La font del Chorrico és un racó bonic i amagat que es va salvar pels pèls quan es va construir la nova presa de Tous. De fet, quan el nivell de l’aigua de la presa és alt, aquesta no arriba a la font per ben poc. Per arribar-hi cal aparcar el cotxe a l’antic poble de Tous, al costat de la presa, i caminar poc més de 20-25 minuts. Es comença vorejant la presa, resseguint traces de sender sempre guanyant alçada a poc a poc, i anant a buscar la primera vall que s’endinsa cap a l’interior, deixant darrera nostre la presa. El sender que recorre aquesta vall segueix el traçat d’unes antigues canonades, que portaven l’aigua de la font del Chorrico cap al poble de Tous. Avui en dia estan en desús i trencades, però de tant en tant encara es veuen els tubs de fang que ens recorden que, aquest indret, no fa tant estava viu de gent. Ara el paisatge és inhòspit. La línia del límit d’aigua marca clarament dos espais. El que queda per sobre de l’aigua, de muntanya mediterrània, de pins i algunes cabres hispàniques que passegen tranquil·lament. El que queda per sota de la línia d’aigua, i quan aquesta està molt per baix, desert. Pedra, fang, terra d’un to gris cremat. Sense verd. Així, caminat per un sender delicat i antic que separa dos mons, arriben a la font del Chorrico, un petit paradís enmig de l’àrid paisatge mediterrani.
La font es molt bonica, doncs l’ullal està una mica enlairat i la quantitat d’aigua que brolla genera una cascada que acaba en una petita bassa. Aquí l’aigua corre ràpida i al costat s’acumula en una segona bassa on fa anys es podia prendre el bany. No és molt gran, però és un bon racó per anar a berenar, gaudir de la cascada, fer un mos a l’ombra de la figuera i passar l’estona remullant els peus.
Aquest racó prou desconegut, s’ha donat a conèixer una mica més a partir de l’any 2011 quan es va instal·lar, ben al costat, la via ferrata Font del Chorrico. És una via curta (60 metres aprox.), molt ben equipada i ideal per a iniciar-se (K1). Així que aquest dissabte hem matinat i la Neus i l’Aniol han fet la seva primera ferrata.
Un cop al Chorrico, la ferrata es veu a la paret que queda a l’esquerra. De la font, en menys de cinc minuts ens plantem a l’inicia de la via. Primer la faig amb la Neus i després la torno a fer amb l’Aniol. No tinc tres dissipadors, així que prefereixo fer-la dos vegades que posar-me en risc a mi o als meus fills. La diferència entre fer una ferrata amb cintes o amb dispador rau en el factor de caiguda. Aquest link ho explica clarament.
Mentre l’Aniol es queda amb l’Espe a la font, la Neus i jo ens equipem (arnes, dissipador i casc) i comencem a pujar. Es una ferrata molt directa i molt ben equipada. No hi ha cap tipus de dificultat més enllà del vertigen que es pugui tenir, doncs la via es vertical i amb bones vistes al Chorrico i a la presa de Tous. Un petit flanqueig a esquerra a l’inici i abans d’arribar a dalt un passamà petit a dreta i ja està. La resta, escales verticals ben posades, seguides i sense sostres.
La baixada cal buscar-la be. Hi ha una opció de rapelar el barranc sec que ens deixarà a la mateixa font del Chorrico i una altra de seguir un camí parcialment equipat que ens deixarà molt a prop d’on hem començat la via. Busquem aquesta segona opció i sense problemes arribem al peu de la via. Hem fet la volta en poc més de 40 minuts. Ara, mentre la Neus es refresca a la font, l’Aniol s’equipa i s’estrena en una via ferrata.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada