València Califòrnia, de Sènior i el Cor Brutal

Per finalitzar la trilogia dedicada a la discografia existent de Sènior i el Cor Brutal tant sols em faltava comentar-vos el tercer disc de la banda, València, Califòrnia, publicat ara fa aproximadament un any.

En aquest cas, València, Califòrnia és un disc  que es podria definir com més d’autor o folk, doncs és musicalment molt més tranquil i senzill. La guitarra acústica, els teclats i l’harmònica acompanyen unes lletres que en molts casos segueixen sent colpidores i dures. Per mi és el disc que llança a Miquel Àngel Landete com un dels millors lletristes actius en llengua catalana. Té una ploma aguda que sap acompanyar amb una música tendra històries d’amor i insurrecció.

Aquest disc guanya en homogeneïtat respecte a Gran, doncs té un fil conductor molt clar. El disc s’obre amb Una bomba de plaer (ix ja de l’anonimat droga’t i folla i perd el cap per algú que et furte el temps i que et demostre de que estem fets.. som una bomba de plaer), segueix amb El Somni s’ha acabat (quina sort que la vida cada dia et torne a perdonar, quina sort que el present ja s’ha acabat) i continua amb una espectacular Flor de maig, que a mi em recorda, i molt, a la novel·la de El raïm de la ira, de John Steinbeck. Podria ser-ne la banda sonora, tal i com va fer en Bruce Springsteen amb The ghost of Tom Joad. Per mi la millor cançó de l’àlbum. La quarta cançó, la Gran esperança roja, és una contundent declaració de principis (jo sóc només un covard però tinc roig a la sang) i també m’agrada molt la cançó Ella Plou (ella plou i el cel segueix blau). Tanca el disc la peça València, Califòrnia, un “mantra” de 11 minuts on es reivindica el paper de la banda, El Cor brutal, amb guitarres elèctriques i bateria que van guanyant intensitat. La cançó repeteix “allí tots serem germans i no patirem més fam i l’amor s’escamparà com el vi en un bon dinar” en una València Califòrnia imaginària que de la mà de Sènior i el Cor Brutal tenim més propera que mai.

Vosaltres, amb la vostra música, feu que en aquest racó de món es pugui viure més dignament i ens ajudeu a nosaltres, els covards, a sobreviure deliberadament.