Les relacions socials que es poden donar en llibertat tenen lloc al ritme d’una bicicleta, mai més ràpid. Ivan Illich.
dimarts, 12 de setembre del 2006
Reflexionant amb tota la gal?xia
Viviem en una ?poca en que les ?niques cartes que arriben s?n del Banc, on els mails han escur?at la prosa i els SMS han posat en peu de guerra als fil?legs.
La manca de temps, diuen, ha fet que la societat no tingui temps per a escriure i a vegades, ni per a llegir. La tele, els anuncis a tot arreu i la societat de la sobreinformaci? fan que el temps que tenim (i que ?s el mateix que ten?em abans) no sugui suficient per a escriure. El temps ?s sempere el mateix: minuts i hores componen el dia, els dies les setmanes i les setmanes els mesos. Com distribuim el nostre temps hauria de ser cosa nostra.
Potser al segle XXI la llibertat consisteixi en disposar del teu temps i fer amb ell el que et vingui de gust. Escriure, llegir, passejar, estimar, mirar el cel, descansar, no fer res (a vegades aix? sembla dif?cil), viatjar....
Jo vull escriure i vull aprofitar el poc temps que tinc en explicar-vos all? que a mi m'agrada: Viatjar, estar amb l'Espe, la muntanya, la mobilitat, els bons discos, els llibres... i mirar d'aquesta manera de controlar una mica millor el meu temps, guanyant temps per a reflexinar i aconseguint aix?, ser una miqueta m?s lliure.
Apa, petons a tots i totes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada