Xesco Arechavala: Excursió al cim del Marturi

L’excursió al cim del Marturi (Parc Natural dels Ports) li tinc una estima especial. No sé ben be per què, però cada vegada que hi anem (i hi anem cada any!!) m’ho passo bé. De petit, recordo tant sols la grimpada final però, només per això, pagava la pena l’excursió. Després, un mes d’agost de ja fa un grapat d’anys, hi vam pujar tota la colla una nit de lluna plena i l’experiència va ser impressionant. Ho hauríem de repetir! Les darreres vegades que hi he pujat ha estat el 31 de desembre. Una magnífica excursió per acabar l’any caminant i gaudir d’unes vistes infinites a través d’un país petit.

Deixem el cotxe a l’àrea recreativa de Cova Avellanes i enfilem el sender que surt darrera de la font. Comença pujant fort però en 30 minuts arribem als bassis del Marturi, on podrem fer un bon glop d’aigua freda. Els bassis estan a l’obaga i a l’hivern és fàcil, si matineu, trobar l’entorn glaçat o encara cobert per la gebrada de la nit. Com fa fred i fa poc que caminem, seguim pujant en busca dels primers rajos de sol. El sender continua suau cap a l’esquerra, pujant i baixant sense guanyar molta alçada (cap a la dreta aniríem al pas de l’Emborronat, entre el Marturi i Serrassoles). De tant en tant, el bosc s’obre una mica i podem veure la vall del Mascar, amb la Mola enfront. Quina catifa de verd més gran!! Al cap d’una estona el sender s’enfila cap a la dreta i en pocs minuts ens porta al coll de Caguitos. Aquest coll, igual que el de Pallers, és especialment bonic perquè vas pujant per la cara nord, enmig de boscos de pins rojos, negres i boixos, i de sobte saltes a la cara sud, més pelada i seca, i davant teu s’obren unes vistes esplèndides sobre la serra del Montsià i la mar mediterrània, que a l’hivern llueix especialment blava.

Al coll el sol comença a escalfar-nos la cara i com portem gairebé una hora caminant, és un bon lloc per parar a fer un mos. Des del coll de Caguitos es veu a la dreta (oest) el cim del Marturi. El tenim a tocar. Un esperó de roca calcària s’eleva elegant al llarg de la carena. Des del coll anem a buscar una canal que es veu prou evident sota l’esperó del cim. A l’Hivern, un arbre despullat a l’inici de la grimpada ens serveix de referència. El camí està una mica perdut i ens toca anar buscant la millor alternativa entre un mar de boixos. Amb una mica de paciència i alguna esgarrapada arribem a la base de l’esperó. Passat l’arbre i gairebé quan la canal per la que hem pujat arribar al seu punt més alt (ja pràcticament a la cara nord del Marturi), ens enfilem a l’esquerra per la roca calcària. El primer pas és el més complicat i una vegada superat ens deixa en una petita terrassa, on girarem a la dreta i passarem entremig de dues roques que ens porten a la base del cim. Una vegada superat aquest pas senzill, tant sols ens queda una grimpada curta i fàcil fins al cim del Marturi (1.343 metres).

A l’hivern, quan fa fred i no hi ha la típica calitja d’estiu, les vistes són infinites. Es veu perfectament la serra del Montsià i la d’Irta, el Delta de l’Ebre i Peníscola i cap al sud, s’arriba a veure el Desert de les Palmes i el Bartolo, ja a tocar de la ciutat de Castelló. Cap a l’oest es veu perfectament el Gegant de Pedra, el Penyagolosa i cap al nord, més enllà de la Mola, les Rasses del Maraco i al fons, lluny però clars, els Pirineus nevats. I després, tota la carena fins al cim de Caro (1.447 m.). Ens estem pràcticament una hora al cim. Fem fotos, piquem alguns ganyips, gaudim del sol d’hivern, arreglem la fita del cim i finalment decidim començar la baixada.

Per tornar a Cova Avellanes tenim dues opcions. La més curta és tornar al coll de Caguitos passant pel Teix del Marturi. La segona és travessar tot el Marturi fins al pas de l’Emborronat i des d’allà, o bé agafar el sender que ens durà de nou als bassis del Marturi o bé seguir l’itinerari senyalitzat pel Parc fins a la pista de Beseit, des d’on podrem arribar també a l’àrea recreativa de Cava Avellanes. Nosaltres fem l’opció curta i des del cim ens dirigim cap al sud sud-oest, a buscar una canal ampla i evident que ens baixarà de la plataforma que és el Marturi. A l’inici de la canal veureu alguna fita i el sender. Un cop trobem el sender de pedres, aquest baixa ràpid i quan entrem al bosc, ens toparem amb dos teixos majestuosos, declarats arbres monumentals. Entre els quatre vam intentar abraçar el més gran i ens faltaven braços!! Seguim baixant i als pocs metres el sender gira cap a l’esquerra, per recórrer la base calcària del Marturi fins al coll de Caguitos, on desfem el camí que hem fet abans fins arribar de nou a Cova Avellanes.

Excursió realitzada el 31 de desembre de 2021