Contra la indiferència

Ara que el PP tornarà a guanyar les eleccions autonòmiques al País Valencià amb majoria absoluta, em ve de gust ressenyar-vos un llibre que convida a la reflexió, no sé si per a fer-nos conscients de que tot està perdut o potser per, a través de la raó crítica, veure enmig de la foscor una escletxa de llum.

El llibre porta per títol “Contra la indiferencia” i l’ha escrit el filòsof Josep Ramoneda. És un llibre difícil, on a partir de la política, l’estètica i la ètica es reflexiona sobre el paper de l’individu en la societat actual i la seva capacitat per pensar i decidir per si mateix (emancipació humana).

La primera part del llibre (política) m’ha agradat molt. Fa un repàs històric al paper que va tenir la il·lustració, Maquiavel i Kant en la definició de l’individu modern. Com aquesta etapa històrica va assentar les bases de les democràcies modernes i com, a poc a poc, les hem anat transformant, empobrint i destruint en nom de la seguretat (enfront un enemic comú – islamisme radical) i de l’economia capitalista. I contra aquests dogmes, ningú ha alçat la veu. Ans al contrari, ha regnat la indiferència, el principal totalitarisme del segle XXI. (Ja ho cantaven els Hechos contra el Decoro: “la nueva forma de censura es el consenso”)

La segona part del llibre (estètica) l’he trobat una mica fluixa. Hi ha un diccionari sobre el malestar en la cultura i un assaig sobre el teatre, com a element simbòlic per a recuperar el paper de la paraula en una societat que accepta acríticament els dogmes que li cauen de dalt.

En la tercera part del llibre (ética) hi ha un assaig lúcid sobre la llibertat d’expressió i la Pau, dos elements en boca de tothom però malinterpretats. La llibertat d’expressió moltes vegades la eliminem per por a ofendre i “on només s’admet una paraula no cap altre cosa que la dominació”. I la paraula Pau, tant utilitzada i tant maltractada. “La pau és una condició però l’objectiu és la llibertat, doncs l’absència de guerra no és garantia de Pau, a vegades només ho és de dominació. Per això la llibertat és un valor superior a la Pau”. I per això sempre ens parlen de Pau, mai de llibertat.

Finalment el llibre acaba amb un epíleg, on en Ramoneda, després de criticar severament la mercantilització de la societat i la dissolució de la democràcia en l’individualisme, demana transformar la irritació en indignació i aquesta en política. L’autor defineix el llibre com un manifest, escrit amb la intenció de que la societat torni a pensar en termes de projecte.

El dubte que em sorgeix a mi és com despertar consciències, com transformar aquesta indiferència (que farà guanyar al PP per majoria absoluta) en irritació i després en indignació. No sé si ja és massa tard. O potser ens cal estar encara molt pitjor per a que la societat desperti.

Contra la indiferencia (2010). Josep Ramoneda. Ed. Galaxia Gutenberg.