Estava jo reflexionant sobre tot el merder que s’està muntant al voltant de la propera sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i pensava que, com gairebé sempre, amb una mica més de sentit comú, tot hagués pogut ser (o podria ser) molt més senzill.
Per un costat, per què el Tribunal Constitucional ha d’emetre sentència després de que l’Estatut hagi estat aprovat pel Parlament de Catalunya, pel Congrés espanyol, firmat pel Rei i aprovat en referèndum? No hagués estat més fàcil que primer s’hagués emès sentència i després aprovar el text? Possiblement si, però com els senyors i senyores del Constitucional tarden anys (en porten 3) en dictar una sentència (tanta feina tenen?), un polític, que té una visió de govern de quatre anys, no es pot esperar. L’ordre dels factors, en aquest cas, si que altera el producte.
Des d’un altre punt de vista, pot un tribunal dictaminar que un text aprovat per dos governs legítims, firmat per un Rei i aprovat pel poble de Catalunya en referèndum és il·legal? Sovint ens diuen que tot objectiu polític s’ha d’aconseguir a partir d’unes eleccions i de l’actuació d’uns polítics escollits democràticament. L’Estatut ha estat aprovat pels representants polítics escollits democràticament i aprovat en referèndum (un acte de participació que s’hauria d’exercir més sovint). És legítim declarar-lo inconstitucional? No farà trontollar la base democràtica del país? Poden 12 jutges anar en contra de la voluntat política de dos governs, un Rei i un poble? Si l’Estatut ens diuen que és inconstitucional, quin camí ens queda, esgotat el de la democràcia?
Per cert, en aquest link us podeu descarregar l'Estatut, que segurament el 80% de la gent que opina a favor o en contra, tant catalans com espanyols, no se l'han llegit
Aquesta penya del PSOE està com una cafetera i, de vegades, no sap el que fa ni el que diu. En una entrada meua ja vaig comentar que era ingenu pensar que no anaven a deixar passar un text que qualifica Catalunya com a nació i dóna carta lliure a la normalització plena del català. Era d'esperar si es considera que no fora de les fronteres lingüístiques castellanes no s'entén res del que significa viure en una cultura menystinguda. Però bé, ara el problema el tenen ells, i a més, és gros. Ja s'ho faran, ja. Això els passa per ser tan mediocres i generar tantes expectatives. I em dol dir açò, però amb el PP, mai no haguera passat. De principi, hagueren enviat l'estatut a la merda! Almenys ells són coherents.
ResponEliminaSigui quina sigui la retallada quedarà clar que només ens tenim a nosaltres per a tirar endavant. Ni PP ni PSOE vol que Catalunya tingui identitat pròpia.
ResponEliminaEl PP ens senyala 20 articles idèntics als que ha aprovat a Andalusia i al País Valencià, i la gent segueix sense veure que aquest partit de porcs treballa en contra del nostre país.
Tot aquest enrenou ha d'ajudar a la gent a veure que hem de deixar de dependre d'Espanya. Podem ser un estat lliure si ho volem.
hola xesco!!! jo m'he llegit l'estatut!!!
ResponElimina1.- sobre el tema de que el Tribunal Constitucional (tc) declarès sobre el tema abans de les votacions, als anys 80 la llei del TC ho preveia, però es va treure. Es deia "recurs previ d'inconstitucionalitat" i segurament haguès provocat el mateix enrenou.
2.-L'estatut, ara per ara, és vigent, així que no està congelat. La millor manera de donar-li contingut és desenvolupar-ho.
3.El tema de que s'hagi aprovat per referèndum i per tres cambres i la seva inconstitucionalitat d'alguns articles és el quid de la qüestió, perquè en el fons es discuteix sobre determinades maneres d'entendre la constitució. En funció de com vegis la constitució (la concepció d'estat) tindràs un resultat o un altre. I hi ha gent que pensa que encara que l'hagi aprovat tothom, tot plegat ha d'estar subordinat a les lleis superiors (la constitució)... je je com a l'estatut andalús....