Estic molt content de que al senyor Muhammad Yunus li hagin donat un premi Nobel. Ara bé, crec que s’han equivocat de categoria. Li han donat el de la Pau i es mereixia el d’Economia.
Aquest personatge ha creat el Banc Grameen, creant més de 20.000 llocs de treball i especialitzant-se en donar microcredits a les persones més necessitades, sobretot a dones, doncs està demostrat que són més responsables amb els diners que reben.
Es a dir, un home crea un banc, crear 20.000 llocs de treball, amb els beneficis dels microcrèdits (a interessos molt baixos) crea un munt d’empreses paral·leles, però com tot aquest negoci està fet amb els pobres i amb l’objectiu d’ajudar als pobres, li donen el premi Nobel de la Pau. Per què?
Al senyor Phelps, un economista teòric que s’ha fet famós per utilitzar la paraula “expectativa”, va i li donen el Nobel d’Economia. Doncs bé, jo crec que ens hem de deixar estar de tantes expectatives (que al cap i a la fi són només supòsits teòrics) i apostar més pels fets reals. Per què sempre el Nobel d’economia va dirigit a algun macroeconomista que fa teories de despatx?
Han deixat escapar una molt bona oportunitat per donar un Nobel d’Economia a un home pràctic, que ha fet negoci ajudant als pobres, donant esperança a milers d’homes, dones i col·lectius amb poques possibilitats de demanar un crèdit a un banc convencional. Li han donat el premi de la Pau a un home que en el fons, ha fet un gran negoci amb els pobres. Però un negoci digne, ètic i rentable a la vegada. No es mereix més el Nobel d’economia per demostrar que els milions de pobres que hi ha al món tenen un potencial impressionant per sortir endavant si se’ls dona les oportunitats necessàries, i que donar aquestes oportunitats és una tasca econòmicament rendible?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada