Les escoles com a excusa per a millorar els entorns urbans

Anell de Vianants

Fa uns dies vaig estar recorrent l’Anell de vianants que el col·lectiu “Colecamins” va proposar per a la consulta ciutadana de inversions als barris. L’objectiu d’aquest anell de vianants és connectar a través d’un itinerari de vianants segur, còmode i accessible les escoles, parcs i places de Patraix i Tres Forques.

Recorrent aquests 3,5 Km vaig ser conscient de la feina ingent que té l’Ajuntament per fer més amable els nostres barris. I no hem refereixo als solars que abunden pels nostres barris (la València inacabada), sinó a petites actuacions per tornar a la normalitat (i fins i tot a la legalitat) l’espai públic del vianant.

L’entorn de l’Escola pública Rodríguez Fornos és un vertader desficaci des del punt de vista de la mobilitat sostenible, doncs té un disseny urbà on es sobredimensiona l’espai per al vehicle privat. Aquesta sobreoferta viària en espais perifèrics de la ciutat (PAI Patraix) on el transport públic hi arriba poc i malament genera que el cotxe sigui el rei. I és el rei en el sentit més pur de la paraula. Fa i desfà com li ve en gust, amb total impunitat.

I aquí van alguns exemples gràfics del que passa quan es sobredimensiona el viari, quan el vehicle privat té impunitat i quan l’ajuntament ho legitima. Posem d’exemple el carrer de la Vall d’Uixó que dona accés a les portes de l’escola i de l’Institut Rodríguez Fornos. La secció està formada una avinguda amb mitjana i dos carrils de circulació a cada costat. El vial que ve de Fontanars i que passa per davant de l’escola sentit Av. Tres Creus té una secció de 11 metres aproximadament. El disseny inicial va plantejar dos carrils de circulació (6,40 metres) i estacionament en cordó en els dos costats (4 metres). Com el trànsit existent en aquest carrer és baix, amb un sol carril de circulació és suficient. En canvi, com la demanda d’estacionament és alta, el que han fet els veïns és estacionar en bateria en el costat més proper a l’escola. D’aquesta manera els vehicles ocupen els dos metres que tenien destinats per a l’estacionament en cordo més tres metres del carril de circulació. D’aquesta manera la secció real del carrer és de 5 metres de bateria, un carril de circulació de 3,5 – 4 metres i un cordó d’estacionament de 2 metres. Aquesta pràctica és bastant habitual a València i demostra el sobredimensionament del viàri fruit d’una llarga política urbana molt favorable al vehicle privat.

Si la situació s’acabés aquí podríem parlar d’autogestió veïnal de l’espai públic destinat al cotxe. Em sobra espai per circular i me’n falta per estaciona doncs jo me’l reparteixo segons les meves necessitats. Una bona política urbana planificaria aquesta redistribució de l’espai públic donant els metres sobrants de viari a altres usos més sostenibles, com podria ser l’ampliació de voreres davant de l’escola o implantant un bon carril bici (no com l’actual que circula per la vorera davant de l’escola). Doncs sabeu que va fer l’anterior govern en aquests casos? Senyalitzar horitzontalment l’autogestió veïnal. Es a dir, que va pintar l’estacionament en bateria i va passar de dos carrils de circulació a un. Aquesta “xapuça”, a més a més de demostrar poca voluntat per planificar la mobilitat sostenible, va deixar en inservibles les orelles dels passos de vianants, que s’havien dissenyat per a estacionaments en cordó i ara es queden curtes per a un estacionament en bateria. Aixó incrementa notablement la inseguretat del vianant i aixó és especialment greu en entorns escolars.

C/ Virgen de la Cabeza. Passar de cordó a bateria genera problemes de gestió (contenidors) i de visibilitat (les orelles actuals deixen de fer el seu paper)

C/ Vall d'Uixó. En formigó es pot veure l'espai original destinat a l'estacionament en cordó. El veïnat ha passat a estacionar en bateria i l'ajuntament ho ha senyalitzat. L'orella existent deixa de ser útil. Mentrestant, per davant de l'escola hi ha un carril bici en vorera

El més complicat de tot es que revertir aquesta situació és políticament complexa, encara que fàcil i econòmica des del punt de vista tècnic. Igual que la llotja ha servit d’excusa per tancar la plaça del Mercat al trànsit, les escoles han de servir d’excusa per fer més ambles els nostres barris.