Ahir a la nit, vaig anar a la Factoria de Terrassa a veure un concert d’Atomik Pardalets, el nom que utilitza Manu Chao per fer concerts en llocs petits. El Manu Chao que ens trobem dalt de l’escenari és el noi que vivia als suburbis de París i que va fundar Mano Negra. Energia per un tub, punk a dojo i dos hores de concert sense parar de saltar i ballar. Acompanyat per ex membres de Mano Negra com Garbanzito i per un guitarrista brutal, els sis músics que es troben dalt de l’escenari mostren una sintonia brutal, que s’encomana ràpidament al públic.
Des d’aquí m’agradaria felicitar al Manu Chao i a Radio Bemba per saber combinar l’èxit amb actuacions en recintes petits a 10€ l’entrada. Poder veure un grup com Radio Bemba en un recinte de menys de 200 persones, quan han fet concerts davant de 50.000 persones, és d’agrair. I això només ho pot fer un grup que gaudeixi del directe de debò, sentint el públic gairebé dalt del escenari i sabent renunciar a un munt de diners per sentir el caliu del públic. Omplir un Sant Jordi o una plaça Catalunya dóna molts més diners, però segur que no s’arriba a la mateixa sintonia i comunicació que vam tenir ahir a Terrassa.
Veure a Manu Chao (Radio Bemba, Mano Negra o Atomik Pardalets) en un espai petit és un regal, que veient els temps que corren, succeeix en comptagotes. Qui s’atreveix a fer alguna cosa semblant?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada