Vivim en un país on no hi ha cultura de llegir còmics i vist el que acabo de llegir aquest mes, ens estem perdent un món. El còmic que a continuació us recomano hauria de ser de lectura obligada a tots els instituts i per a tots aquells que ja hem acabat l’ensenyança obligatòria.
El còmic en qüestió és titula Persèpolis, l’ha dibuixat i escrit la iraniana Marjane Satrapi i a partir de l’experiència personal de l’autora, ens descriu clarament com és la societat iraniana, però no la que ens ensenyen per la tele, sinó aquella societat iraniana laica i oberta, que també existeix i que sembla que els mitjans de comunicació ens volen amagar.
Còmics com aquest tiren per terra aberracions com el xoc de civilitzacions, ens acosten a un món àrab molt més ampli que el delimitat per la religió musulmana i ens mostren una societat iraniana caracteritzada pels mateixos sentiments que nosaltres (amistat, amor, por, alegria, tristor....).
A partir de la història personal de la Marjane, coneixem la societat iraniana que es va veure greument afectada per la revolució que, el 1979, enderrocà al Xa. L’ascens al poder dels religiosos va retallar les llibertats a una important part de la població iraniana. El país va començar a viure sota una forta repressió (sobretot des de l’inici de la guerra amb l’Iraq el 1980) així que qui va poder, va emigrar. La Marjane, que provenia d’una família oberta i laica va emigra a Àustria, on va comença a viure en carn pròpia la soledat, el racisme i l’etiquetatge que des d’occident fem de tota persona que ve d’un país àrab: “És una musulmana integrista!”
Us recomano aquest còmic de veritat. Ens dona una visió del món àrab molt allunyada de la que ens arriba pels mitjans de comunicació i possiblement molt més propera a la realitat. Sense anar més lluny, aquesta setmana el foro de Davos publicava el resultat d’una enquesta, la pregunta de la qual era: El món musulmà s’està allunyant del món occidental? Per què quan parlen dels països àrabs o d’orient mitjà etiqueten ràpidament com a Musulmà a tothom i en canvi quan parlen d’occident no diuen el món cristià? Els llibres d’estil dels mitjans de comunicació haurien de ser molt més rigorosos amb aquests temes. O es que potser interessa crear tensió?
(Persèpolis està editat en català per Norma Editorial i l’any passat se’n va fer una versió cinematogràfica amb el mateix nom)
Xesco, jo no he llegit el còmic però fa uns dies vaig anar a veure la pel·lícula al cinema i em va agradar molt, no te la perdis, val la pena. I la resta de lectors del blog del Xesco tampoc heu de deixar escapar l'oportunitat d'apropar-vos a la vida de Marjane, és com un zoom a una realitat a la que no estem acostumats, un zoom que ens obre la ment i ens mostra com ens és de desconeguda la realitat iraniana... tan dura com tendre a la vegada.
ResponEliminaIsis
hola xesco!
ResponEliminala peli és molt bona, em va encantar, quasi tot és en blanc i negre amb uns efectes molt divertits!!!
ens veiem a saragossa, no?
salut!
Eps!
ResponEliminaJo ja tinc el comic i ahir vaig començar a llegir-me'l. De momet m'agrada molt. És xula aquesta mira infantil que fa a la evolució i la guerra.
Potser m'agradaria una mica més de context històric, però també entenc que el comic és sobre la seva vivència personal, no un tractat d'història.
Quan m'acabi el comic aniré a veure la pelicula, ja us explciaré.
Per cert, Xesco, aprofitant els teus contactes en el món del còmic fes més recomanacions, que m'agraden molt!
Oriol