Feliu Ventura, 20 anys

El passat 25 d’Abril el vam celebrar de la mà d’en Feliu Ventura, que pujat damunt de l’escenari de la Rambleta ens convidava a celebrar amb ell els seus 20 anys de carrera. 20 anys de bones cançons i bones lletres.

Per celebrar-ho en Feliu va dividir el concert en dos parts molt clares. La primera hora de concert la va dedicar a homenatjar als seus referents, aquells cantants que segons el de Xàtiva han marcat la seva carrera de músic i compositor, i que al mateix temps han forjat la seva manera de ser. Així, el concert va començar homenatjant a en Victor Jara, a l’Ovidi, a l’Estellès, a en Raimon, als Esquirols, a en Silvio Rodríguez i fins i tot als U2, amb una versió molt emotiva del Van Diemen's land (pren-me fort), del disc Rattle and Hum (podeu trobar al Youtube totes les versions).

La segona part del concert en Feliu la va dedicar a fer un repàs al seu cançoner – poemari, tocant peces dels tres discs publicats: Barricades de paper (2003), Alfabets de futur (2006) i Música i lletres (2011). 

Passat l'equador del concert, en Feliu va començar a tenir problemes amb la veu, que va anar solucionant amb humor i bons glops de vi. Ell s’anava disculpant i el patiment crec que va ser solidàriament repartit entre ell, la seva banda i el públic. Sigui com sigui, va mostrar tables damunt de l’escenari i va saber acabar un concert d’una mica més de dues hores d’una manera molt digna.

Amb detalls com aquest en Feliu demostra estar en forma, els 20 anys de professió l’han curtit i d’alt de l’escenari ja no és aquell jove que amb timidesa agafava una guitarra i es pujava d’alt de l’escenari. Acompanyat d’una bona banda i del bon amic i escuder Borja Penalba, en Feliu aconsegueix un molt bon directe. Si això li afegim una de les millors plomes del país escrivint cançons (el darrer Música i lletra trobo que és un disc immens), tenim davant nostre un concert amb majúscules.

El que no acabo d’entendre és com cantants d’aquesta talla no poden viure dignament de la música. Aquest país té un problema cultural greu, que no sé ben bé com és pot solucionar. Pel que a mi em pertoca, intentaré acostar-me sempre allà on canti en Feliu i la seva banda.