La Festa de la primavera. Aproximació antropològica a la societat murciana.

Com ja us he anat comentant últimament, aquest any estic viatjant sovint a Múrcia, doncs estem redactant el Pla Director de la Bicicleta. A part de l’activitat estrictament professional, estic coneixent, a base de passar dies en aquesta ciutat, la manera de ser dels murcians. Be, de fet, crec que aquesta afirmació és agosarada, doncs a mi no m’agrada generalitzar i no crec que és pugui dir que un poble és així o aixà. Generalitzant naixen els tòpics, moltes vegades erronis i a mi m’agradaria estructurar-me una imatge personal dels murcians, lluny dels tòpics i dels perjudicis que tenim. I entenc que aquest acte dependrà de la gent amb la que em creui en el camí, que poden o no representar el prototip Murcià (si és que aquest existeix). Sigui com sigui, a vegades la personalitat d’un poble és veu reflexada en les festes populars. Aquesta setmana a Múrcia s’està celebrant la festa de la primavera i entre els actes a remarcar hi ha la la muntada de “Ventorrillos”. Els Ventorrillos són paradetes on les associacions “huertanas” serveixen tot de plats típics de la zona. És un bon lloc per anar a sopar, descobrir la gastronomia murciana d’horta i pagar uns preus molt populars. La canya de cervesa encara està a 85 cèntims i tot està a petar de gent amb ganes de festa. I tot sopant en un d’aquests Ventorrillos i llegint la carta, me’n dono compte de com de complicat és el vocabulari Murcià. Atenció a alguns dels noms dels plats: zarangollo, michirones, picamorros, vergelitos, paparajotes... A més a més, si a la complexitat dels topònims gastronòmics hi afegim la pèssima pronunciació dels murcians, el resultat és la incomprensió total i absoluta entre el cambrer i el comensal. Sigui com sigui, l’origen d’horta està arrelat en la població murciana i crec que és una cosa de la qual la gent se’n sent orgullosa. I d’això els visitants ens en aprofitem, doncs aquest origen ha generat un gastronomia rica en plats d’horta. Ara bé, en tota festa hi ha algun element extern que s’ha introduït ves a saber com i a poc a poc es va arrelant. El dissabte celebren l’enterrament de la sardina i ho fan cremant-la. Com? En forma de Falla. Si, heu sentit bé, Múrcia planta una Falla en forma de sardina d’uns 20 metres d’altura i el dissabte a la nit la cremen. Ara mateix m’estic llegint un llibre de Joan Fuster titulat “Combustible per a Falles” on el de Sueca descriu com eren les falles a la ciutat de València durant els anys 60. I el que queda molt clar en el llibre és que les falles eren la festa de la capital, no la festa dels pobles. Què diria Fuster si s’alçara de la tomba i descobrira que les falles han arribat a Múrcia?