Un professor d’història
a les portes de la jubilació s’obre el cap a les escales de la facultat de
Geografia i Història del campus de Blasco Ibáñez al mirar com dues noies es
besaven apassionadament damunt la gespa. Aquest fet, potser banal, provoca un
canvi en el professor. Decideix abandonar la universitat, dedicar-se en cos i ànima
a estar amb la seva dona que pateix una malaltia degenerativa que li dificulta
cada dia més la mobilitat i a fer aquelles coses que havia aparcat durant anys:
canviar de barri i casa, comprar-se un gos, treure’s el carnet de conduir i
contractar una assistent per a que l’ajudi a cuidar la dona.
El llibre transcorre
pausadament a través de les reflexions del professor, unes reflexions
nostàlgiques d’una València que ja no tornarà i d’unes descripcions de la ciutat
actual que ja no és la seva. Entremig d’aquestes dues aigües transcorre la
València que observa el professor mentre passeja per la ciutat. Del carrer Pelayo
i la sabateria del pare quan era petit al carrer Pelayo ple de basars xinesos.
Del barri de Velluters ple de bars i prostíbuls al ciment de la Ciutat de les
Arts i les Ciències (quina ciència?) i les putes als camins d’horta propers al
port. La crítica al desenvolupament urbà i a la poca cultura de la gent va més
enllà del típic xoc generacional i especialment brillant és la crítica al
complex de Calatrava.
Les reflexions que
Mira posa en boca del professor són universals. El professor vol saber si els mites, la nostra cultura,
producte de tres mil anys, resistirà l’embat del món actual amb el seu
materialisme exacerbat i la seva banalització gradual (Sam Abrams). La
novel·la desprèn un potent aire culte, amb referents a la mitologia Grega, a la
Il·lustració i al Romanticisme del Faust de Goethe, que alhora aterra amb
humilitat amb descripcions precises de la València dels darrers 50 anys.
Després de llegir
dos “fiascos” aquest estiu (El lector del tren de les 6:27 de Jean-Paul Didierlaurent
i sobretot Blitz de David Trueba) descobrir a en Joan Francesc Mira de la mà del
professor d’història ha estat tot un plaer.
El professor d'història. Joan F. Mira. Ed. Proa (2008)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada