El rei abdica. Per què ara?

El rei ha abdicat. I per què precisament ara? Tot indicava que es mantindria amb la corona al cap fins que el cas Noos tingués sentència ferma, per tal de poder deixar el camí net al seu hereu. Què ha passat doncs per precipitar aquesta renúncia? Hi ha dos possibilitats:

La primera és que en Joan Carles està tant fotut de salut que ja no pot ni amb la seva ànima i per tant, no li ha quedat més remei que abdicar. Vivim en un món on una imatge val més que mil paraules, així que els estrategues de la casa reial han pensat que la imatge que donava el rei, arrossegant-se en tots els actes públics, ja no era l’adequada. Amb en Felip s’asseguren que, com a mínim, les relliscades ja no seran físiques.

La segona possible causa de l’abdicació del rei crec que té molt a veure amb els resultats de les darreres eleccions europees. Tot indica que el parlament que surti de les properes eleccions generals (desembre 2015) tindrà una forta presència de partits polítics poc o gens amics de la monarquia: ERC, Sortu, Podemos, EU, Compromís i fins i tot UpD. Tant sols PP i PSOE garanteixen la continuïtat de la corona i és més que probable que aquests dos partits no sumin el 50% dels parlamentaris en la propera legislatura. Us imagineu un parlament així debatent una llei d’abdicació? Cal recordar que la Constitució no contempla la figura de l’abdicació i que per tant, el Parlament té l’obligació d’inventar-se alguna patranya legal per fer-ho viable. Això serà possible amb la composició actual del Parlament, doncs la majoria absoluta de PP i PSOE ho facilita. Què passaria si aquest tràmit s’hagués de fer amb una minoria de PP i PSOE? El debat sobre la monarquia seria molt més profund, hi hauria debat i la possibilitat de que la llei no tirés endavant seria més que probable. Així doncs, millor abdicar ara que la successió està garantida que deixar-ho per més endavant!

Ara a en Felip li tocarà gestionar la més que probable condemna al seu cunyat i guanyar-se una ciutadania que n’està fins als collons de personatges com aquests (de cunyats, prínceps i reis). Quan el model d’Estat que tenim tant sols l’ha votat la gent que va nàixer abans del 1.960 (els majors de 54 anys), que no ens demanin a la resta que hi estiguem d’acord. Volem votar per decidir el model d’Estat. I jo vull la III República!