Valenciana Vol.1, de Senior i el Cor Brutal amb la Síndrome Lomax

Quan ja fa mesos Senior (Miquel Àngel Landete) va anunciar que estava gravant un disc de versions em vaig quedar fred. Què passa? S’ha quedat sense idees? Farà un parell d’anys a Russafa el vam veure guitarra en mà versionant temes de referents diversos (de Raimon a Els Pets), però d’aquí a gravar un disc sencer de versions.... Per què? La resposta ha aparegut aquesta primavera amb el nom de Valenciana Vol.1 (Malatesta Records, 2017)

Que Landete està mudant és una realitat des de la publicació del Poder del Voler (2014) i l’EP Salto Parranto (2015) i en Luis Martínez de Little CanyonStudios n’és el principal responsable. Hi ha qui diu que el so ha passat d’un rock brut americà a un rock anglès treballat. Podria ser. El Cor Brutal sona ara més contundent i compacte i el Valenciana Vol.1 n’és una bona mostra. Mudar o morir. Ara bé, els referents musicals segueixen sent americans. Dels 12 temes del Valenciana Vol 1, 8 són de bandes nord americanes.

Senior no ha volgut gravar un disc de versions a l’ús. A més a més del treball de traducció i adaptació de les lletres originals al valencià, ha donat una volta musicalment a cada una de les 12 peces que conté l’àlbum. Escolteu els temes originals i després el Valenciana Vol.1, descobrireu hores de feina i l’empremta personal d’un compositor en transició acompanyat per una banda en estat de gràcia, cada vegada més conjuntada i contundent. I això és nota en cada un dels temes. I si amb això no n’hi haguera prou, en Landete ha cridat a una colla d’amics per posar veus a les cançons. La Síndrome Lomax (en homenatge al gran arxivista de la música Folk americana, Alan Lomax) és el nom sota el qual es refugien les veus, entre d’altres, de Lluis Gavaldà (Els Pets), Joan Pons (El Petit de Cal Eril), Maria Arnal, Clara Andrés, Carles Chiner (Gener) o  Judit Casado (Euro-Trash Girl).... Senior queda en aquest disc en un segon pla. Seves són les versions, la selecció de temes, les traduccions... però no la veu principal. La Síndrome Lomax amb El Cor Brutal.

Amb tots aquests ingredients és complicat que el disc surti rodó. Hi ha de tot, però crec que 5 o 6 temes són molt bons. “Cari”, la versió de Maggie dels Cracker cantada per Maria Arnal, la contundent versió de Ring of Fire de June Carter cantada de manera explosiva per Carles Chiner, “Nascut amb un so”, una versió de The New Pornographers interpretada per Núria Graham, la positiva “Feliç quan plou” dels escocesos The Jesus and Mary Chain amb Judit Casado,  “Potser tingues raó” de The Low Anthem cantada amb calidesa per Clara Andrés o “Així he arribat a Memphis”, interpretada per un Lluis Gavaldà folkie!

Després d’escoltar el Valenciana Vol.1 i sorprendre’m  gratament, vaig pensar que passejar aquest disc pels escenaris del país seria realment complicat. Com sonarien aquestes peces amb la veu de Senior? Com combinar aquest so cada vegada més net i contundent amb la veu canalla de Senior? Doncs amb naturalitat amics. Vam poder gaudir d’un assaig obert abans de l’actuació de la banda al Vida Festival i el rock va fluir com el vi en un bon dinar.