Els Cracker van irrompre en l’escena americana a principi dels 90 i des d’aleshores han vingut sovint per casa nostra. Tot i això, jo no havia tingut l’oportunitat de veure’ls en directe i ahir, al Deleste, em vaig treure una espineta. Segurament el teatre de la Rambleta no és, ni de llarg, el millor lloc per gaudir de l’energia dels Cracker, però amb això de la COVID, sembla que ara per ara el més segur és programar en teatres. Veurem què passa de cara a l’estiu...
La nit la va obrir un solitari i elegant Senior. Va cantar una cançó nova
que trobarem en el nou disc amb el Cor Brutal (l’esperem amb impaciència
per al proper setembre), el Cant del cònsol, Abans (del EP Santo Parranto) i junt amb el guitarrista de
Cracker, Johnny Hickman, va interpretar el Signe dels temps i Cari, la versió
dels Cracker que va publicar al Valenciana Vol.1. (Maggie, de l’àlbum
Greenland, 2006).
I després van entrar en escena els Crackers per delectar-nos, durant una
mica més d’hora i mitja, amb una gran nit de rock. David Lowery (veu i guitarra)
i Johnny Hickman (guitarra), junt amb el baixista Bryan J. Howard i el bateria Carlton
"Coco" Owens van retre un homenatge al rock d’arrel. Llarga vida al
rock!! Les cançons s’anaven succeint una darrera de l’altre, sense temps de
pair el que estava passant en una Rambleta que volia, que necessitava, posar-se
dempeus. Però ens comportarem i vam romandre asseguts. Què gran hagués estat la
nit si haguéssim pogut saltar i cridar cada una de les cançons de la banda Californiana.
Seven days, Teen Angst, Get off this, Euro-Trash Girl, Don’t fuck my up,
Low i fins a un total de 20 temes van tocar per fer un repàs a una discografia
sòlida que, al llarg de pràcticament 30 anys, ha transitat majoritàriament pel
Rock, però que de tant en tant s’ha apropat al folk o al blue Grass.
 |
| Cracker al Deleste (La Rambleta, València) |
 |
| Senior amb Johnny Hickman |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada