Bono. Un pas enrera

És el que té el PSOE, que d'un partit format per federacions de partits te'n surt una de cara i una altra de canto. En Zapatero va começar la legislatura passada deixant clar que entenia i acceptava la diversitat de nacions que formaven Espanya. Potser no ho va dir així de clar, però com encara ningú s'ha posat d'acord en definir quin és el model d'Estat que tenim (federal, autonòmic, nacions de nacions.... alguns ho voldrien centralitzat....), les seves paraules indicaven que tenia clara la formació plurinacional de l'Estat. Ara bé, durant els primers quatre anys de govern, aquesta concepció d'Estat es va anar esvaint i es va tendir cap a un "deixar fer". Va fer desaparèixer del mapa polític els extrems (Ibarra - Bono - Maragall) i es va acomodar. La solució va ser eliminar el debat polític sobre l'organització territorial de l'Estat i centrar-ho en l'aprovació d'Estatuts en relacions bilaterals Govern central - Govern autonòmic. Aquella famosa foto de presidents de comunitats autònomes va quedar en paper mullat. De la mateixa manera, el debat sobre la reforma del Senat per a convertir-lo en una vertadera cambra de representació territorial no es va plantejar, com tampoc no es va treballar la possibilitat de poder parlar qualsevol de les tres llengües oficials (català Gallec i Euskera) al Congrés i al Senat (cosa que si que es permet al parlament Europeu amb les llengües oficials).

La responsabilitat de permetre l'ús del català al Congrés depèn del president de la cambra. Per a aquesta legislatura el PSOE proposa com a President del Congrés a José Bono. Un dels extrems (nacionalista central) que Zapatero va fer desaparèixer la primera legislatura. Per què el recupera? Tant alt és el preu a pagar per a ser President del Govern? Tantes pressions internes hi han? Els polítics que pleguen, no saben buscar-se la vida d'una altra manera?

Si Bono acaba sent President del Congrés, oblidem-nos durant quatre anys, de reobrir el debat sobre l'organització territorial d'Espanya i sobretot, de poder parlar català, gallec o euskera al congrés. És un pas enrera, un mal començament!