València torna a ser d'esquerres

Els resultats electorals del passat 24 de maig al País Valencià han estat espectaculars de Vinaròs a Oriola. El partit Popular ha perdut gairebé totes les majories absolutes que tenia i si l’esquerra fa els deures i arriba a acords de govern, esborrarà al PP de gairebé totes les institucions. El PP perd moltes de les grans ciutats, però cal destacar per simbòlic les tres capitals de província (espectacular el treball de Compromís a la capital del Túria), la Diputació d’Alacant, la de València i com no la Generalitat.

Després de 20 anys de governs de dretes, el País Valencià torna a ser d’esquerres. Ximo Puig, amb un dels pitjors resultats de la història socialista valenciana serà president si arriba a acords amb Compromís i Podem. A València, Joan Ribó ha acabat amb Rita Barberà i posa fi a 24 anys de majories absolutes (i absolutistes) d’una alcaldessa que feia temps que havia perdut el nord. S’enceta així no només una nova època, sinó una nova manera de fer i entendre la política. Una època de canvis i de pactes que ens permetin dignificar aquest territori prostituït per l’avarícia d’uns pocs i que ha estat exemple, durant aquests anys de crisi, de com de malament s’han fet les coses.

I si no s’assoleixen els objectius no servirà d’excusa l’herència rebuda. Això ho ha dit la dreta aquests darrers anys per justificar les retallades a l’estat del benestar. Si no hi ha diners hi ha imaginació. No calen grans inversions. Calen pactes i actes a vegades simbòlics, però valents, per fer canviar el rumb de la nau.
Un 11 de desembre del 2006 en Lluís Llach, en un recital a Sant Cugat, ens va dir que després d’unes eleccions guanyades per l’esquerra el que calia fer era caminar i treballar per a que al cap de quatre anys poguéssim seguir saltant d’alegria i no estar avergonyits i amagats sota de la taula. Paraules sabies. Així doncs, a treballar amb responsabilitat i valentia!