A continuació m’agradaria ressenyar-vos la
novel·la Dones d’aigua, hòmens de fang, de Toni Cucarella, que es llegeix d’una tirada durant una bona tarda
de primavera o estiu.
Just després d’acabar la Guerra Civil
espanyola, el pare d’Aurora ha d’amagar-se per no ser un dels centenars de Republicans
que cada dia cauen enfront del pelotó d’afusellament. Ja ho deia la seva dona:
després de la guerra no vindrà la Pau, vindrà la repressió!
La família (la mare i la filla Aurora) viu atemorida en una casa de Xàtiva, mentre el falangista Miserachs
irromp amb total impunitat i cada vegada amb major freqüència a la casa familiar.
L’objectiu del falangista és doble. Per un costat capturar al pare per
afusellar-lo i per l’altra, assetjar a la mare (antiga minyona de casa dels
seus pares) i també a la jove Aurora.
El dia a dia es fa irrespirable i insuportable.
“Quan l’horror inunda la vida, quan la
por es respira i ompli l’ànima, una manera de sobreviure, però també de plantar
cara a la realitat, és traslladar-la a un univers màgic. Precisament, el món
llegendari popular inspira aquesta història que despulla la crueltat inhumana dels
vencedors i la indefensió, però també la resistència sobrehumana, dels vençuts”.
(Bromera)
Un fet inevitable desencadena el desenllaç de
la història....la tensió puja de to.... i s’instaura al país una dictadura de
36 anys on s’imposa la repressió i el silenci.
Toni Cucarella. Dones d’aigua hòmens de fang.
Ed. Bromera (2013).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada