Xesco Arechavala: Disseny urbà "Low cost" a València

Moltes vegades per a millorar un espai urbà no fa falta un gran projecte. Això que pot semblar una obvietat no ho ha estat tant en els darrers anys de vaques grasses. Petites actuacions que s’haguessin pogut resoldre amb projectes senzills i ben integrats als barris o carrers, s’han convertit en bèsties fora de lloc i de pressupost. Ara que vivim en èpoques de restriccions econòmiques sembla ser que parlar de disseny urbà Low cost sigui d’allò més “cool”.

Doncs bé, no hem inventat la roda. En Jaime Lerner als anys 70 ja parlava i aplicava a Curitiba el que ell anomenava “Acupuntura Urbana” i a la Ciutat de Mèxic porten un parell d’anys creant “Parques de Bolsillo”, que no consisteix en res més que transformar, mitjançant pintura i mobiliari urbà, petits espai urbans degradats o infrautilitzats. Fins i tot en Jan Gehl aplica pintura i mobiliari urbà per a pacificar Times Square! Així que a casa nostra, que venim de la cultura del “faranoic” (Faraònic + paranoic) i ens hem vist obligats a anar cap a propostes molt més racionals, hem de parlar de quelcom revolucionari per justificar aquest gir.

Aquest canvi de paradigma (tota revolució ha de portar associat un canvi de paradigma, sinó no és revolució) en el disseny urbà ens planteja una transició senzilla, no traumàtica, perquè ens porta d’una situació insostenible (econòmicament, socialment i ambientalment) a unes propostes d’escala humana, el que permet resultats urbans més positius en les tres branques de la sostenibilitat. I crec sincerament, que el canvi ha d’estar centrat en l’escala del projecte. Necessitem més projectes de barri, petites actuacions (acupuntura) que millorin el dia a dia dels habitants de les nostres ciutats: Millorar els xamfrans dels nostres eixamples, millorar el disseny urbà de les interseccions per augmentar la visibilitat i reduir l’alt número d’atropellaments que es registren a València, guanyar voreres a les dobles files, convertir les no places en places de veritat, aprofitar els solars.... petites actuacions on les senzilles obres civils, la pintura, el mobiliari urbà, però sobretot la imaginació i la participació hi tenen molt a dir.
A la ciutat de València, després d’anys de no treballar l’escala humana, començaran aquest any a aplicar el disseny urbà low cost, que permet amb un pressupost relativament baix, canvis importants i fins i tot simbòlics. És per això que el nou equip de govern començarà per la plaça del Mercat. La llotja i l’informe de la UNESCO com a excusa per actuar però en el rerefons, una prova pilot que esperem serveixi de catalitzador per expandir aquest nou paradigma de disseny urbà low cost a la resta de barris de València. Comença la revolució!