dijous, 28 de setembre del 2023

Les Zones de Baixes Emissions (ZBE), una oportunitat perduda

 

De les 149 Zones de Baixes Emissions (ZBE) que deurien estar en funcionament a Espanya (ciutats de més de 50.000 habitants), tant sols 9 son una realitat a finals de setembre del 2023. La resta, o han començat els tràmits per implantar-la o dormen el somni dels justos. El Govern diu que estan en joc 1.500 milions d’euros de Fons Europeus.

Segons el Real Decret que regula les ZBE, l’objectiu d’aquestes és contribuir a millorar la qualitat de l'aire i mitigar el canvi climàtic, tot resultant en una millora de la salut de la ciutadania i la qualitat de vida urbana, impulsant una mobilitat més sostenible. Així, mentre obliguem a les ciutats de més 50.000 habitants a implantar ZBE per millorar la qualitat de l’aire, el Govern central sol·licita a Europa no implantar el pagament per ús de les infraestructures viàries (peatges) i els 27 claudiquen davant dels lobbys de la industria automotriu i rebaixen les exigències de reducció d'emissions dels vehicles, amb l’impacte negatiu que això té en la salut de les persones. En què quedem? Amb aquest escenari, les ZBE son un bon instrument per millorar la qualitat de l’aire? Reduiran de manera significativa el trànsit? O son una eina més per incentivar la industria automotriu, potent a Espanya? Crec, sincerament, que tal i com estan plantejades al RD eren una bona eina per a millorar les nostres ciutats, però la lectura parcial o esbiaixada que s’ha fet d’elles les ha convertit en una altra cosa, una cosa que a la industria automotriu ja li va bé.

En condicions normals, no podran accedir a una ZBE els vehicles sense etiqueta ambiental de la DGT (el debat sobre les etiquetes, que també és de traca, el deixem per a un altre dia). Tindran etiqueta els turismes i furgonetes lleugeres de gasolina matriculades des de l'1 de gener de 2001 i dièsel a partir de 2006. Es a dir, que no tindran etiqueta i per tant no podran entrar a les ZBE aquells vehicles dièsel de més de 17 anys i gasolina de més de 22. I això, quants son? Segons dades de la DGT, les ZBE afectaran al 29% del parc de vehicles dièsel i al 11% del de gasolina.

Aterrant aquests números a València, i a partir dels desplaçaments que es fan diàriament en cotxe entrant i sortint de València (759.068 desplaçaments, 379.534 vehicles), podem dir que la ZBE afectarà a 51.300 vehicles dièsel i 22.650 de gasolina. Aquests 73.950 vehicles son els potencials cotxes que la industria espera vendre gràcies a la implantació de la ZBE a València. La ciutat de València va adjudicar la ZBE (només la part tecnològica de càmeres) per 10,8 milions d’euros. Pràcticament 150 euros per cotxe. A nivell Estatal, els 1.500 milions d’euros destinats a les ZBE equivalen a 290€ per vehicle sense etiqueta. Però recordem que l’objectiu, segons el RD, és millorar la qualitat de l’aire. Seguim pensant que aquests 1.500 milions d’euros milloraran significativament la qualitat de l’aire? Jo, que estic últimament una mica pessimista, crec sense cap mena de dubte que aquest dineral no millorarà la qualitat de l’aire de les nostres ciutats. Hem errat el tir. L’objectiu és lloable, però el camí triat per assolir-lo, del tot equivocat. Oi que us venen al cap milers d’actuacions més efectives que una ZBE per millorar la qualitat de l’aire a les nostres ciutats amb un xec de 1.500 milions?

Per acabar, un breu repàs al RD que regula la ZBE. Ja hem dit que l’objectiu és millorar la qualitat de l’aire, però com proposa aconseguir-ho? A partir de les restriccions d’accés i circulació i de la regulació de l’estacionament. Per què, aleshores, només parlem de restricció d’accessos a les ZBE? Hauríem d’entendre una ZBE com una àrea complexa on es restringeix l’accés als vehicles més eficients, i a més a més, on al seu interior existeixin carrers o illes amb restricció de circulació (zones de vianants). I on, evidentment, l’estacionament en superfície està regulat en tota la seva extensió. Així, segons el RD, les ZBE poden ser una bona eina per millorar la qualitat de l’aire si les entenem de forma global, cosa que no està passant en la majoria dels casos. A València, per exemple, hi haurà una ZBE en funcionament però es podrà seguir estacionament de forma gratuïta en superfície en la gran majoria dels barris de la ciutat. No és això un sense sentit?

Davant de totes aquestes contradiccions i d’inversions milionàries per intentar millorar la qualitat de l’aire amb propostes que fan aigua, cal recordar que l’instrument més potent que té l’administració local per reduir l’ús del cotxe és la gestió del voral, el disseny urbà a favor del vianant. Només cal voluntat política i posar els diners on toca, allà on s’aconsegueixin millores transformadores.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada