 |
| Desayuno con Viandantes. Mercat del Grau. 2015 |
“Els nens no poden sortir al carrer
sense risc; els adolescents no saben què fer al carrer; els grans no tenen
temps de posar-hi els peus i transiten amb l'auto propi, o el metro, o la
tartana col·lectiva. El carrer no existeix". Aixo ho deia Joan Fuster
l'any 1972 i des d’aleshores ha plogut bastant. Comencen a canviar alguns
paradigmes però encara resten d’empeus alguns actes de Fe que col·loquen al
vehícle privat en una posició dominant que ja no li correspon.
Per què el carrer segueix sent perillos per als infants? Per què els pares
i mares no ens atrevim a que els nostres fills vagin sols a l’escola o a
comprar el pa al forn del barri? Una de les principals respostes que solen
donar mares i pares és que hi ha molts cotxes. Jo afegiria que, a més a més de
molts cotxes, el problema és l’elevada velocitat d’aquests. Molts cotxes i
molta velocitat. Aquest tàndem, hegemònic les darreres dècades, va expulsar els
ciutadans dels carrers. Les voreres o les places ja no eren llocs de trobada
sinó simplement espais de pas i aixi ens vam tancar als nostres pisos i vam
deixar de conversar amb el vei. Els carrers buits semblaven més insegurs i per
tant, vam prohibir baixar als nens a la plaça. Què hi faràs allà si no hi ha
ningu? La Jane Jacobs (Muerte y vida de las grandes ciudades), als anys 60, demanava carrers vius, plens de gent on els
ulls dels veïns fossin la millor garantia de carrers segurs. Fa més de 50 anys
que sabem el que necessiten els nostres carrers per ser amables, segurs,
pràctics i tanmateix, les males praxis han persistit.
Reduir el número de cotxes, la seva velocitat de circulació i repartir de manera més equitativa l’espai públic per generar espais de qualitat per als vianants, és la manera de tornar a omplir els carrers dels barris de gent i d’infants. I aleshores, podrem donar-li a un nen o a una nena de 7 o 8 anys la responsabilitat de baixar a comprar el pa a la plaça? Des de Colecamins estem treballant amb aquesta filosofia. L’autonomia infantil ens ha de permetre criar infants més autònoms i responsables i per a conseguir-ho necessitem millorar els nostres barris. Fins ara hem aconseguit alguns pasos positius (pintura i senyalització), però encara ens queda camí per recórrer (millorar el disseny urbà). El fet de veure nens sols al carrer ha de ser un indicador de que les coses estan canviant, de que estem fent barris més amables, més segurs, més pròxims.
Article publicat a la revista de la Setmana Europea de la Mobilitat 2017, editada per l'Ajuntament de València
Reduir el número de cotxes, la seva velocitat de circulació i repartir de manera més equitativa l’espai públic per generar espais de qualitat per als vianants, és la manera de tornar a omplir els carrers dels barris de gent i d’infants. I aleshores, podrem donar-li a un nen o a una nena de 7 o 8 anys la responsabilitat de baixar a comprar el pa a la plaça? Des de Colecamins estem treballant amb aquesta filosofia. L’autonomia infantil ens ha de permetre criar infants més autònoms i responsables i per a conseguir-ho necessitem millorar els nostres barris. Fins ara hem aconseguit alguns pasos positius (pintura i senyalització), però encara ens queda camí per recórrer (millorar el disseny urbà). El fet de veure nens sols al carrer ha de ser un indicador de que les coses estan canviant, de que estem fent barris més amables, més segurs, més pròxims.
Article publicat a la revista de la Setmana Europea de la Mobilitat 2017, editada per l'Ajuntament de València
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada