Del “Thirtyfour parking lots” a “Nación Rotonda”: 50 anys d’urbanisme absurd

Imatge del Thirtyfour parking lots, d'Edward Ruscha

Fa uns dies vaig anar a veure l’exposició “Perdidos en la ciudad” a l’IVAM, una exposició fotogràfica sobre les diferents visions que artistes d’arreu del món han tingut de les ciutats al llarg del segle XX.

D’entre totes les obres que vaig veure em va cridar l’atenció un petit llibre de fotografies d’en Edward Ruscha, titulat “Thirtyfourparking lots” de l’any 1967. Edward Ruscha és un artista americà que va treballar des de la fotografia a la pintura i es considerat, junt amb Roy Lichtenstein, Andy Warhol, Robert Dowd, Phillip Hefferton, Joe Goode, Jim Dine i Wayne Thiebaud, com un dels precursors del popart.

En el treball de Thirtyfour parking lots en Ruscha destaca la vulgaritat de l’urbanisme americà en els nous desenvolupaments urbans i comercials a través de fotografies aèries de grans aparcaments buits. Des de l’any 1962, quan publica Twentysix Gasoline Stations, en Ruscha dedica una part important del seu treball a reflexionar sobre les noves infraestructures construïdes per al vehicle privat. Les imatges són desoladores i ens aboquen a reflexionar sobre com estem consumint el territori. Com sempre, el que converteix en universal una obra artística com aquesta és el fet de veure-la gairebé 50 anys després de la seva publicació i que encara ens commogui i ens faci reflexionar sobre com de malament estem fent les coses actualment.

Imatge de Nación Rotonda

En aquest sentit si Thirtyfour parking lots d’en Ruscha convidava a la reflexió sobre la banalitat del nou urbanisme americà de l’any 67, actualment tenim un projecte viu com “Nación Rotonda” on a través de fotografies aèries ens mostren com hem omplert Espanya de rotondes absurdes. Separats per 50 anys, són dos projectes que partint de disciplines diferents (la fotografia i l’arquitectura) ens conviden a reflexionar sobre el mateix mal: l’urbanisme absurd.

Es interessant veure com des d’òptiques i disciplines diferents es denuncia un mateix mal. És curiós comprovar, per exemple, com en Ruscha publica Thirtyfour parking lots tant sols 6 anys després que la Jane Jacobs publiqués el seu cèlebre Muerte y vida de las grandes ciudades. Desconec si van arribar a compartir xerrades sobre urbanisme, però el que si que queda clar és que a finals del 60 es vivia als EEUU un gran moviment contra el desenvolupament urbà expansiu provocat per l’aparició massiva del vehicle privat.
Recomano als amants de les ciutats, als que viuen i treballen les ciutats des de diferents òptiques i disciplines, que passin per l’IVAM a veure l’exposició de “Perdidos en la Ciudad” i que els professionals de la ciutat (arquitectes, urbanistes, sociòlegs, fotògrafs, geògrafs, enginyers, disenyadors, politòlegs...) obrin els ulls a disciplines veïnes. És una tasca enriquidora de veritat.