Eleccions Europees 2014. Algunes reflexions

Jordi Sebastià (Compromís) felicitat per Mónica Oltra

Ja han passat gairebé cinc dies de les eleccions europees i als mitjans ja no es reflexiona sobre els resultats. Tant sols interessa el procés obert per Rubalcaba per escollir nou Secretari del PSOE i intentar desprestigiar a Podemos i més concretament a la seva cara visible, Pablo Iglesias.

Jo crec que hi ha dos punts interessants sobre els que cal reflexionar. Un és la baixa participació, el que demostra com de lluny estan els eurodiputats de la ciutadania. Uns dies abans de les eleccions em vaig mirar la llista dels eurodiputats espanyols, i tret de dos o tres dinosaures que estan allà perquè els seus respectius partits no saben on posar-los a Espanya (Vidal – Quadras i Alonso en són dos grans exemples), la resta no sabia qui eren. I jo no em considero un expert polític, però si una persona amb interès polític que intenta estar al dia del que passa pel món.

No és de rebut que tant sols voti el 44,7% dels electors espanyols i que la participació a Europa sigui encara més minsa: 43%. Segueixo pensant que el percentatge d’abstenció hauria de comptar en el repartiment d’escons, de tal manera que en aquest cas tant sols s’haurien d’ocupar el 43% dels llocs previstos pels eurodiputats. Potser així farien esforços reals per fomentar la participació. A Itàlia, per exemple, ha votat el 60% de l’electorat degut, potser, a que es pot votar fins a les 11 de la nit.

Un altre tema greu del qual sembla ser que ningú en parla és la forta pujada de l’ultradreta. El cas més excepcional ha estat la victòria del Front Nacional a França amb el 25% dels vots, però n’hi ha més. Si mirem els resultats obtinguts per l’ultradreta en altres països la situació que tenim és preocupant: FPO (Àustria): 19,5%; HSP (Croàcia): 41,2%; DF (Dinamarca) 26,6%; VS (Finlàndia): 12,9%;  JOBBIK (Hongria):  14,7%; VL (Letònia): 14%; TT (Lituània): 14,3%; UKIP (Regne Unit): 28%. I crec que no és un fenomen estretament lligat a la crisis econòmica doncs, tret de Grècia on Aura Daurada ha tingut cert pes, l’ultradreta brilla per la seva absència en els quatre països més castigats per la crisis. Penso que és un tema per reflexionar i donar resposta des de dins de cada un dels països, però també des d’Europa.

Després d’aquest dos punts que crec que són els principals ha reflexionar després de les eleccions, podem passar als comentaris de bar. Crec que unes Europees no són un bon baròmetre per fer lectures nacionals, autonòmiques o locals. Ara bé, com  tothom n’extreu conclusions, aquí van les meves:

A Catalunya ERC guanya força degut als dubtes que comença a generar CiU de cara al procés i sobretot degut al suport dels socialistes nacionalistes desencantats amb un Navarro que passarà a la història per ensorrar el PSC. La imatge dels Maragall amb ERC és demolidora per als socialistes. I el PP cau en la mateixa línia, perdent el 50% dels vots. Pinten bastos per als partits d’àmbit estatal a Catalunya. Si es manté la tendència i finalment no hi ha consulta però sí eleccions (plebiscitàries) el resultat pot ser espectacular per als Republicans. Rajoy deu estar acollonat, en Mas perdut i en Junqueras amb una rialla d’orella a orella.

Al País Valencià Compromís reafirma el seu projecte col·locant un eurodiputat a Brussel·les (Jordi Sebastià) i es confirma la tendència llargament esperada de canvi. El PP ha perdut gairebé mig milió de vots en un dels seus principals graners i ha passat del 53% dels vots al 29% , el que significa que el canvi a la Generalitat comença a ser quelcom més que un somni. I caldrà veure com reacciona Podemos a les autonòmiques, doncs s’ha col·locat com a cinquena força al País valencià amb un  8,2% dels vots. Veurem que passa d’aquí al proper mes de maig!

Pel que fa a l’Estat, el bipartidisme trontolla. PP i PSOE han perdut més de 5 milions de vots i Podemos, fruit del 15M, irromp amb força amb 5 eurodiputats, gairebé els mateixos que EU. Ara bé, el fet de que a les eleccions europees Espanya sigui circumscripció única ajuda a aquests partits. S’haurà de veure com Podemos, igual que EU, aguanta aquesta pujada en unes autonòmiques o Estatals on les circumscripcions provincials no els ajudaran gens ni mica.

I mentrestant, Rajoy segueix amb el seu “mantra” de millora econòmica, com si res hagués passat en aquestes eleccions que poc interessen a la ciutadania.