Per què els vehicles elèctrics no són la solució que necessiten les nostres ciutats?

La UE aposta clarament per l’electrificació del sistema de transport i molt especialment per l’electrificació del vehicle privat motoritzat. Són els vehicles elèctrics la solució de mobilitat que necessitem? No. Els vehicles elèctrics no són la solució als problemes de mobilitat i urbans per dos motius:

El primer, i més obvi, és que un vehicle elèctric ocupa el mateix espai que un vehicle de combustió i, per tant, si substituïm tots els vehicles actuals per elèctrics, els problemes de congestió, d’ocupació d’espai públic i d’ineficiència persistiran. Necessitem reduir el parc de vehicles per recuperar espai públic, per incrementar les zones verdes, per fer ciutats i barris més caminables. Per aconseguir-ho, si o si, necessitem reduir el número de vehicles que hi ha a les nostres ciutats. Així que si canviem els vehicles actuals per elèctrics (o en un futur per autònoms) sense reduir-ne el número total, serà molt difícil transformar les nostres ciutats.

Un Tesla, mal aparcat molesta igual que un vehicle de combustió. Font: Arquitecturia

El segon motiu és que els vehicles elèctrics també emeten i contaminem i, per tant, afecten a l’escalfament global i a la salut de les persones. I ho fan, com els cotxes de combustió, durant tot el seu cicle de vida. Un estudi de la UE de l’any 2018, n’exposa els resultats. Les emissions dels vehicles elèctrics associades a les matèries primes i a la fabricació són entre un 1,3 i 2 vegades més altes que les generades pels vehicles de combustió. Ara bé, si es té en compte tot el cicle de vida, s’estima que un vehicle elèctric podria arribar a emetre un 30% menys que un vehicle de gasolina, recarregant-se amb el mix energètic existent avui en dia (56,4% no renovable a España). Si l’energia per recarregar tots els vehicles pogués sortir de fonts renovables, s’estima que les emissions podrien ser fins a un 90% menors que les d’un vehicle de combustió. És possible arribar-hi? Toquem de peus a terra. Amb el mix energètic actual, els vehicles elèctrics emeten un 30% menys que els vehicles de combustió. És un bon estalvi, però molt lluny de la imatge que se’ns dóna de vehicles nets o vehicles zero emissions.

Pel que fa a l’impacte sobre la salut, localment el vehicle elèctric és prou més net que un vehicle de combustió, doncs no emet contaminants com els òxids de nitrogen o partícules en suspensió a través del tub d’escapament o per evaporació. Si que seguirà emetent PM per abrasió (frens i desgast dels neumàtics) i possiblement en quantitats majors degut al pes del vehicle elèctric, que és superior a un de combustió degut a la bateria. I també per la moda actual, que caldria erradicar, de fer cotxes cada vegada més grans i, per tant, pesats. Així que, des del punt de vista de la qualitat de l’aire, un vehicle elèctric és prou més net que un de combustió.

Ara bé, el que deixin d’emetre els tubs d’escapament dels milers de cotxes elèctrics que circularan per les nostres ciutats ho emetrà, de manera concentrada, la central que generi l’electricitat necessària per a recarregar-los. Hi ha un petit estalvi, però principalment el que canviem són les fonts d’emissió. Traiem de la ciutat el que no ens agrada (i en millorem la qualitat de l’aire) però empitjorem la situació allà on es genera l’energia, perquè la demanda augmentarà. Per això, la clau de l’èxit del vehicle elèctric rau en saber si serem capaços de recarregar-los tots, el 100%, amb energies renovables. I aquí està el debat!

I en tota aquesta equació, hi ha un factor de percepció sobre qui està contaminant, que cal assenyalar. Cada vegada tenim més clar que conduir un vehicle de combustió (dièsel o gasolina) no és bo per al medi ambient ni per a la salut de les persones. I el missatge que rebem és ben clar: Canvia’t a un elèctric, que no emet i és zero emissions. Qui es compra un vehicle elèctric té la percepció d’estar contribuint de manera notable a reduir el canvi climàtic i a millorar la qualitat de l’aire de la seva ciutat. Té la percepció d’estar fent un gran canvi perquè les emissions deixen de sortir del tub d’escapament del seu cotxe però, desconeix completament d’on prové l’energia per moure’l i quan emet la central que la genera.

Autor: The Savage

El camí més raonable de tot plegat i del qual se’n parla poc, hauria de ser el d’apostar per reduir el parc de vehicles d’una manera significativa i, posteriorment, assegurar que el parc restant sigui elèctric i que el puguem recarregar amb fonts renovables. Però ningú parla obertament de reduir. Proposar-ho vol dir xocar frontalment amb la indústria automotriu, amb les energètiques i també amb certes polítiques públiques que pretenen allargar l’agonia d’una industria que va de cap a caiguda. En aquest país, i en general en el món capitalista, costa molt parlar de reduir. Però anem cap allà, i hi podem anar de forma ordenada o en caiguda lliure.

I aquí ens hem centrat a comentar el paper del vehicle elèctric privat, però el vertader paper de l’electrificació de la mobilitat a les ciutats l’ha de jugar el transport públic i la distribució urbana de mercaderies.

Després del que hem vist, si arribem al 2030 amb 5 milions de vehicles elèctrics però mantenim o, pitjor encara, augmentem el parc de 24,5 milions de turismes que hi ha registrats, no haurem avançat gens. La idea la resumeix molt bé l’Andreas Unterstaller, investigador de la Eurpean Environment Agency: “Si de veritat es necessita un cotxe, els elèctrics són la millor opció per al medi ambient. Tot i això, per al medi ambient, sempre serà molt millor utilitzar el transport públic, la bicicleta o el caminar. Un cotxe sempre serà un cotxe i substituir-lo per un altre d’un altre tipus no resoldrà els problemes de transport com la congestió de trànsit”