Com ja us vaig
comentar l’estiu passat, m’he reconciliat amb en Josep Pla, i aquest darrer mes
d’agost m’he llegit “Madrid. L’adveniment de la República”. El llibre narra, a
mode de diari, els primers mesos de la segona República. Les reflexions d’en
Pla, sempre àcides i intel·ligents, fan del llibre un document històric molt
interessant per conèixer què passava a Madrid durant aquella època. Les
trobades d’en Pla amb polítics (Macià i Lerroux, entre d’altres),
intel·lectuals i empresaris li permeten reflexionar sobre la societat
madrilenya (la capital dels terratinents andalusos i extremenys) i la política
nacional des de l’òptica característica del de Palafrugell.
Després de
llegir-me el llibre he pensat molt en el paper dels cronistes. Ara, tenim tanta
informació en temps real que les noticies duren un parell de dies i després
s’esvaeixen com si res. A les redaccions dels diaris ja no hi ha escriptors i,
malauradament per a la professió periodística, hi abunden els becaris. Aquestes
reflexions m’han portat a pensar en el moment social i polític que està vivint
Catalunya, i com d’interessant seria que hi hagués algun periodista que
escrigués un llibre de reflexions sobre tot el procés, però no un llibre
polític, sino un llibre sobre els canvis que el procés està tenint en la
societat, en els empresaris i en els propis protagonistes polítics. Una
reflexió distant, freda però irònica, on es pogués copsar els canvis a partir
dels “barrets de fong” o la gastronomia. Estic demanant un cronista del procés,
un Josep Pla o un Joan Fuster del segle XXI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada