Istanbul

Aquest Nadal hem fet una visita a Istambul, una ciutat històrica, plena de llegendes i mites però alhora viva, actual i moderna.

La Istanbul moderna neix el 1923, quan l’oficial de l’exèrcit turc, Mustafa Kemal Atatürk, aboleix el sultanat posant fi a 600 anys d’Imperi Otomà. La nova Turquia és defineix com a república democràtica laica. Des d’aleshores, el garant de la laicicitat de Turquia és l’exèrcit turc, fidel seguidor dels principis d’Atatürk. Aquest fet és de vital importància, ja que quan un partit islàmic accedeix al poder (com ara el AKP d’Erdogan) l’exèrcit és l’encarregat de posar fre a les aspiracions del govern de barrejar religió i estat.

Amb aquesta base política, Turquia, però sobretot Istanbul, s’ha convertit en una ciutat moderna, occidentalitzada, viva i plena de contradiccions. No conec Turquia, però em dona la sensació que Istanbul no s’assembla en res a la resta del país. Hi ha dos països, Istanbul i Turquia, que conviuen entre la laicicitat i el modernisme de la primera i el conservadorisme de la segona.

Istanbul i la seva àrea metropolitana formen una megalopolis de més de 14 milions d’habitants. Tot i això, el que un turista vol veure amb cinc o sis dies de visita es concentra en un espai relativament reduït, delimitat per la plaça de Taksim al nord, la mesquita de Suleiman a l’oest i Santa Sofia i la mesquita Blava a l’est (a part de la visita obligada a la part asiàtica de la ciutat i un altra visita a la mesquita d’Ortakoi, sota el primer pont del Bòsfor, molt proper al barri de Besiktas). Movent-se amb els dos funiculars de la ciutat (Kabatas – Taksim i Tünel) i amb la línia 1 de tramvia es pot arribar a gairebé tots els indrets interessants de la ciutat.

Istanbul, com moltes ciutats de la mediterrània, s’ha de caminar abans de visitar. Abans d’entrar a veure mesquites, basíliques, museus i basars, és interessant donar una passejada per situar-se, per empapar-se una mica de l’ambient i per familiaritzar-se amb els diferents barris de la ciutat. Sultanhamet és la història, l’herència bizantina i otomana de la ciutat, mentre que Beyoglu i l’eix comercial d’Istiklal caddesi fins a Taksim és la zona moderna, comercial, on cal anar a sopar i a viure la nit istambulí.

I Àsia. La visita a la part asiàtica de la ciutat d’Istanbul serveix per donar la raó a Kavafis. El destí no és important, sinó el camí. La part asiàtica de la ciutat no té res especialment interessant per veure en una visita de cinc dies a Istanbul, però el viatge en ferri des de Besiktas o Eminönü a Kadiköy paga la pena, encara que només sigui anar i tornar.

Algú deia que si assequéssim el Bòsfor o aquest pogués parlar, el que descobriríem seria increïble. Aquest tros de mar, que connecta el mar de Màrmara amb el mar Negre, és un pas estratègic en la navegació europea des de l’època grega. Fa per tant més de 3.000 anys que totes les potencies europees han volgut controlar aquests pas. Per aquí van passar els romans, els bizantins i els otomans. Bizanci, Constantinopla i Istanbul, tres noms per designar una mateixa ciutat.

I que cal visitar? Jo recomano passejar. Començar a caminar a Taksim, recorre Istiklal i baixar per Beyoglu fins al pont de Galata. Creuar la Banya d’Or, passar per davant de la nova Mesquita, olorar el basar de les espècies i arribar a la zona de Santa Sofia i la mesquita Blava. Un cop fet aquest primer contacte cal entrar a la basílica de Santa Sofia, a la mesquita Blava, a la mesquita de Suleiman, a les cisternes, pujar a la torre de Galata i perdre’s pel gran basar i pel basar de les espècies. Per reposar, és important de tant en tant parar-se, respirar, contemplar el paisatge i hidratar-se amb un çhay. Si falta energia, un blaklava ajuda. La visita al palau Topkapi paga la pena, però per veure’l en calma necessitareu un matí sencer, igual que el museu arqueològic.

Per dinar, al barri de sultanhamet trobareu un munt de llocs tradicionals - turístics on menjar. Hi ha locals molt acceptables. Per sopar, millor els restaurants de Istiklal i voltants. Cuina turca moderna, acompanyada d’un vi turc o d’una Efes Pilsen ben freda si el restaurant serveix alcohol.