Cap al nord

Després de deu dies al Cusco deixem aquesta ciutat amb un profund sentiment d'agraiment, no sols als seus pobladors, sinó també als seus carrers que ens han acollit, divertit i cuidat durant la nostra estada. Adeu a Sonia, Darwin, Cristina, Lucho, els gossets, Julia i el Buen Pastor. Adeu a la Ayllu, Fidel i el home de Lima...

Tot i això el meu despertar ha sigut brusc. A les 6:45 ha sonat el despertador i li l'he passat a Xesco tot incorporant-me. En eixe moment he sentit un colp sec al meu cap TOC!!! Xesco m'ha arreat en el mòbil en tot el cap. Perquè? em preguntava jo però la son ha pogut més.

Espe, que és una manipuladora, no ha explicat la veritat. Com ella és un poc "perrita" és incapaç d'apagar el mòbil. Me l'ha passat a mi i quan anava a deixar-lo de nou a la tauleta de nit, ella ha interposat el seu cap amb la intenció de poder fer-se la víctima la resta del dia i fer-me sentir culpable. Però no, resistiré a les seves artimanyes!

Sigui com sigui, tot això va passar el dia 19. Ara ja estem al nord, al cor de la Cordillera Blanca. Huaraz és una ciutat què no té res d'especial, però a la vegada s'ajunta aquí tothom qui vol caminar o escalar els pics de més de 6.000 metres que envolten la ciutat. És un bon punt de trobada. I aqui ens hem trobat amb el Marc Roda, que porta dos anys per amèrica llatina i amb el Marc Beltran, que ha vingut amb el grup de tecnificació de la FEEC. I aquí estem, gaudint del paisatge, veient el 4 festival de muntanya de Huaraz i preparats per visitar Chavin de Huantar i fer la nostra excursió d'alçada.