entradas de
manera segura y gratuita y desplazarse a la ciudad utilizando el transporte
público.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Impulsaremos
el vehículo eléctrico y su democratización mediante planes de estímulo y el
despliegue masivo de estaciones de carga</span></li><li><span style="font-family: arial;">Implementaremos
un servicio de coches y motos eléctricos compartidos para trayectos cortos
dentro de la ciudad, un modelo en el que se puede coger y dejar el vehículo en
cualquier punto de la ciudad que esté habilitado como zona de operación, sin
necesidad de devolver el vehículo al punto de origen.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Impulsaremos
un parque móvil de vehículos de zero emisiones que estarán disponibles en los
diferentes barrios para su alquiler temporal</span></li></ol><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: arial;">Partido Popular. <a href="https://jimdo-storage.global.ssl.fastly.net/file/4de83da4-e474-4bec-a92e-1968ad01048e/PROGRAMA%20ELECTORAL%20(VERSIO%CC%81N%20REDUCIDA).%202.pdf" target="_blank">Programa</a></span></b></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><ol><li><span style="text-indent: -18pt;"><span style="font-family: arial;">Prolongaremos
la L-10 de Metrovalencia desde la calle Alicante hasta el Pont de Fusta,
conectando, de esta manera, con la infraestructura tranviaria actual y cosiendo
con esta línea el transporte público de la ciudad de Sur a Norte.</span></span></li><li><span style="font-family: arial;">Crearemos
una nueva línea de metro que conecte Orriols, Torrefiel, Benicalap y Ciutat
Fallera.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Habilitaremos
más de 8.000 plazas de estacionamiento público en 15 barrios de la ciudad, a
fin de dar respuesta a la demanda actualmente existente.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Impulsaremos
la rehabilitación del aparcamiento público de la plaza Don Juan de Vilarrasa,
con el objetivo de reabrirlo en el menor tiempo posible y de dar servicio a la
demanda de plazas de estacionamiento en el centro histórico.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Crearemos
aparcamientos disuasorios (“Park and Ride”) en la periferia de la ciudad,
debidamente conectados con el centro mediante transporte público
(“lanzaderas”).</span></li><li><span style="font-family: arial;">Estableceremos
la Regla 1-1: Cualquier actuación urbana que comprenda la supresión de una
plaza de estacionamiento, se habilitará otra en el mismo ámbito de influencia.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Reordenaremos
la movilidad y el espacio público de la Calle Colón, de forma consensuada y con
un proyecto de calidad en el que participarán vecinos, comerciantes y sectores
afectados, y en el que se primará la seguridad vial y la accesibilidad.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Impulsaremos
la remodelación integral de la Estación de Autobuses.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Mejoraremos
la seguridad de los carriles bici, rediseñándolos en aquellos aspectos en los
que resulte necesario según criterios técnicos</span></li><li><span style="font-family: arial;">Realizaremos
una auditoría tras cada accidente urbano para detectar los puntos negros y
reducir la siniestralidad vial en la ciudad.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Potenciaremos
el servicio de Valenbisi, a través de la introducción paulatina de bicicletas
eléctricas.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Realizaremos
una Auditoría Integral de la EMT.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Impulsaremos
un proyecto de electrificación de las cocheras de la EMT, a fin de promover su
autoabastecimiento energético.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Recuperaremos
las 15 líneas de la EMT que llegaban al centro de la ciudad.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Reforzaremos
las frecuencias de las líneas de la EMT que conectan las pedanías con el centro
de la ciudad.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Incrementaremos
las intersecciones con prioridad semafórica al transporte público, con el
objetivo de mejorar la frecuencia y la regularidad del servicio.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Estableceremos
la condición de agentes de la autoridad para los conductores de la EMT, al
igual que los conductores de Ferrocarrils de la Generalitat y que otros colectivos
de trabajadores que ya gozan de esta consideración</span></li><li><span style="font-family: arial;">Desarrollaremos
una política de movilidad basada en la seguridad vial, criterios técnicos y en
el asesoramiento de expertos en la materia.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Crearemos
el Observatorio de Seguridad Vial y Movilidad para alcanzar el objetivo de
Valencia “ciudad cero accidentes”</span></li><li><span style="font-family: arial;">Trabajaremos
de forma coordinada con el sector del taxi para facilitar la prestación del
servicio público en la ciudad, a fin de dar cobertura a la demanda de los
ciudadanos.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Sensorizaremos
las plazas habilitadas para carga y descarga, y para Personas con Movilidad
Reducida (PMR), para informar sobre su disponibilidad y reserva.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Promoveremos
la accesibilidad universal en toda actuación de movilidad para garantizar la
seguridad de niños, personas mayores, peatones y de las personas con movilidad
reducida.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Realizaremos
auditorías de seguridad vial en las nuevas actuaciones urbanísticas y
revisaremos los puntos de mayor siniestralidad para alcanzar el objetivo de
Valencia “cero víctimas”.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Instalaremos
un monumento en las inmediaciones del cruce de la Avenida Blasco Ibáñez con la
Calle Doctor Gómez Ferrer, “punto negro” en materia de movilidad en Valencia,
en homenaje a todas las personas fallecidas en siniestros viales en nuestra
ciudad.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Revertiremos
y dejaremos sin efecto los nuevos horarios de aparcamiento de vehículos en las
zonas de estacionamiento regulado de la ciudad de Valencia (Zonas ORA),
volviendo a la franja horaria anterior sujeta a pago (de 9 a 14 horas y de 16 a
20 horas).</span></li><li><span style="font-family: arial;">Suspenderemos
la aplicación del régimen sancionador regulado en el APR de Ciutat Vella Nord
hasta que se alcance un consenso con residentes, comerciantes, hosteleros,
profesionales, centros educativos y entidades culturales y festivas del barrio</span></li><li><span style="font-family: arial;">Impulsaremos
un acuerdo con la ONCE, COCEMFE y ASPAYM para, de forma conjunta, subvencionar
la adaptación o compra de taxis adaptados en nuestra ciudad.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Renovaremos
los firmes de las principales avenidas de la ciudad con pavimento
fonoabsorbente, con el objetivo de reducir la contaminación acústica.</span></li></ol><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: arial;">Ciudadanos. <a href="https://valenciaerestu.com/wp-content/uploads/2023/05/PROGRAMA-FERMANDO-GINER-FINAL.pdf" target="_blank">Programa</a></span></span></b></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><ol><li><span style="text-indent: -18pt;"><span style="font-family: arial;">Suprimiremos
el pago de la ORA en la ciudad de Valencia, manteniendo las plazas gratuitas
reservadas para residentes y comerciantes en aquellas zonas de la ciudad donde
su casuística lo haga conveniente. Aparcar gratis en la calle será siempre un
derecho.</span></span></li><li><span style="font-family: arial;">La
movilidad en Valencia será siempre dialogada en aras de obtener los máximos
consensos posibles antes de cualquier implementación, evitando siempre los
conflictos actuales innecesarios.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Replantearemos
la actual Área de Prioridad Residencial de Ciutat Vella (APR). Se llevará a
cabo un proceso de diálogo vecinal, se reescribirán las normas de
funcionamiento, se harán campañas de información a nivel urbano y
metropolitano, se ajustará la oferta de aparcamiento en el centro de la ciudad
para hacer compatible la actividad residencial, comercial y laboral a un cambio
de reglas.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Podremos
en marcha la reactualización del Plan de Movilidad Urbana Sostenible (PMUS),
previa realización de unas jornadas de trabajo y recopilación de ideas mediante
un proceso de participación pública.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Llevaremos
a cabo un plan de viabilidad necesario y urgente en la Empresa de Municipal de
Transportes de Valencia (EMT). Reformaremos los objetivos presupuestarios de la
empresa pública EMT, de modo que se garantice la subsistencia a medio y largo
plazo como empresa.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Instaremos
al Gobierno de España a que se mejore en el reparto de las cantidades
destinadas la financiación del transporte público para Valencia y para la EMT,
con la intención de poder ofrecer un servicio adecuado a la ciudadanía y
progresar en el objetivo de reducir el uso de los vehículos particulares en las
ciudades, con los beneficios que ello conlleva.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Reforzaremos
las frecuencias de las líneas de EMT, incrementaremos su carácter metropolitano
y promoveremos la mejora de la frecuencia de paso diurna de la EMT en días
laborables a un objetivo de no empeorar de los 10 minutos. Esto se hará
mediante estudios de los técnicos, evitando sobreocupaciones y aglomeraciones y
buscando ofrecer la mayor seguridad posible al usuario, todo en aras de
recuperar la confianza en el uso del transporte público.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Llevaremos
a cabo con urgencia un estudio de mejora de las “líneas universitarias” de la
EMT.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Estableceremos
la gratuidad en el transporte público municipal para uno de los adultos que acompañe
a los niños durante el horario matinal, de entrada, y vespertino, de salida de
los centros escolares.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Bonificaremos
en la utilización de los servicios de la EMT a las personas con una
discapacidad del 33% o superior en el acceso a los títulos de transporte.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Reforzaremos
el personal en las Juntas de Distrito de cara a las futuras campañas de abonos
ABMTU de la EMT, y colocaremos nuevas máquinas de impresión y funcionamiento de
la plataforma online necesaria para que los trámites no requiera la obligada
presencialidad de los usuarios en las Juntas de Distrito.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Ejecutaremos
las obras y puesta en marcha urgente de la cochera de Safranar de la EMT,
habida cuenta de la extrema urgencia que requiere a raíz de la sobresaturación
que tiene la cochera de San Isidro, objeto de un inmenso incendio el 5 de
diciembre de 2020.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Llevaremos
a cabo acciones formativas concretas destinadas a la adquisición de un mejor
conocimiento de la plantilla de la EMT de las instalaciones de gas, su
manipulación y mantenimiento. También, de todo lo concerniente a la conducción
y mantenimiento de los autobuses de gas y los procedimientos de prevención y
protección antiincendios en caso de que instalaciones o autobuses de gas
pudiesen incendiarse, habida cuenta de los procedimientos especiales que debe
tener el uso de agua y otros mecanismos de extinción con este combustible, en
virtud de los explicado por los técnicos de la empresa en las visitas y
consultas llevadas a cabo.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Llevaremos
a cabo una inspección interna minuciosa y todas las pruebas necesarias para
garantizar el funcionamiento de los hidrantes de las cocheras de San Isidro y
Depósito Norte de la EMT, llevándose a cabo la reparación y sustitución de
cuantos elementos o partes de la instalación presenten disfunción con objeto de
prevenir situaciones futuras que puedan suponer problemas críticos derivados de
una emergencia por fuego.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Incorporaremos
en el organigrama de la EMT un área, dependiente de Dirección Gerencia, de
Seguridad, en la que como máximo responsable se encuentre un Director de
Seguridad titulado, para que se lleve a cabo un análisis constante de los
riesgos de la empresa, se ejecuten las medidas preventivas necesarias para
evitar las amenazas a las que está sometida y se coordine la respuesta más
eficiente posible para, llegado el caso, proteger todos los activos de la
empresa pública.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Solicitaremos
a la Autoridad de Transporte Metropolitano de Valencia que se incluya la
información de los enlaces con las líneas de la EMT en las pantallas y paneles
informativos de tranvías, metros y autobuses metropolitanos, y que la EMT
incluya la información de los enlaces con las líneas de tranvía, metro y
autobuses metropolitanos en las pantallas y paneles informativos de sus
marquesinas, haciendo el trabajo conjunto necesario para integrar la
información y que tenga un carácter homologable.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Incrementaremos
los kilómetros de carril bici/VMP en la ciudad de Valencia en base a los
criterios de la actualización del PMUS que se lleve a cabo, basados en la
mejora de la conectividad priorizando los lugares que actualmente adolecen más
de ella. Los carriles bici/VMP que se incorporen a la red de carriles bici/VMP
serán segregados, evitando situaciones peligrosas como el actual carril bici de
la Gran Vía Fernando el Católico o el de Pérez Galdós, entre otros.</span></li><li><span style="font-family: arial;">En
las calles en las que los carriles bici/VMP se encuentran en las aceras, los
bajaremos a la calzada si técnicamente es posible y los segregaremos del resto
de viales.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Llevaremos
a cabo una mejora del actual mantenimiento de los carriles bici/VMP, dado que
algunos como los existentes en la Ronda Sur, están muy deteriorados.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Fomentaremos
y colaboraremos en la implantación de bases que faciliten la interconexión con
los modelos de bicicleta pública del todo el área metropolitana. Además,
ampliaremos y mejoraremos la conexión por carril bici/VMP con los municipios
del área metropolitana.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Impulsaremos
la emisión urgente del informe técnico por parte del Servicio de Movilidad
Sostenible sobre estudio de los pasos de peatones/bici regulados por semáforos
en ámbar, aprobado en la Comisión de noviembre de 2020 y del que no se tiene
información todavía</span></li><li><span style="font-family: arial;">Realizaremos
campañas informativas y de concienciación acerca de las normas de circulación
que han de cumplir las personas conductoras de VMP y bicicletas, incluyendo el
catálogo de infracciones contemplado en el Título Décimo de la Ordenanza de
movilidad; colocando a tal efecto carteles informativos en los semáforos o en
los elementos de señalización viaria de los carriles bici/VMP, al objeto de
garantizar una adecuada difusión entre los usuarios de esta tipología de
vehículos. También llevaremos a cabo una extensa campaña informativa sobre
seguridad vial de los peatones, concentrada especialmente en las personas
mayores y en la infancia, de modo que, en el propio contenido general de las
mismas se haga especial hincapié en la interacción de los peatones con los VMP
y bicicletas.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Realizaremos
un estudio de la seguridad de los actuales carriles bici/VMP con el objetivo de
reducir la siniestralidad.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Apostaremos
por la instalación de un mayor número de aparcamientos de bicicleta/VMP con el
objetivo de crear una verdadera red de aparcamientos para usuarios de bicicleta
privada.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Impulsaremos
un plan de crecimiento de las áreas de aparcamiento de interconexión modal de
la ciudad, principalmente las dirigidas a tener conexión con otras modalidades
de transporte y con buses lanzaderas de EMT.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Acometeremos
el plan de adaptación real de la ciudad e incentivos al uso progresivo del
vehículo eléctrico en la misma y apostaremos por la instalación masiva de
cargadores en vía pública para vehículos eléctricos e híbridos enchufables.
Así, crearemos una red adecuada al tamaño de la ciudad de Valencia y contando
con la instalación en los pueblos de Valencia; e incluyéndola las paradas de
taxi en el Plan Impulso al Vehículo Eléctrico para potenciar el vehículo
eléctrico en el sector del transporte público poniendo puntos de carga
eléctrica en las citadas paradas.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Instalaremos
bolardos móviles para impedir el paso de vehículos no autorizados, en especial
en las franjas horarias de entrada y salida escolares, creando zonas de Acceso
Seguro a los centros educativos. Igualmente, incorporaremos semáforos e
iluminación inteligentes en las zonas próximas a los centros educativos del
municipio, con el objetivo de crear un Camino Escolar Seguro.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Pondremos
en marcha una oficina de accesibilidad, movilidad y dependencia, de carácter
transversal entre concejalías.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Apostaremos
por la instalación de pavimentos podotáctiles, adaptando a personas con ceguera
o deficiencia visual la ciudad.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Mejoraremos
los elementos de seguridad en la red de circulación (barandillas, bolardos,
barreras, dispositivos luminosos terrestres en cruces de mayor peligrosidad,
avisadores acústicos…) en aquellos puntos en que resulte preciso</span></li><li><span style="font-family: arial;">Incluiremos
la presencia de todos los grupos municipales en la Mesa de la Movilidad</span></li><li><span style="font-family: arial;">Llevaremos
la posibilidad de reversión de la prohibición de aparcamiento en el carril bus
nocturno a la Mesa de la Movilidad, aceptando las decisiones al respecto que de
ella se deriven. Si se acabase permitiendo, estableceríamos el nuevo mapa con
nuevas zonas de aparcamiento permitidas.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Pondremos
en marcha un plan de pavimentado de calzadas y mejora de aceras mucho más
ambicioso y extenso a las calles y avenidas de la ciudad que los de 2019, 2020,
2021 y 2022.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Estudiaremos
desde el punto de vista de la seguridad vial, en coordinación con la
Administración competente, la conveniencia o no de la puesta en marcha del
carril BUS-VAO tras la ampliación de la V-21. En función de las conclusiones
del estudio se optará por el mantenimiento del carril o su suspensión.</span></li><li><span style="font-family: arial;">Recuperaremos
la oficina técnica del Taxi.</span></li></ol><p></p><p></p><br /><p></p>XescoArechavalahttp://www.blogger.com/profile/07962709933327230966noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34270024.post-63985490599419203002023-04-27T14:43:00.003+02:002023-04-27T16:06:43.826+02:00Las guerras de nuestros antepasados, amb Carmelo Gómez<p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyirhj2sDB6j1LSnNiM-CbrOCPK7IfjhVHtXekirEjVnyAce98JLF6cBj6BzvUUcs5nnNfXAVFGW1uPuzwqbCwCTbmy8DVa65PQ4t8PZscDNn9UCo0gLx08BHFuMeVA1YBUGjRf1693wqHOVePfnSWTLaPXbiWXD1Y74Ff3NuubTXWpvY4YQ/s1200/guerras-R256LNwTtB6g4EKMCXrQ84H-1200x840@abc.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="840" data-original-width="1200" height="280" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyirhj2sDB6j1LSnNiM-CbrOCPK7IfjhVHtXekirEjVnyAce98JLF6cBj6BzvUUcs5nnNfXAVFGW1uPuzwqbCwCTbmy8DVa65PQ4t8PZscDNn9UCo0gLx08BHFuMeVA1YBUGjRf1693wqHOVePfnSWTLaPXbiWXD1Y74Ff3NuubTXWpvY4YQ/w400-h280/guerras-R256LNwTtB6g4EKMCXrQ84H-1200x840@abc.jpg" width="400" /></a></span></div><span style="font-family: arial;"><br /></span><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">D’un temps ençà i degut, probablement, a que moltes de les bandes que
m’agradaria veure només van a festivals, estem anant més sovint al teatre. Ens
va agradar molt “<b><a href="https://www.makma.net/pasqual-alapont-germans/" target="_blank">Germans</a></b>” (de <i>Pasqual Alapont</i>) i vam sortir trasbalsats després
del final de “<b><a href="https://www.youtube.com/watch?v=_5a5oX4qqzw&t=7s" target="_blank">El Plan</a></b>” (d’<i>Ignasi Vidal</i>). Recuperar el teatre després d’uns anys
on només anàvem a veure representacions infantils ha estat un plaer. Un gran
plaer. </span></p><p style="text-align: left;"></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Al 2004 vam anar a Madrid un cap de setmana i ens vam deixar caure pel
teatro de <a href="https://www.teatrobellasartes.es/" target="_blank">Bellas Artes</a>. S’hi representava “<b>La Cena</b>” un text de <i>Jean-Claude
Brisville</i> que en <i><a href="https://www.institutdelteatre.cat/publicacions/ca/enciclopedia-arts-esceniques/id2431/flotats-i-picas-josep-maria.htm?fcat_5=77" target="_blank">Josep Maria Flotats</a></i> dirigia i representava junt a <i><a href="https://www.carmelogomez.es/" target="_blank">Carmelo Gómez</a></i>. Va ser una nit magnífica, un text sublim i unes interpretacions que ens
han marcat profundament. Tant que ara, gairebé vint anys després, seguim sense
deixar passar les poques oportunitats que tenim de veure en Carmelo Gómez
damunt d’un escenari. I aquesta setmana està al teatre <i><a href="https://www.teatro-olympia.com/" target="_blank">Olympia</a></i> de València amb
l’obra “<b><a href="https://www.youtube.com/watch?v=_j_QJ5KQGwI&t=6s" target="_blank">Las guerras de nuestros antepasados</a></b>”, un text de <a href="https://www.cervantes.es/bibliotecas_documentacion_espanol/biografias/moscu_miguel_delibes.htm" target="_blank"><i>Miguel Delibes</i></a>.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">“<b>Las guerras de nuestros antepsados</b>” va ser publicada per Miguel Delibes
l’any 1975 i narra la violència latent amb la que Pacífico, el personatge
principal de la història, ha de conviure quan és petit. El seu besavi, el seu
avi i el seu pare han participat en diferents guerres i des de ben petit només
fan que dir-li que cada home té la seva guerra, i que ja li arribarà el seu
torn. Ell per contra, és un nen sensible, que adora els animals i plora quan
veu que poden els arbres. Només el recolzament del seu oncle Paco, enemistat
amb la família, el manté dempeus. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Així, l’obra es desenvolupa en tres blocs. El primer en que se’ns explica
la relació de Pacífico amb el seu entorn familiar, on la guerra ho és tot.
Després, el segon bloc, narra la relació sentimental amb una noia del poble i
com aquesta, per una circumstància del tot contraria al tarannà del personatge,
l’acabarà portant a la presó. El tercer bloc és l’estada a la presó de
Pacífico.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">L’obra transcorre en un escenari auster, que representa la sala d’un
hospital de presó on, Pacífico, conversa amb un doctor que pretén entendre com
aquest pobre home de poble ha acabat tancat i pendent d’una pena capital.
L’obra és, per tant, una conversa entre Pacífico (Carmelo Gómez) i el doctor
(Miguel Hermoso) que ens permet entendre la violència latent amb la que vivíem
(i vivim?) i és també una reivindicació de la incomprensió amb la que viuen, en
un món violent, les persones sensibles. Però el text també serveix per posar
damunt de la taula altres assumptes universals, com per exemple com els pobres
carreguen moltes vegades amb les culpes dels rics. L’oblit dels pobres. Ha
coincidit que m’estic llegint “El primer home” de Camus i en aquest sentit les
dos obres tenen moltes coses en comú. Posen de manifest l’absurditat de les
guerres i intenten posar en valor el paper dels pobres, aquelles persones que
més pateixen les guerres i les seves conseqüències però que, després, la
història oblida ràpidament. Només els rics sobreviuen (vius o amb honors) a les
guerres. En el fons, les dues obres son un magnífic manifest pacifista.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Aquesta vegada vam comprar les entrades una mica tard i estàvem asseguts a
la part del darrera de platea. Va ser una pena perquè en Carmelo Gómez
interpreta de nou un paperàs i veure’l de més a prop hagués estat magnífic per
poder<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>gaudir millor de la caracterització
que fa de Pacífico, un home dolç, trencat, que no saps ben be si està foll o
no. Un incomprès, innocent, pobre i condemnat a mort per uns actes completament
contraris a la seva manera de ser i fer i que, per tant, no saps ben be si
realment és culpable d’alguna cosa.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><b>Fitxa tècnica:</b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">Repartiment: Carmelo Gómez i Miguel hermoso</span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">Adaptació teatral: Eduardo Galán</span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">Direcció: Claudio Tolcachir</span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">Producció: Pentación i Secuencia 3</span></p><p></p>XescoArechavalahttp://www.blogger.com/profile/07962709933327230966noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34270024.post-61347841757568541902023-03-30T15:53:00.004+02:002023-03-30T16:37:29.713+02:00Contra la sostenibilitat, de l’Andreu Escrivà. <p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnpQWQZrNciJO3hKA2fXH95V9ykN4VmBpLDyoaffZrR3M218wgFzJC9xjp2UoskV6t5KsbYsLR0GyLN-329SYold3iQYvEeVhL50nI4Sk1aLcvKhtOPa8DfjaqFgdoeSgEI3zMKugR0x37ZzsCB350L76MY0jcqHU86O7kJXmndgSUvtQggg/s1971/CS.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1971" data-original-width="1294" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnpQWQZrNciJO3hKA2fXH95V9ykN4VmBpLDyoaffZrR3M218wgFzJC9xjp2UoskV6t5KsbYsLR0GyLN-329SYold3iQYvEeVhL50nI4Sk1aLcvKhtOPa8DfjaqFgdoeSgEI3zMKugR0x37ZzsCB350L76MY0jcqHU86O7kJXmndgSUvtQggg/s320/CS.jpg" width="210" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Aquest mes de març m’he llegit “<b>Contra la Sostenibilitat</b>”, de l’<b style="font-style: italic;">Andreu Escrivà </b>(@AndreuEscriva) i l’experiència ha estat com pujar-se a una gran muntanya russa. La primera
part del llibre és una bufetada a la cara a tots aquells que a final dels 90
vam començar a col·laborar amb les Agendes 21 locals dels nostres pobles.
Creiem que un desenvolupament sostenible era necessari i que podíem fer les
coses d’una altra manera. I ho vam intentar convençuts, potser amb certa
ingenuïtat donada l’edat, però amb l’energia pròpia de sentir-se partícip d’un
moviment social per primera vegada. Van ser les primeres assemblees per a molts
de nosaltres, un viatge iniciàtic que crec que ens ha marcat profundament i que,
en certa manera, som com som gràcies a aquells inicis. Doncs ara va, i el bo de
l’Andreu ens diu que el “concepte” de desenvolupament sostenible ens el van
colar els americans per poder seguir fent i desfent a plaer, que tot estava
pensat per a que canviés ben poca cosa. Allò de canviar-ho tot per a que res
canviï (us sona el gatopardisme, no?). En definitiva, ens van prendre el pèl. I
d’això, te’n adones 25 anys després llegint Contra la sostenibilitat. Com creus
que se’t queda el dia després de llegir aquesta primera part del llibre? Jo
tocat, de veritat. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">La segona part del llibre la subscric fil per randa. Magnífica. L’autor ha
seleccionat una sèrie de conceptes lligats a la sostenibilitat que, a base d’ús
i abús per part de les empreses i lobbies (i també governs), han estat
prostituïts de tal manera que han quedat buits de contingut. Vendre una imatge
de sostenibilitat per seguir produint i venent igual o pitjor que abans. De
fet, en aquest bloc del llibre crec que l’Andreu Escrivà ha estat capaç de
posar en comú tot allò que, des de diferents disciplines, portàvem temps
criticant. Despulla el greenwashing de la gran majoria de sectors, des de les finances
a la mobilitat, així com altres conceptes transversal tant de moda com l’economia
circular, la petjada de carboni o la transició ecològica, entre d’altres. Chapeau!<span style="color: red;"><o:p></o:p></span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Pel que fa al meu camp professional, subscric plenament el capítol de “Contra
el cotxe elèctric”. De fet es queda curt, perquè el cotxe elèctric es tant sols
la punta més visible d’un model viciat, tan viciat que quan l’ús d’aquest sigui
generalitzat serà el moment de vendre les bondats del cotxe autònom, el darrer
intent de la indústria per perpetuar un model de mobilitat basat en l’ús del
vehicle privat motoritzat. Recordeu el que hem dit a l’inici de canviar-ho tot
per a que res canviï?<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Després d’aquest capítol on he aplaudit i gaudit de cada una de les
reflexions de l’Andreu, entrem en darrer capítol del llibre. I aquí apareix
alguna boirina perquè el camí que fa el divulgador per buscar solucions a la
situació identificada en el capítol anterior no deixa de serpentejar i donar
voltes sense arribar a res concret. I estic convençut que ha de ser així, que
no hi ha una solució màgica, però potser no cal donar tantes voltes. Li dona
molta importància a buscar un nou concepte que defineixi el que necessitem de
veritat però, òbviament, sense trobar la paraula concreta. I si no fos una
qüestió de noms? I si el problema és que intentem etiquetar-ho tot? I després,
erosionar el capitalisme... quasi res porta el diari. El que si aconsegueix es
posa damunt de la taula un ventall ampli de temes per debatre, però son tants,
tan amplis i tant eteris que, a vegades, poden conduir al desànim. Per evitar
el desànim podem enfocar-ho tot en caminar cap a un benestar comú, planificat i
possible. Però qui defineix què és el benestar comú? Serem capaços de
consensuar uns mínims?<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Crec que aquesta transició que estem vivint i que hem de planificar
adequadament com diu l’autor, només es farà a través de la política. I al
llibre he trobat a faltar un apropament clar a la necessitat de reivindicar la política
com a eina fonamental per fer front al canvi climàtic. S’intueix en la tercera
part del llibre, però no de forma contundent. Individualment podem remar a
favor, col·lectivament podem remar a favor, però és la política (bevent dels
que remen a favor) la que té les eines per forçar els canvis que necessitem.<span style="color: red;"> <o:p></o:p></span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">De nou, un molt bon llibre del divulgador Andreu Escrivà. Clar, directe i
obrint temes de debat realment transformadors i necessaris. I difícils. Però
qui ha dit que un període de transició com el que ens ha tocat viure seria fàcil? A caminar doncs!</span><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En català: </span><span style="text-align: left;">Contra
la sostenibilitat (2023). Andreu Escrivà. <a href="https://sembrallibres.com/llibres/contra-la-sostenibilitat/" target="_blank">Sembra Llibres</a></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">En castellà: Contra la sostenibilidad (2023). Andreu Escrivà. <a href="https://arpaeditores.com/products/contra-la-sostenibilidad" target="_blank">Ed. Arpa</a></span><o:p></o:p></span></p><span style="font-family: arial;"></span><p></p>XescoArechavalahttp://www.blogger.com/profile/07962709933327230966noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34270024.post-55667741803500314322023-03-28T20:14:00.004+02:002023-03-28T20:14:46.723+02:00eMobility Expo World Congress: El congrés del sector automotriu elèctric vestit de sostenibilitat<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJBT8Y7qp_4Omcn-0guj3NTUN5FW15apQy79sBwsh4ebydBupHiCdKw7J9X8oi_h3dyajFKO0gRIXr3Xp4uJfypf7kRjRII1zjWhPp17iZGdKwPoCd6QQr5AO0BpiOXBaGtrqUQ8QJSMW6dKq1t4quigFYxUfZiSvzJRebSOdyi8vN1HasmA/s1200/Imagen1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="689" data-original-width="1200" height="230" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJBT8Y7qp_4Omcn-0guj3NTUN5FW15apQy79sBwsh4ebydBupHiCdKw7J9X8oi_h3dyajFKO0gRIXr3Xp4uJfypf7kRjRII1zjWhPp17iZGdKwPoCd6QQr5AO0BpiOXBaGtrqUQ8QJSMW6dKq1t4quigFYxUfZiSvzJRebSOdyi8vN1HasmA/w400-h230/Imagen1.jpg" width="400" /></a></span></div><span style="font-family: arial;"><br />La setmana passada va tenir lloc a València el e-Mobility Expo and World
Congress. Veient el llistat de patrocinadors i fixant-nos amb el nom de la
fira, quedava clar que l’assumpte anava de mobilitat elèctrica i principalment
de l’electrificació de l’automoció. Per si a algú li quedava algun dubte, a
l’entrada de la fira hi havia l’estand de Ford amb un flamant SUV elèctric.
Així que ja sabíem on anàvem.<o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">A mi em sembla molt be que la potent industria automotriu es gasti
quantitats ingents de diners en fer fires i promocionar els nous vehicles
elèctrics. Ara bé, em fa bastant de mal quan tot aquest negoci el fan girar
entorn al concepte de mobilitat sostenible o nova mobilitat. Crec que estem a
unes alçades de la pel·lícula on aquestes coses no haurien de passar. Que
l’administració autonòmica intenti industrialitzar el País Valencià em sembla
suficientment potent com per a que, a més a més, ens ho venguin com que ens
convertirem en el territori europeu capital de la mobilitat sostenible. La
mobilitat sostenible és més transport públic, més qualitat de vida i menys
dependre del vehicle privat. Recordem que el 75% dels desplaçaments interurbans
que es realitzen a l’àrea metropolitana de València es fan amb cotxe. I el
problema no és tant sols que siguin de combustió, sinó el model metropolità de
mobilitat que perpetua i que necessitem canviar. Si tots aquests desplaçaments
els passem a fer amb vehicles elèctrics no ens haurem mogut de la casella de
sortida.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Així que no ens confonguem. Una cosa es la mobilitat sostenible i una altra
molt diferent la indústria automotriu. I el vehicle elèctric és important, però
cal ubicar-lo en el context que li correspon. I aquest no ha de ser al
capdamunt de les prioritats. Recordem que per millorar la mobilitat urbana hi
ha tres àmbits d’actuació claus: La reducció de la mobilitat, la millora del
repartiment modal i la millora de l’eficiència energètica dels sistemes de
mobilitat. Hi ha desenes d’actuacions a fer molt més prioritàries que potenciar
la venda de vehicles elèctrics. Sobre això podríem escriure durant hores.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><o:p></o:p></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><span style="text-align: justify;">Però a aquestes fires és interessant anar perquè, a</span><span style="text-align: justify;"> </span><span style="text-align: justify;">més a més de fer una mica de networking, entre
bambalines sempre hi trobes coses interessants, com la presentació que ens va
fer en Manel Villalante de l’aplicació “<a href="https://www.docomobility.com/es" target="_blank">Doco</a>”, el Mobility as a Service de
Renfe o les mini exposicions que van fer algunes startups del ram. Entre aquestes,
alguna interessant com <a href="https://aldoratech.com/" target="_blank">Aldora Tech</a>, que proposa un servei de drons d’última
milla en el camp del Healthcare & Emergency Response, o <a href="https://ecomagnet.es/" target="_blank">Ecomagnet</a>, que fabrica
pols d’iman a partir d’imans que s’han tirat a les escombraries. Després, moltes
startups de l’àmbit de la last mille que basen el seu model de negoci en la
substitució de persones per vehicles autònoms. Aquestes, a part de l’estalvi
que això suposa (25% max. diuen ells mateixos) no veig com milloren
l’experiència de compra ni com milloren la gestió de l’espai públic.</span> </span></p>XescoArechavalahttp://www.blogger.com/profile/07962709933327230966noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34270024.post-49682710124110258462023-02-27T14:42:00.001+01:002023-02-27T14:42:11.285+01:00Josele Santiago a La Pèrgola o quan les coses no surten com estaven previstes<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGHJqyljwdFh9y5JK2JQm5vaRaw6NbEXpZuQ93N8Z72lFtxQ00cAxkMSBKCs15o16qAJFx7i5hR7qVom04p667cuI9csnD6wJItL2OLeI1J8BVCq6-tPQcQqkqtqtJZ8KbLE2O-7JkgvJP1XiOwsB872vdcGtAmxQ7IufNX9idH4OWXM0KNw/s640/Josele%202.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGHJqyljwdFh9y5JK2JQm5vaRaw6NbEXpZuQ93N8Z72lFtxQ00cAxkMSBKCs15o16qAJFx7i5hR7qVom04p667cuI9csnD6wJItL2OLeI1J8BVCq6-tPQcQqkqtqtJZ8KbLE2O-7JkgvJP1XiOwsB872vdcGtAmxQ7IufNX9idH4OWXM0KNw/w400-h300/Josele%202.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><i>Josele Santiago i David Krahe a la Pèrgola de la Marina (València). 25 de febrer 2023</i></span></td></tr></tbody></table><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Farà una mica més de 20 anys que seguim la carrera de Josele Santiago. Vam
descobrir-lo quan estava a punt de tancar la primera etapa amb Los Enemigos, a
través del imprescindible “Nada” (1999). Després, va començar una carrera en
solitari que l’ha portat a editar ja cinc treballs, alguns dels quals són una
autèntica meravella, com el Loco encontrao (2008) o el Lecciones de vértigo
(2011). Així que, sempre que en Josele Santiago es deixa caure per València
intentem anar a veure’l per gaudir d’una bona estona de rock, tant si ve amb la
banda completa com si ve amb format duet, acompanyat normalment pel guitarrista
David Krahe, ara també escuder de luxe a Los Enemigos.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">La darrera vegada que el vam veure va ser al 16 Toneladas, en la <a href="https://xescoarechavala.blogspot.com/2017/12/josele-santiago-al-16-toneladas.html" target="_blank">gira depresentació del Transilvània</a> (2017), així que ara, sis anys després i una
pandèmia superada, ens encaminem cap a La Pèrgola de la Marina per gaudir, de
nou, de les cançons punyents d’en Josele Santiago. Els <a href="https://www.lamarinadevalencia.com/event/10/376/cicle-de-concerts-de-la-prgola-de-cervezas-alhambra-febrer-juny-2023.html" target="_blank">concerts de La Pèrgola</a>
s’han convertit en un referent cultural de la ciutat, una oportunitat
fantàstica per descobrir bandes i gaudir d’un dissabte a la vora de la mar. En
aquest marc, Josele es presentava a la Pèrgola sense disc nou (el darrer
segueix sent el Transilvània de 2017) però ben acompanyat a la guitarra per en
David Krahe.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Tot pintava de meravella. El dia era bo, els Don Joaquin van animar la prèvia
i al públic se’l veia amb ganes. La legió de devots que arrossega en Josele
esperaven, cervesa en mà, l’inici del concert. Però la cosa no va sortir com
era d’esperar. Van enretirar l’equip de Don Joaquin i Josele i David es van
posar a provar les dues guitarres acústiques que portaven. I allò que pot
semblar senzill es va convertir en un mal de cap. Van estar provant una hora i
no hi havia manera que allò sonés mitjanament decent. A Josele, que celebrava
el seus 58 anys, se’l veia realment cabrejat i no parava de demanar disculpes.
Els dos tècnics de so somiaran durant anys amb aquest concert i el nom de
Josele els portarà als pitjors dels malsons possibles. Després d’una hora de
proves, en Josele i en David van tirar pel recte i van començar a tocar, tot i
que se’ls veia incòmodes i entre cançó i cançó no paraven de donar
instruccions, infructuosament, als tècnics. Així, van estar tocant poc més
d’una hora, desgranant peces de la discografia en solitari del madrileny. El
públic intentava aixecar l’ànim del duet, cantant-li fins i tot l’aniversari
feliç a un Josele completament decaigut, però no hi va haver manera. Esperàvem
un bon concert i la cosa no va sortir com tocava. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Aquest estiu, als <a href="https://concertsdevivers.com/line-up/poetas-del-rock/" target="_blank">concerts de Vivers</a>, tindrem una nova oportunitat de
veure’l, aquesta vegada capitanejant a Los Enemigos.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwyZfgN66TpL2LoeotrNE0hRgfc2OlxXkbs00zdpwsafaxB3CoJEjbS_EnSoMqz8tyztmL9XMJ-XuaB9f93AcHObxo5Sk4GTb15fGpv5kyTzyit8Kq-Wrn9vyIuWDKFsafDST7cKuE4GZuj84fShmRIqEWiUYtCFa0rX1zutT6D3-qZsGF9w/s640/Josele1.jpg" imageanchor="1"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwyZfgN66TpL2LoeotrNE0hRgfc2OlxXkbs00zdpwsafaxB3CoJEjbS_EnSoMqz8tyztmL9XMJ-XuaB9f93AcHObxo5Sk4GTb15fGpv5kyTzyit8Kq-Wrn9vyIuWDKFsafDST7cKuE4GZuj84fShmRIqEWiUYtCFa0rX1zutT6D3-qZsGF9w/w400-h300/Josele1.jpg" width="400" /></a></div><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><i>Josele Santiago i David Krahe a la Pèrgola de la Marina(València)</i></span></td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></p>XescoArechavalahttp://www.blogger.com/profile/07962709933327230966noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34270024.post-35536934226977061032023-02-05T15:07:00.001+01:002023-02-06T15:22:05.081+01:00Renaturalitzar la ciutat, l’estratègia total<p><span style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuJKip6DNjpTHQsJtcDUO0NHRcQp3Yo5A_-TF9MRtENONOrXnyUYxGZdJ_ycfLLSfEeh5s9DwicT0oESdQnNNKGnvO2GuoHgp7QyvsVj5obcGX_uiYnmp-GMPl1aQRCocz-s4ZPoEYXgMiXHX8w6h67desDePXQKyaXE8LMOaWZiNIaLiQ6A/s543/Illa%20calor.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="458" data-original-width="543" height="270" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuJKip6DNjpTHQsJtcDUO0NHRcQp3Yo5A_-TF9MRtENONOrXnyUYxGZdJ_ycfLLSfEeh5s9DwicT0oESdQnNNKGnvO2GuoHgp7QyvsVj5obcGX_uiYnmp-GMPl1aQRCocz-s4ZPoEYXgMiXHX8w6h67desDePXQKyaXE8LMOaWZiNIaLiQ6A/s320/Illa%20calor.jpg" width="320" /></a></td></tr></tbody></table></span></span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 6pt 0cm; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;"><span style="font-size: x-small;"><i>Diferència de temperatura segons tipus de superfície. Font: Arte+</i></span></span></p><p></p><div style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; text-align: justify;">A
les nostres ciutats hi falta verd. Estem acostumats al paisatge dur i moltes
vegades no som conscients de com és de necessari un espai verd al nostre
voltant. Fa uns quants anys, durant el mes de juliol, vaig matricular als meus
fills a una escola d’estiu que feien al riu. Recordo caminar pels carrers de
Joan Llorenç suant la gota gorda, arribar a l’antiga llera del Túria i ser
conscient del canvi tèrmic. Vaig deixar, en qüestió de segons, carrers plens
d’asfalt i em vaig endinsar en l’oasi que és el riu. No sé quants graus menys
registra de normal el riu respecte als carrers adjacents però la diferència és
ben notable.</span></div><p></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: CA;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Les
ciutats, tal i com les hem construït, generen el que es coneix com illes de
calor. Això és l’increment de la temperatura al centre de les àrees urbanes en
contrast amb la perifèria (espais urbans o rurals circumdants). Les causes
d’aquesta anomalia tèrmica són la calor antròpica, la manca d’humitat (pel fort
escorriment d’aigües que hi ha pel clavegueram) i el mur que fan les
edificacions. En les illes de calor la temperatura pot arribar a ser 15°C
superior a la registrada en l’entorn rural més immediat. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Però
la necessitat de renaturalitzar la ciutat va molt més enllà de combatre les
illes de calor. El centre d’atenció de les polítiques públiques han de ser les
persones i l’urbanisme ha de garantir ciutats on els seus habitants disposin
d’oportunitats per a desenvolupar-se social i personalment en un entorn
saludable. I tot apunta a que no ho estem aconseguint: Obesitat, diabetis i
malalties coronàries són ara les principals causes de mortalitat, el canvi
climàtic impactarà especialment en entorns urbans i vuit de cada deu europeus
vivim en entorns contaminats. Sembla que les ciutats no són el que haurien de
ser. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">En
aquest escenari de clara necessitat de transformar els entorns urbans per
fer-los més saludables, la renaturalització de la ciutat sorgeix com
l’estratègia més econòmica per aconseguir-ho. Segons</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">Eloi Juvillà</span><span lang="CA"> a “</span><span lang="CA"><a href="https://llibreria.diba.cat/cat/llibre/renaturalitzacio-de-la-ciutat_61788" target="_blank">Renaturalització de la ciutat</a>” “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El canvi, es entendre que la planificació
del verd urbà de la ciutat va més enllà del disseny dels parcs i jardins
urbans, i que estem planificat una infraestructura que aporta valors ecològics,
ambientals, paisatgístics i de salut i que ha d’incloure els espais agrícoles i
forestals urbans, marges de rius i espais de transició que fins ara no
valoràvem com a elements urbans</i>”. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">En
aquesta mateixa línia de treball, l’OMS va publicar l’any 2017 el document “<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="https://www.euro.who.int/__data/assets/pdf_file/0010/342289/Urban-Green-Spaces_EN_WHO_web3.pdf" target="_blank">Urban green spaces: a brief for action</a></i>”
on indicava com integrar els espais verds en la ciutat i per què calia fer-ho.
Els espais verds ofereixen enfocaments innovadors per augmentar la qualitat
dels entorns urbans, augmentar la resiliència local i promoure estils de vida
sostenibles, millorant tant la salut com el benestar dels residents urbans. Amb
aquest enfocament, la renaturalització de la ciutat genera:<o:p></o:p></span></span></p>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0cm; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: 8.0pt; mso-margin-top-alt: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Que els residents
d’àmbits urbans tinguin accés a espais verds;<o:p></o:p></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0cm; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: 8.0pt; mso-margin-top-alt: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Que la biodiversitat
urbana es mantingui i es protegeixi.<o:p></o:p></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0cm; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: 8.0pt; mso-margin-top-alt: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Que es redueixin els
riscs ambientals com la pol·lució o la contaminació acústica.<o:p></o:p></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0cm; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: 8.0pt; mso-margin-top-alt: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Que es mitiguin els
efectes climàtics extrems<o:p></o:p></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0cm; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: 8.0pt; mso-margin-top-alt: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Que es millori la
qualitat de vida urbana<o:p></o:p></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0cm; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: 8.0pt; mso-margin-top-alt: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Que la salut i el
benestar dels residents es millori.</span></span></li></ul>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Així,
la disponibilitat d’espais verds és tant necessària per a la millora de la
salut de les persones que una de les fites de l’objectiu <a href="https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/cities/" target="_blank">11 dels ODS</a> (aconseguir
que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients
i sostenibles) és, per a 2030, proporcionar accés universal a zones verdes i
espais públics segurs, inclusius i accessibles, en particular per a les dones i
els infants, les persones grans i les persones amb discapacitat (fita 11.7).<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Les
<a href="https://www.lesentreprisesdupaysage.fr/tout-savoir-sur-les-bienfaits-du-vegetal/" target="_blank">empreses</a> del sector del paisatge de França, han posat números a les millores
que suposa la renaturalització de les ciutats. Un augment del 10% dels espais
verds fa que la gent es senti 5 anys més jove i es redueixi la despesa
sanitària relacionada amb la hipertensió arterial i l’asma. A més a més, viure
a prop d’espais verds redueix la prevalença de malalties com mal d’esquena,
ansietat, depressions, asma, vessaments cerebrals o migranyes. També s’ha
demostrat que viure a prop d’espais verds incrementa per tres les possibilitats
de fer activitats físiques, el que impacta positivament en la salut de les
persones, de la mateixa manera que els espais verds milloren la qualitat de
l’aire. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Així
doncs, per fer ciutats i barris més saludables i per garantir la salut de qui
els habita, necessitem renaturalitzar la ciutat. Però encara podem anar més
enllà i trobar altres motius per apropar la natura als nostres barris. A Europa,
on podem considerar que les necessitats bàsiques les tenim més o menys cobertes
(aigua, alimentació, habitatge, democràcia i seguretat), cada vegada valorem
més la qualitat de l’espai públic i l’oferta de parcs i jardins. Segons Richard
Florida (Las ciudades creativas, 2008), ciutats verdes i caminables atrauen
cada vegada més talent i fan que la població s’hi senti identificada i hi visqui
més feliç. Des d’una altra perspectiva, la ciutat que habitem impacta de manera
clara en el nostre comportament. Ciutats amables generen efectes positius en la
nostra manera de ser i un dels elements que més impacta en el nostre
comportament es tindre, a prop, espais verds. (Charles Montgomery, Happy city ,2013).
En Jeff Speck, al seu magnífic Walkable city, també apunta en aquesta direcció.
<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Així,
necessitem apropar la natura als nostres barris, renaturalitzar les nostres ciutats
per millorar-ne la qualitat de l’aire, però també per crear espais urbans on
ens sentim més a gust i més feliços, on puguem desenvolupar-nos social i
personalment d’una manera més activa i saludable. En aquesta línia, a València
necessitem preservar l’Horta, entenent-la com l’ecotò que és, un espai de
transició entre l’àmbit urbà i l’àmbit agrícola productiu. També renaturalitzar
el nou llit del riu Túria (s’està treballant ja en aquest projecte) i crear corredors
verds urbans i, per què no, blaus, recuperant les antigues sèquies que
travessaven la ciutat. La capitalitat verda Europea 2024 ha de ser un compromís
ferm de la ciutat per caminar en aquest sentit. Som-hi!!<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">Text
extret i adaptat de: <i><a href="https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000310/00000084.pdf" target="_blank">Mobilitat urbana i qualitat de l’aire a l’àrea metropolitanade València</a></i>. Francesc Arechavala. Treballs de la Societat Catalana de
Geografia, núm. 91-92, desembre 2021, p. 33-74.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"></span></p><div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUw9Fz3huwOYZAB94u0BRSv9E8OkNb1WeGldXS5T7vK1rfhrdbsIk98EzRDzxrn7fsoW4BFwUXRkMvqxVjqrz_vvlkq8BejPmHHvq05E3qDOutxd6-B1sge4wmpA4_NzfqnRmphpIo6zlU0VortAS9kphkZZ0zfZgpWrvhKw6dKs8JXSTVaA/s1067/Espaces%20verts.jpg" imageanchor="1"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="628" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUw9Fz3huwOYZAB94u0BRSv9E8OkNb1WeGldXS5T7vK1rfhrdbsIk98EzRDzxrn7fsoW4BFwUXRkMvqxVjqrz_vvlkq8BejPmHHvq05E3qDOutxd6-B1sge4wmpA4_NzfqnRmphpIo6zlU0VortAS9kphkZZ0zfZgpWrvhKw6dKs8JXSTVaA/w235-h400/Espaces%20verts.jpg" width="235" /></a></div><br /><p class="MsoNormal" style="margin: 6pt 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Impactes positius de la
renaturalització de la ciutat. Font: </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: justify;">Les entreprises du paysage</span></i></span></p><p></p>XescoArechavalahttp://www.blogger.com/profile/07962709933327230966noreply@blogger.com0