20D. Les eleccions del canvi...generacional!

Cada vegada que hi ha eleccions, el partit que es troba a l’oposició diu que són les eleccions del canvi. Aquest proper 20 de desembre, probablement i si no hi ha un daltabaix, seran les primeres eleccions del canvi de debò. Deixarem enrere més de 35 anys de bipartidisme clar i tindrem un parlament amb 4 “grans partits”. I per què aquest canvi?

La crisi econòmica ha afectat molt a PP i PSOE que han estat lents en reaccionar i quan ho han fet ha estat amb mesures poc convincents. La pujada de Podemos i Ciutadans s’ha emmarcat sovint com un fenomen contestatari a la manera de fer dels dos grans partits hegemònics clàssics. Potser si, però l'anàlisi de la gran pujada i consolidació dels dos nous és més profunda. És generacional i tots els partits comencen a ser-ne conscients.

Arran del darrer sondeig preelectoral del CIS (Novembre 2015) vaig veure publicada una gràfica on es veia molt clarament que la gent menor de 40 anys vota indistintament a qualsevol dels 4 partits ara majoritaris. A partir dels 40 anys el vot cap al PP + PSOE augmenta amb l’edat. Es a dir que el PP i PSOE conserven el seu graner de vots en la gent gran i Podemos i Ciutadans l’estan aconseguint amb la gent jove. (Més info i més detallada en un interessant article d'Oriol Bartomeus a Agenda pública).

Un exemple ràpid. El 20D estan convocats a votar aproximadament 34,69 milions de persones (majors de 18 anys, INE 2014). D’aquests, un 62% no va votar en el referèndum per ratificar la constitució de 1978. Tots els votants menors de 55 anys eren menors d’edat l’any 1978. Perquè, aleshores és tant inamovible una constitució que la gran majoria d’electors no l’hem votat? És només un exemple, però prou clar de com una nova generació de votants, amb altres objectius i perspectives està entrant en joc i s’està convertint en clau per a governar el país.

I això els partits ho saben bé i amb estratègies més o menys afortunades estan intentant esgarrapar vots en aquests perfils que generacionalment no són els seus. Dos exemples clars. Per un costat el d’un partit clàssic, el PP, que intenta “pescar” entre la gent jove. L’anunci dels Hipsters... a mi m’ha fet gràcia, encara que és realment poc creïble. Per un altre costat, l’estratègia inversa. La campanya de compromís demanant a la gent jove que parli amb els seus majors.

Aquest nou panorama polític està portant de crani a les empreses demoscòpiques, acostumades a cuinar enquestes amb mostres realment petites (el baròmetre del CIS es fa amb menys de 2.500 enquestes a tota Espanya). Repartir la intenció de vot entre PP i PSOE, quan portes fent-ho 35 anys és cosa fàcil (mecànica ja), però quan has de plantejar un escenari nou amb dos partits emergents a l’alça, tota la maquinaria trontolla. És per això que aquesta vegada les enquestes poden desafinar com no ho han fet fins ara. Les municipals i autonòmiques del passat mes de maig a València poden ser un bon exemple. Cap enquesta es va aproximar als resultats que finalment va treure Compromís.

La guerra està servida i el canvi, de moment, cuinant-se al forn!