Urbanisme tàctic, una oportunitat per fer ciutat

Actuació a Chicago, EEUU

Històricament les ciutats s’han construit, majoritàriament, a partir de plans i projectes urbans que implicaven pressupostos relativament elevats, llargues tramitacions administratives i poca  o nul·la participació ciutadana. Així feiem grans avingudes, places, reurbanitzavem barris... tot um procés de fer ciutat de dalt a baix, amb resultats rígids, a vegades encertats però d’altres ben criticats o completament fora de lloc. No calen exemples. Per saber una mica d’aquest procés us recomano la lectura de “La ciutat construida, del Pla Urbanístic al procés ciutadà”, d’Estal, Segovia i Marrades.

I si la ciutat l’entenguessim com un espai dinàmic on poder experimentar? Un espai on el procés participatiu i el prova - error ens conduis a crear espais pensats amb els veïns? I si l’objectiu final de tot plegat fos aconseguir que la ciutadania s’apropiés de l’espai públic? Com s’aconsegueix aixó?

En èpoques de bonança econòmica costa canviar i és més sencill seguir les dinàmiques preestablertes. Ara bé, si alguna cosa bona ens ha portat la galopant crisi econòmica de principis del Segle XXI ha estat que més d’un (per desgràcia no tots) s’està replantejat com fer ciutat. Com podem transformar la ciutat amb recursos limitats? La idea és encertar. Si tinc pocs recursos he de tenir clar on els he d’invertir. I com encertar? Provant, sent flexible, deixant que els veïns facin ciutat, cooperant, avaluant, sent autocrític...

Així naix, ja fa uns quants anys, el concepte d’Urbanisme tàctic. Són ja moltes les ciutats que amb èxit han experimentat, en els seus carres o places, petits canvis de gran impacte local. S’han creat zones de vianants, s’han pintat carrils bici, s’ha millorat la seguretat viària en interseccions, s’han obert carrers per als ciutadans.... La imaginació al poder i la ciutat i el barri com a laboratori de proves. Ja no és una idea de llunàtics, és una realitat a les ciutats d’arreu del món, de Bogotà a Dinamarca, de Delhi a Chicago.

Els processos que tenen com a finalitat recuperar un espai urbà implementant un projecte d’urbanisme tàctic també necessiten de la seva metodologia. No és tant sols comprar uns pots de pintura i uns testos. Ja fa anys en Jaime Lerner, en el seu magnífic “Acupuntura urbana” deia que implementaven les actuacions durant la nit, en qüestió d’hores. I si, és veritat, el canvi físic és ràpid, però cal un procés de planificació previ. Un procés d’urbanisme tàctic podria definir-se, metodològicament, a partir de 4 etapes:

Context. És important identificar un espai on hi hagi una clara demanda ciutadana de millora, ja sigui per recuperar un espai urbà o per millorar les condicions de seguretat viària. Per a que un espai funcioni, és important que la ciutadania se l’apropii i per aixó els processos de baix a dalt solen donar millors resultats. Cal identificar els objectius que es volen assolir amb l’actuació i disposar de dades de partida per poder valorar els resultats de l’actuació.

Demostració. És interessant fer una demostració del que es vol fer. Si es vol obrir un carrer per als vianants es pot provar un dissabte o diumenge. L’objectiu d’aquesta demostració es poder validar les possibles propostes de disseny i gestió i valorar la resposta dels veïns en general.

Prova Pilot. El pilot consisteix en implantar l’actuació a partir d’un urbanisme tàctic que permeti una ràpida implementació a amb un cost reduit i un elevat impacte local. Aquesta prova pilot funcionarà uns quants mesos, durant els quals s’aniran validant els resultats i s’avaluarà el funcionament de la proposta.

Disseny final. En el cas de que la proposta hagi funcionat i la valoració final hagi estat positiva, cal que en un període màxim de 2 anys l’actuació es consolidi. Això vol dir passar d’un urbanisme tàctic a una proposta urbanística consolidada, aprofitant el coneixement adquirit durant el pilot.

Així doncs, l’urbanisme tàctic no és, ni ha de ser, la solució a tots els problemes urbans, però si que és una bona eina per potenciar processos que naixen dels barris i que permeten entendre la ciutat com un escenari dinàmic on participar, provar i canviar es converteixi en una manera normal de fer ciutat i enfortir les relacions socials (resiliencia?)

Hi ha molta bibliografia per internet, però especialment interessant és la web tacticalurbanismguide