La via política no serveix

Ja tenim sentència del Constitucional sobre l’Estatut i tothom content i enfadat a parts iguals. M’explico. A tres mesos vista de les eleccions catalanes, aquesta sentència que invalida certs articles de l’Estatut, no és res més que combustible del bo per a la campanya electoral.

Amb aquest escenari de crispació, Convergència tornarà a ocupar la Generalitat, possiblement amb l’ajuda d’ERC, però el rerafons polític seguirà sent el mateix. El discurs serà més o menys crític i dur amb Madrid, però no hi haurà radicalitat en les accions. Mig any després de les eleccions catalanes, possiblement en Rajoy necessiti de l’ajuda Convergent per a ser president d’Espanya. Aquí hi pot haver una bona subhasta a favor de Catalunya i un canvi de discurs. Però de nou, poc més. I a aquestes alçades, ningú se’n recordarà de l’Estatut i de la sentència del Constitucional. Regnarà un “deixar fe” i així anirem tirant. Cap partit polític es sortirà de la línia marcada per la legalitat imposada. Ens manifestarem, signarem declaracions i manifestos però seguirem igual que avui. Els partits polítics no són la solució perquè s’ha demostrat que la via política no és la solució.

El que m’interessa, i molt, de tot plegat, és com s’ha demostrat d’inviable la via política per a que un poble decideixi el seu camí. El Parlament de Catalunya aprova per majoria l’Estatut de Catalunya, també l’aprova el Parlament espanyol i el text el signa el Rei. Finalment, els catalans aproven en referèndum el text estatutari (cosa que no han fet altres autonomies amb les modificacions dels seus Estatuts). I de cop i volta, per culpa de quatre jutges i una institució del tot desprestigiada, tot aquest procés se’n va a camp pistraus.

La meva pregunta és: Com pot decidir el seu futur una societat, si s’ha demostrat que el camí polític no serveix? Per què un text és il·legal si l’aproven prèviament dos parlaments? Per què té més força el Constitucional que un Parlament escollit democràticament?

Crec que la solució passa per la mobilització de la societat civil, independent de qualsevol partit polític. Aquest moviment, molt fort i estructurat a Catalunya, pot ser la única via per a pressionar als partits polítics i que aquests es vegin obligats a realitzar moviments més radicals. Arribats a aquest punt, la política ha d’innovar, mutar i no hi ha canvi radical sense ruptura.