Les hienes del PSOE

L’espectacle del PSOE aquesta setmana ha estat talment com una carnisseria de hienes en plena sabana africana. Jo estava convençut que s’abstindrien perquè unes terceres eleccions no els convenia veient la tendència de les darreres eleccions, tant autonòmiques com estatals. Ara bé, la voracitat, els personalismes i les lluites internes sempre superen qualsevol reflexió basada tant sols en fonaments polítics.

Al Pedro Sánchez tothom el donava per mort. Era un cadàver polític que a una gran part de la directiva socialista no li molestava. Fins i tot era còmode. Un pallasso per a mantenir al PSOE quatre anys a l’oposició, i després, la Susana al poder. Per a que aquest pla es fes realitat el PSOE necessitava, simplement, abstindre’s o anar a unes catastròfiques terceres eleccions. Pedro Sánchez de màrtir. Aguantaria tots els pals i poc després, pel seu propi pes, cauria.

Què ha passat per a que s’obrira tal carnisseria? Doncs que el Pedro Sánchez ha amenaçat amb governar. Un pacte PSOE + Podemos + més nacionalistes bascos i catalans li dona el govern al PSOE. Albirar tant sols aquesta possibilitat o treballar-la ha posat els pels de punta a la Susana, no perquè ideològicament hi estigui en contra (que molt probablement també), o perquè el seu pacte amb Ciudadanos a Andalusia perillara, sinó perquè amb un Pedro Sánchez de president del govern se li esfumen les possibilitats de ser Secretaria General del partit i molt probablement candidata a la Moncloa d’aquí a quatre anys.

I els 17 dimisionaris (entre ells Ximo Puig) s’han acostat a Susana perquè al Perdro Sánchez el veien com un cadàver polític i a la Susana com la futura líder del partit. En aquest cas, quin polític s’arrima a un cadàver i dona l’esquena a la “jefa”.

Bé, tot plegat un espectacle ridícul i majúscul. Rajoy deu estar fumant-se un puro tot llegint el Marca esperant que algú del PSOE el cridi per dir-li quin dia s’abstindran per fer-lo President.