El diccionari defineix el burro o ase com “mamífer perissodàctil de la
família dels èquids (Equus asinus), d’aspecte semblant al cavall, però més
petit, d’orelles grosses i de cap també relativament gros”. El burro,
tradicionalment, s’ha utilitzat per treballar el camp o traginar, però ara que
el món rural s’està despoblant i treballar el camp sembla que només és viable
en grans explotacions intensives on les màquines han substituït els animals,
aquesta bèstia semblava destinada a l’extinció o als zoològics. Però hi ha gent
més tossuda que els propis burros. Fa anys que es parla de la conservació del
burro català i al Pirineu francès sembla que han trobat una activitat que
permet lligar tradició, conservació i cria de l’animal i turisme actiu.
A Etsaut, els amics de la Garbure crien ases del Pirineu (Gascons i
Catalans) i organitzen travesses de muntanya amb ells. Per un preu mòdic (50
euros al dia), pots llogar un burro per a que t’acompanyi i et porti la càrrega
mentre fas una ruta d’uns dies pel Pirineu. Avui en dia, amb la xarxa de
refugis que hi ha, no sembla necessari llogar un ase per a que et porti la
càrrega, però és una activitat que si fas amb nens petits és del tot
recomanable. Nosaltres ens vam ajuntar dues famílies amb un total de cinc nens
i nenes entre els dotze i els tres anys i us puc assegurar que conviure tres
dies amb un parell d’ases ha estat l’aventura de l’estiu.
El divendres cinc d’agost al vespre ens vam trobar al petit poble d’Etsaut,
on ens van explicar la ruta de tres dies que faríem, on podíem acampar, on
trobaríem aigua, etc. També ens van donar dues alforges grans per tal de que
col·loquéssim el que volíem que carregués el burro (pot portar fins a un màxim
de 40-50kg.). L’endemà a les nou del matí ens vam trobar a la plaça del poble i
ens van pujar fins a les pistes d’esquí d’Astún junt amb un remolc que portava
els dos burros: La Gipsy i el Jean-Pierre. Allà ens van explicar com carregar
les alforges, com fixar la càrrega, què fer amb els burros durant la nit... i
poca cosa més. Adéu i ens veiem a Etsaut d’aquí a tres dies. Començava
l’aventura de debò, nosaltres sols i els dos burros.
La ruta que vam fer sortia d’Astún i arribava a Etsaut pel Chemin de la
Mâture. Tres dies de caminada pel bell mig del Pirineu. La primera hora de
caminada cap al coll de Moines va ser d’aprenentatge mutu. Nosaltres ens
adaptaven a l’ase i ell a nosaltres. Tret d’algun ensurt al principi, vam
arribar sense complicacions al coll (frontera amb França) i gaudirem de la
majestuositat del Midi d’Ossau, que vam coronar un parell d’estius enrere. Al
coll vam fer un mos i vam seguir cap al llac Bersau, on vam acampar la primera
nit. Vam descarregar els ases i els vam lligar amb una corda de més de 50
metres per a que es moguessin en plena llibertat per l’entorn del llac, bevent
i compartint pastures amb les vaques que per allà hi havia. Nosaltres vam
aprofitar per plantar les tendes, fer un bany refrescant al llac i gaudir d’una
tarda preciosa en un entorn meravellós.
 |
| Baixant del coll de Moines cap al llac de Bersau, amb el Midi d'Ossau al fons |
 |
| Primer campament al voltant del llac de Bersau |
L’endemà a les deu del matí estaven de nou a punt per començar la segona
etapa. Els petits es discutien per portar el burro, tots volien agafar la
petita corda i guiar l’animal cap al refugi d’Ayous. En algun punt les alforges
xocaven contra les pedres i, fins i tot, degut a que no les fixarem fortament queien
a terra i havíem de parar a col·locar-ho tot al seu lloc. Les preses són una
mala companyia si camines amb burros. Al refugi vam parar a omplir cantimplores
i a picar alguns fruits secs per emprendre amb forces la pujada del dia cap al
coll d’Ayous. La pujada la vam fer en menys de 45 minuts i allà dalt ens
acomiadarem del Midi d’Ossau, que ens va acompanyar durant aquests dos primers
dies de marxa. De baixada vam parar a dinar sota l’ombra del primer arbre que
vam trobar. Al cap d’una estona, de sobte, van aparèixer uns núvols negres i en
qüestió de minuts va començar a ploure suaument. Recollim, carreguem els burros
i ens posem a caminar amb l’esperança de que la pluja sigui lleu i passatgera.
Als deu minuts el plugim es transforma en una forta pluja i al cap de poc, en una
calamarsada impressionant. Les boles de gel ens piquen amb força als braços,
cames i caps. Els petits ploren i els burros no volen avançar. Caos. Supliquem
als burros que avancin i aquests com si res, quiets sota la tromba d’aigua i
gel. Estirem i no hi ha manera de moure’ls. Amb la corda els piquem la cuixa i
a poc a poc avancen. Arribem a una gran roca i ens aixopluguem amb l’ajuda de
les màrfegues. Estem completament xops, de dalt a baix. No hi ha gore-tex que
aturi la tromba d’aigua que ha caigut. Al cap d’una estona d’estar a la roca la
pluja amaina. Decidim seguir caminant fins al lloc indicat per acampar. Als
burros els costa avançar, els nens estan glaçats i al cap de no res torna a
ploure amb força. Trobem unes eres mitjanament planes i decidim acampar.
Plantar la tenda plovent no és la millor de les idees, però els nens tenen
fred. Per sort, torna a amainar i podem plantar la tenda bé. Canviem la roba
als petits i es posen a jugar, secs, dins de la tenda. Para de ploure i a les
cinc de la tarda tornem a veure el cel blau i els burros pasten tranquil·lament
pel voltant. Prova superada. Acabem passant la tarda jugant al voltant del riu
on fins i tot, els més petits, van sucar-hi els peus.
Com vam acampar una mica més amunt del que teníem previst, l’endemà
comencem a caminar una mica més aviat. Ens queda recórrer la llarga vall de la
Baigt de Saint-Ciurse fins a Etsaut. La primera hora la fem encara per prats de
muntanya, però després el sender s’endinsa en una fageda d’allò més agradable
per suportar la calor de l’estiu. Cap al migdia arribem a l’inici del Chemin dela Mâture, un sender tallat en la roca al segle XVIII per facilitar l’extracció
de fusta de la vall. És un final de travessa espectacular! Els burros passen
sense problemes (no tenen vertigen?) i nosaltres i els nens també. Poc a poc i
bona lletra. A les dues deixem els burros en un prat que ens van indicar els
companys de la Garbure, al costat d’on vam deixar el cotxe i en pocs minuts
estem dinant a Etsaut, on tornem les alforges i informem de la nostra arribada.
Final de l’aventura!
 |
| Camí del coll d'Ayous |
|
| L'espectacular Chemin de la Mature |
 |
| L'oriol i jo amb un dels ases |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada