A l’àrea metropolitana de València es realitzen diàriament 4,87 milions de
desplaçaments. El 33% d’aquests desplaçaments són interurbans, es a dir, que es
fan entre diferents municipis de l’àrea metropolitana. Són 1,62 milions de
desplaçaments diaris i el 74% es fan amb cotxe o moto. El repartiment modal en transport
públic només representa un pírric 16%. Aquest repartiment modal és el que
necessitem canviar i el túnel passant ens hauria de permetre operar un servei
de rodalies a l’alçada de les necessitats metropolitanes que tenim.
Però anem per parts, perquè no és tant senzill. El túnel passant, per si
sol, no ens solucionarà el problema de mobilitat que tenim a l’àrea
metropolitana. De fet, augmentar la infraestructura de tot tipus és el que hem
estat fent aquests darrers 30 anys i els resultats són els que us acabo de
mostrar. Després d’invertir quantitats ingents de milions en carreteres,
autovies i autopistes i uns altres tants en trens d’alta velocitat i algun
metro o tramvia, hem arribat al primer quart del S.XXI amb els deures per fer,
just en una situació de crisi climàtica evident. Estem, per tant, en un període
de transició (energètica però sobretot ecològica) que ens obliga a repensar com
fem les coses.
Per anar bé, hauríem d’aconseguir que el repartiment modal en cotxe per als
desplaçaments interurbans estigués per sota del 40%, Això representa eliminar
més de 600.000 desplaçaments diaris en cotxe (això suposant que la població
metropolitana no creix, que no serà el cas). Per mesurar la magnitud del repte,
penseu que actualment tots els sistemes de transport urbans i metropolitans sumen
aproximadament 700.000 desplaçaments diaris.
La pregunta que ens cal fer és: Com ho fem? Hi ha algunes actuacions que
ens poden ajudar a reduir desplaçaments sense necessitat de incrementar la
infraestructura de cap tipus. El teletreball i l’augment de l’ocupació dels vehicles
poden ser un primer pas, però en cap cas ens permetran reduir aquests 600.000
desplaçaments diaris que necessitem. Ara bé, com hem dit moltes vegades, no hi
ha una solució única per als problemes de mobilitat, però sí solucions que sumen,
i el teletreball (la pandèmia ens ho ha mostrat) i l’augment de l’ocupació dels
vehicles (els carrils VAO ho potenciaran) són dos actuacions que ja deurien
estar en marxa.
Tot suma, però necessitem un multiplicador, un sistema que ens permeti
captar demanda de manera important. I aquí és on hem de fer xarxa amb els
diferents sistemes de transports metropolitans. Metrobus, Metrovalència i
Rodalies han de treballar de la mà per fer un salt qualitatiu i quantitatiu
important. Al gener del 2022 s’ha anunciat la posada en funcionament de la
integració tarifaria. És un pas que cal celebrar, però necessitem poder operar
amb freqüències més competitives i sobretot, amb un esquema de xarxa que elimini
els culs de sacs i els colls d’ampolla. El túnel de Colón de FGV és un coll d’ampolla
sobre el que també haurem de parlar algun dia. Per la seva part, el túnel
passant eliminarà el cul de sac de l’estació del Nord i permetrà repensar l’esquema
operatiu de rodalies.
Ara bé, com he comentat anteriorment, tota aquesta inversió en transport públic no aconseguirà la demanda que necessitem si paral·lelament seguim incrementat la infraestructura viària i seguim sense gestionar la mobilitat de manera global. És de primer de carrera. És del tot incongruent construir el túnel passant i la LAV entre València i Castelló si paral·lelament incrementem la capacitat del By pass (AP-7) amb 6 carrils més. És incongruent fer una campanya titulada “Mercaderies al tren” quan el que acabem de fer és eliminem els peatges de les autopistes. És incongruent construir el túnel passant o millorar la xarxa de Metrovalència si ampliem la V-21 i dupliquem la CV-35. És incongruent gastar-se dos mil milions d’euros en millorar el transport públic quan cada dia segueixen aparcant gratuïtament a València més de 80.000 cotxes que entren des de l’àrea metropolitana.
Entenc que estem en un període de transició, però quan més curta
sigui aquesta millor per a tothom. Millorar l’oferta de tots els modes de
transport és el que fèiem als 90 i ja hem vist els resultats. Si apostem
decididament pel transport públic (i ho hem de fer) no podem seguir ampliant la
xarxa viària. Ha de ser una cosa o l’altra, ja no ens serveix fer-ho tot i
esperar a veure què passa. A més a més, si aconseguim ser congruents amb les
actuacions, podrem explicar-ho tot molt millor. Sense aquesta congruència,
entenc les reticències que la proposta de túnel passat està generant. Ja no
podem explicar una actuació de forma aïllada, hem d’englobar-la dins d’una
política clara de mobilitat, que ara per ara, ni existeix, ni és clara, ni és
congruent amb l’emergència climàtica declarada per totes les administracions
públiques.
Estudio Informativo del nuevo Eje Pasante norte-sur de la Red Arterial Ferroviaria de Valencia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada