Ciutats invisibles

Aquestes darreres dues setmanes he visitat dos ciutats conegudes però poc viscudes. I faig la diferència perquè Terol i Múrcia a tots ens sonen, però les coneixem? Són ciutats invisibles. Terol era un petit nucli urbà situat damunt d’un turó envoltat de barrancs. Va créixer sense cap tipus d’ordre i ara és una ciutat que s’estén entre turons i barrancs. És una ciutat incòmoda, amb pendents grans i escales i carrers que pugen i baixen sense cap tipus d’ordre. I com hi ha desnivells tant forts, tot i ser una ciutat petita i compacta, el cotxe és el rei. Tant sols l’antic centre urbà dalt del turó (tot per a vianants) s’ha adaptat als temps moderns. La resta de la ciutat segueix reclamant allò de “Teruel existe” per veure si cau alguna subvenció espectacular que pugui posar una mica d’ordre a aquesta ciutat caòtica. De moment, els diners que han arribat de fora no han estat ben utilitzats. Fa poc més d’un mes van inaugurar la ronda de barris, una nova autovia que en teoria ha de treure el trànsit de pas de Terol, que és inexistent perquè ja funciona la autovia València – Saragossa, que passa pel costat de la ciutat. Un desastre digne de veure. Us ho recomano. L’altre ciutat invisible que he visitat és Múrcia. Com qui no vol la cosa, la capital murciana ha crescut fins arribar a ser la setena ciutat més poblada d’Espanya (430.000 habitants). De nou, el creixement desmesurat d’aquestes darreres dècades ha destrossat el territori. Múrcia és un caos, una ciutat lletja que no convida a entrar-hi. Autopistes i autovies esquarteren els voltants de la ciutat, grans centres comercials envolten els accessos i milers d’urbanitzacions difuminen els límits de la ciutat. Però un cop superada aquesta teranyina, un centre històric molt ben conservat i perfectament peatonalitzat ens dona la benvinguda. De nou trobem una ciutat lletja amb un centre bonic. Arreglem els centres alhora que seguim destrossant els extraradis. Perfecte! “Pa per avui, fam per demà”.