26J. La visió pessimista

Jo era dels convençuts que hi hauria pacte, encara que fos a la catalana, no pel vessant polític sinó pel futbolístic: a l’últim minut, sobre la botzina i quan tothom ja donava el matx per perdut. Podemos i Socialistes arribarien a un pacte de govern (junt amb Ciutadans) simplement per fer fora al PP i sobretot per aprofitar l’oportunitat de governar, una llepolia massa dolça per a uns personatges àvids de poder.

Però han sigut curts de mires fins i tot per això. En Pedro Sánchez ha pensat més en desactivar al PP i a part del seu partit pactant ràpidament amb Ciutadans que en estructurar una proposta de govern acord a les necessitats aritmètiques dels resultats electorals. Pablo Iglesias, un cop consumat el pacte PSOE – CS, probablement ha estat més pendent de les enquestes i les calculadores que no pas de negociar un pacte, sabent que en unes noves eleccions en sortiria beneficiat.

La qüestió de tot plegat és que ens veiem abocats a unes segones eleccions, un fet inèdit en democràcia. I jo, que políticament sóc pessimista de mena, crec que tornarà a governar el PP. Aquí va la meva porra per als dies post 26J. Si les enquestes que estan sortint aquests dies marquen una tendència i es consuma el “sorpasso”, el PP governarà de nou. El PSOE quedant com a tercera força entrarà directament a la UCI (o a la morgue). El merder intern que tindran serà tant bèstia que acabaran per no pactar amb ningú, ni amb el PP ni amb Unidos Podemos. La gent d’esquerres diu que en aquesta situació el PSOE pactaria amb Unidos Podemos per fer fora al PP. Mentida. El PSOE no farà mai president a Iglesias, entre d’altres coses perquè Ciutadans ja ha dit que si passa això trenca el pacte de govern a Andalusia. Recordeu qui mana al PSOE? I amb qui? El PSOE Tampoc farà president a Rajoy perquè això seria com fer-se un harakiri sense possibilitats de retorn polític. I s’abstindrà perquè si vota en contra ens envia a unes terceres eleccions, un infern per a uns socialistes en descomposició. Una solució divertida seria donar llibertat de vot als diputats socialistes en la segona votació d’investidura. Aquí tothom quedaria retratat, per al bo i per al dolent. Ho tenen realment magre...

Així doncs, quin escenari ens queda? Una primera votació d’investidura on Rajoy no treu majoria però una segona, on pactant amb Ciutadans i aconseguint l’abstenció socialista, el PP renova la presidència. En aquest escenari hi ha un perjudicat, el propi senyor Rajoy, que patiria el mateix escarni que l’Artur Mas. Ciutadans, per justificar un pacte amb el PP, demanarà el cap de Rajoy per vendre als seus que ha aconseguit fer neteja. El diari El País, en la portada d’aquest diumenge, ja preparava el terreny per aquest escenari. La Soraya o la Cifuentes tenen números de convertir-se en la primera dona Presidenta del govern espanyol. 

Em costa veure un escenari diferent a aquest amb un PSOE com a tercera força. Si el PSOE aguanta i no hi ha “sorpasso” és probable veure un Sánchez President amb el suport de Unidos Podemos i Ciutadans... perquè a unes terceres eleccions no ens faran anar veritat?

Res, que avui m’he llevat pessimista i és dilluns.