El taxi: Crònica d’un conflicte anunciat

Aquesta setmana, amb la vaga del taxi, s’ha parlat molt d’Uber, de Cabify, de llicències VTC, però crec que s’ha reflexionat poc sobre el problema d’arrel: la deixadesa administrativa per controlar un servei públic com és el taxi. Anem per parts.

El Taxi és un servei de transport que es regula a través de les diferents lleis autonòmiques. Els operadors (els taxistes) poden realitzar la seva feina si disposen d’una llicència, que l’expedeix l’ajuntament de cada ciutat. Fins aquí, podríem arribar a fer un paral·lelisme amb una concessió de transport públic de passatgers per carretera. Un operador (una empresa d’autobusos) guanya en concurs públic la concessió, posem per cas, València – Barcelona, i durant 10 anys opera aquests servei. Un taxista aconsegueix la llicència i aleshores pot començar a prestar el servei dins de l’àrea determinada.

Ara bé, hi ha una gran diferència entre l’exemple de l’autocar i el taxi, i aquí està l’origen del conflicte. Mentre que el concessionari de la línia València – Barcelona no pot especular amb la ruta que té concessionada (no pot subrogar-la i té molt clarament delimitades les expedicions), el negoci del taxi ha estat més lucratiu especulant amb les llicències que prestant el servei. A més a més, les concessions de transport estant limitades en el temps, mentre que les del taxi són perpètues. I aquí és on crec que ha fallat l’administració, doncs ha permès que el negoci siguin les llicències i no el servei. Això ha provocat que un titular de la llicència, per exemple, s’estigui a casa sense fer res mentre lloga el taxi a tres conductors. Els demana 1.000 euros a cadascú i ells ja s’espavilaran en treure una mica més per poder viure. I clar, això ha provocat que les llicències del taxi s’enfilin fins a 250.000 – 300.000 euros o inclús més. Qui ha permés que es faci negoci amb les llicencies del taxi? Per què no s’ha gestionat com un vertader sistema de transport públic?

L’aparició imparable d’Uber o Cabify ha fet que els taxistes que han pagat un dineral per la seva llicència ara vegin perillar el seu patrimoni. De moment la llei els ha emparat perquè com he comentat al principi, el servei de taxi es considera un servei de transport públic i està regulat per la llei del taxi. Ara bé, l’entrada d’Uber i Cabify és imparable. És qüestió de temps. I en gran part han entrat en escena perquè el servei del taxi era tant tancat, ho tenien tot tant ben lligat i amb uns beneficis tant lucratius (per al propietari de la llicència, no el conductor), que no han tingut necessitat d’innovar. I la tecnologia els ha passat per damunt. I ja no són a temps de reaccionar. Uber és tant gran, tant potent, que se’ls menjarà. Uber ha trobat en les llicències VTC (servei de xofer amb conductor) la porta d’entrada. Fa 5 anys era impensable que els deixessin operar. Ara ja s’està discutint la proporció entre llicències de taxi i llicències VTC. Ja són a dins.

Ara bé, a vegades tot el que sona nou i tecnològic ens cega. En aquest cas Uber també té costats foscos. És veritat que ha sigut el revulsiu per sacsar el món del taxi. Era necessari. Però si entenem el servei de taxi com un servei públic, aquests ha d’estar mitjanament regulat. Us imagineu que una empresa pogués posar lliurement en circulació autobusos per on li dones la gana? Jo ara hem compro un autobús i començo a circular per la Diagonal amunt i avall, a un euro el bitllet. El servei del taxi s’ha de gestionar com una part dins d’un sistema complex de mobilitat conformat per múltiples actors. La liberalització total del taxi, tal i com proposa Uber, no és bo per a la ciutat i no és bo per als treballadors. Amb l’engany de que són empreses col·laboratives (que no ho són de cap de les maneres) no fan res més que precaritzar el món laboral dels seus treballadors. Mireu el que ha passat amb Globo, per exemple.

Per tots aquests motius crec que s’ha d’arribar a un equilibri on el taxi no estigui lligat per unes llicències especulatives (el que faria baixar el preu del servei) i on el servei estigui servit pel titular (un taxista una llicència). I si entra Uber, que en cap cas sigui de forma liberalitzada i que l’administració pugui limitar, sempre, el número de taxis en circulació i controlar o supervisar que els treballadors i treballadores tinguin unes condicions laborals que complexin amb els mínims establerts per la legislació vigent.