Europa, tard i malament

Segueixo amb atenció els esdeveniments que s’estan produint a Tunísia, Egipte, Jordània... i tot i que són esperançadors, no deixa de molestar-me l’actitud i el paper hipòcrita de la diplomàcia europea i americana, que va acompanyada d’una falta de rigor periodístic alarmant.. El País porta dies encapçalant les noticies amb el titular: “Ola de cambio en el mundo árabe”.

Fa mig any, Tunísia o Egipte eren països completament estables. Ningú criticava l’acció de govern de Ben Ali ni de Mubarak. Donaven estabilitat a una zona conflictiva del planeta, eren bons aliats occidentals, garantien la Pau amb Israel i ja està. La llibertat d’expressió i la llibertat política i democràtica (ara tant reclamada) eren anhels socials que podien seguir sent reprimits si servia per mantenir l’estabilitat de la zona. I a Europa i als Estats Units ja els estava bé. Eren còmplices d’aquesta situació.

Ara bé, finalment la societat ha esclatat. L’atur i els escàndols de corrupció (i les xarxes socials) han mobilitzat a la societat del magreb per sortir al carrer, cridar ben fort que ja n’hi ha prou i demanar una democratització dels seus governs. Ha hagut de ser la societat civil del magreb la que ha sortit al carrer a demanar llibertat, perquè des de fa anys, Europa i EEUU eren còmplices dels governs dictatorials. Ara, a correcuita, EEUU i algun país europeu (de nou la política comú exterior europea ha estat lamentable) reclamen canvis a Tunísia i a Egipte. De nou, com gairebé sempre al llarg de la història, van tard i malament.

Si ens creguéssim de veritat que Europa i EEUU volen ser els principals garants de la democràcia al món, haurien de criticar igual que critiquen ara l’acció de Mubarak, les polítiques portades a terme pels governs de la Xina o dels Emirats Àrabs. Per què tant sols demanen democràcia a Tunísia o a Egipte? Perquè la revolta ja ha començat i no hi marxa enrere. I per què no demanen el mateix a la Xina? Perquè la Xina ja controla el món i ningú s’atreveix a alçar la veu contra ells. I als Emirats Àrabs? Perquè hi ha diners i grans inversions occidentals i sols faltaria que amb la crisi que patim rebentéssim la bombolla dels emirats àrabs. Com sempre, els diners és el que vertaderament compta i la resta (democràcia, llibertat...) són termes secundaris.

Seria desitjable que els mitjans de comunicació seguissin igual de crítics amb els governs totalitaris àrabs un cop s’aclareixi la situació d’Egipte, Tunísia i Jordània (compte amb Jordània, que el 60% de la població del país són Palestins refugiats).

Demanar democràcia als països pobres (Egipte, Tunisia...) i girar el cap a la situació política dels països rics (Xina, Emirats Àrabs...) només demostra la hipocresia imperant en la democràcia occidental. Esperem que això canviï.