Els altres determinismes

El pas del temps ha desmuntat el determinisme ambiental clàssic. El clima i l’orografia ja no condicionen les societats (deixant de banda, òbviament, els extrems). Les tuneladores i els aires acondicionats eliminaren el debat sobre el determinisme ambiental. Jo era dels que pensaven que aquest debat estava tancat, que les noves tecnologies havien apropat a les societats i que frases cèlebres com “els andalusos són ganduls perquè passen molta calor” eren ja part del passat. Ara bé, després de viatjar i viure durant els últims cinc o sis anys una tensió territorial per culpa d’un recurs natural com l’aigua, començo a pensar que altres determinismes ens condicionen (o ens poden arribar a condicionar). La manca d’aigua (per culpa d’una nul·la planificació territorial) o la manca d’energia (per culpa d’un consum desmesurat) poden fer aparèixer nous determinismes. Segurament la tecnologia resoldrà i farà desaparèixer els nous determinismes ambientals, però sense ser-ne conscients caurem en un determinisme tecnològic que ens mantindrà entre la vida i la guerra i que probablement generarà nous determinismes ambientals (necessitats de nous recursos naturals). Si no hi ha solució tecnològica, la guerra esdevindrà inevitable. Vivim en una espècie de bucle determinista. El determinisme tecnològic ens haurà de salvar d’un determinisme ambiental fruit d’una mala gestió del territori i d’un consumisme excessiu. El sentit comú seguirem sense fer-lo servir. De nou, es pensa en com mantenir i augmentar el volum de consum sense malmetre el medi ambient. Ens pensem que la tecnologia pot amb tot. I la tecnologia pot amb moltes coses (sort en tenim d’ella), però no pot donar resposta immediata a un creixement sostingut i desmesurat de consum. Les iniciatives que potenciïn una davallada del consum i de la despesa energètica, així com la gestió racional del territori seran les que ens alliberaran d’un determinisme tecnològic massa delicat i perillós. La tecnologia és l’eina, no la solució.