Tinc un nus a la panxa que no és d’amor. Tampoc és una gastroenteritis ni una apendicitis. Aquesta ja m’he la van traure i no en puc tenir cap altra. És un dolor que físicament és suportable, però que mentalment va repicant l’estómac sense parar.
Quan es fan entrevistes de treball per caviar de feina, quan has de marxar de la feina en horari laboral per fer-les, quan no pots explicar-ho a ningú i has de callar i viure amb això, comença aquest mal de panxa.
Si a més a més, aquesta possibilitat de canvi de feina implica canviar de ciutat, aquest mal de panxa s’aguditza. Penses que això implica deixar la teva ciutat, els teus amics, la família, tots els temes socials que tens oberts... canviar radicalment de vida.
Però quan la voluntat empeny amb força les ganes de canvi, és que hi ha quelcom que contraresta el mal de panxa. Serà l’amor?
Hola Xesco,
ResponEliminam´ha agradat molt aquest "nus a la panxa", suposo que va dedicat a qui marxa, oi? Bon element l´Oriol, em sembla que aquests dies també n´està patint un de ben gran de nus. El trobarem a faltar fins que torni...sniff.
Molts Records,
i endavant amb el blog.
Ei Pakillo!, caram... sembla que haurem de fer una altra quedada els quatre de "can culapi" abans no marxis, no?. una abraçada
ResponEliminaeloi