Morir d'èxit

Hi ha activitats que neixen amb l’esforç d’uns quants (algú en dirà il·luminats), i a mesura que avança el temps i passen els anys, l’activitat es converteix en un acte popular fortament arrelat a la ciutat, poble o comarca. Hi ha milers d’exemples, arreu del pais, d’actes populars que van començar amb una participació simbòlica i que amb el pas dels anys són milers de persones les que participen de l’activitat. Ara bé, hi ha un punt en que la massificació de gent pot ofegar l’activitat. És el que popularment es coneix com morir d’èxit. La feina s’ha fet tant bé i la resposta de la gent ha estat tant bona, que la participació ha desbordat les previsions o capacitat de l’organització. I el més difícil de tot això és trobar la manera de controlar-ho sense perdre l’essència i la identitat de l’esdeveniment. Com posar límit a un esdeveniment que s’ha convertit en popular? Aquest cap de setmana hem gaudit de dos esdeveniments que estant a punt de morir d’èxit. El primer va ser la marxa a peu al Camp de Morvedre, una caminada popular de 16 quilòmetres que aquest any celebrava la vuitena edició. Van començar amb 400 participants aproximadament i aquest any ja n’erem 1.100. Cues als senders, cues a les pujades.... més que una marxa a peu semblava una romeria. Per sort, l’ambient festiu que envolta la marxa (xocolatada a l’inici, músics tocant en directe durant la marxa i un dinar popular al final de la marxa) fa que la massificació es relativitzi. Això si, crec que ha arribat l’hora de que es plantegin com solucionar els col·lapses durant la marxa i tenen el repte d’aconseguir-ho sense perdre el caràcter popular de la mateixa. De ben segur que ho resoldran amb èxit! L’altre acte que ha mort d’èxit és la fira de caves, vins, licors i aliments tradicionals, que es celebra cada any a l’antic llit del riu Túria. Aquest dissabte hi vam anar amb la intenció de catar uns vins i fer-nos unes tapes per sopar i les cues van ser del tot exagerades. Més de 30 minuts de cua per aconseguir una tapa trista i pobre. La qualitat ha baixat proporcionalment a l’èxit d’assistència. Ja no es fan cates ni degustacions... la gent fa cua per a menjar-se qualsevol cosa. L’èxit ha matat la fira i en aquest cas si que no hi ha solució...

http://marxapeu.net/