Les eleccions de l'u de Novembre

Escrivint encara una mica en calent, m’agradaria comentar un parell de coses remarcables de les eleccions celebrades ahir. Primer que res denunciar la baixa participació. Tots els partits polítics han fet ben poc per potenciar la participació i ha calat la sensació de “és igual qui governi, tots fan el mateix”. Ara per ara les eleccions són un dels pocs mecanismes que tenim per participar de la democràcia. No hauria de ser l’únic, però ara per ara és el que tenim i s’ha de revalorar, des de la societat civil i sobretot des dels partits polítics. No pot ser que en unes eleccions voti poc més de la meitat de la població amb dret a fer-ho. És un fracàs, que pot arribar a no legitimar el govern que es forma. En segon lloc i per encarar els possibles pactes de govern, crec que la sociovergència, de la qual se n’està parlant molt avui, des de Catalunya no s’entendria. Els convergents l’entendrien perquè tindrien de nou la presidència de la Generalitat, però i els socialistes? Què hi guanyen? A Catalunya res. A Catalunya tant sols hi perden i s’asseguren que d’aquí a quatre anys s’enfonsen, provocant un alça d’ICV espectacular. I a Espanya? La sociovergència només li va be a Zapatero. El PSC vota a CIU al Parlament de Catalunya i CIU vota al PSOE al Parlament de Madrid. Això representaria la mort política del PSC. Pel que fa al pacte CIU – ERC, crec que ni uns ni els altres estan interessats en portar-lo a terme. CIU vol poder a Madrid i la sociovergència li dona. ERC només li portaria aïllament a Madrid. Per a ERC, pactar amb CIU significaria tirar per la borda tot l’argument que han mantingut aquests darrers anys i tornar a fer president un convergent, tant sols tres anys després d’evitar-ho. Les bases, que es van definir d’esquerres, no ho entendrien. I el triparti? És possible, però amb un PSC debilitat, una ERC tocada però mantenint el tipus i una ICV eufòrica, caldran mil i una reunions per a buscar l’equilibri a l’hora de repartir poder. Ens esperen jornades de política interessants, reunions, pactes, firmes, declaracions.... tant sols espero i desitjo, que a més a més d’avaluar el preu polític d’un pacte per al futur de cada un dels partits implicats, el pacte de govern resultant aporti coses bones per a Catalunya.