Eleccions generals 10N. De la irresponsabilitat a la por

Escric aquestes línies el 10N, després d’haver votat i esperant, amb por, els resultats d’unes eleccions generals que no s’haguessin hagut de celebrar mai.

Després de les eleccions d’abril hi havia possibilitats de formar govern, però la incapacitat d’alguns per fer-ho ens va avocar a unes noves eleccions on, tot apunta, la ultradreta de VOX millorarà, i molt, els resultats obtinguts 7 mesos abans. I la raó real d’aquestes noves eleccions encara pot ser més rebuscada. Comentava el periodista Jordi Évole en un article llargament retiutejat que els càlculs electoralistes del PSOE després de les Europees (26 de maig 2019) apuntaven ja a la possibilitat de millorar els resultats si enlloc de formar govern repetia les eleccions generals. Un disbarat tenint en compte que en 7 mesos el món dona moltes voltes i aquí teníem pel mig la sentència als polítics catalans i als “Jordis”, empresonats arran de l’u d’octubre del 2017.

M’és ben igual la raó real d’aquesta repetició electoral. Si es per falta d’acord demostra la incapacitat dels polítics actuals per arribar a consensos, que ben mirat és la base de totes les democràcies. El poble ha votat i és responsabilitat dels polítics portar a bon port aquesta voluntat. Com comentava en el post anterior, la tolerància mútua i la contenció institucional són elements bàsics per mantenir unes democràcies sanes. Aquí, sembla que les hem perdut totes dues. La contenció institucional fa temps que s’ha perdut. S’han dit tantes barbaritats que sembla difícil que després puguis arribar a un acord amb aquell que portes mesos insultant o assenyalant com a enemic teu i de la nació.  La tolerància mútua, de portes enfora, és inexistent. I la contenció institucional també ha fallat. Què hem fet malament per permetre, en menys de 4 anys, que VOX sigui la tercera o quarta força a Espanya? He llegit moltes queixes però poca autocrítica. Avui passejant pel barri he passat per alguns col·legis electorals. En tres d'ells hi havia, a la porta, apoderats de VOX com si fossin goril·les de discoteca. Novament m'ha entrat la por.

Si per contra la raó d’aquestes noves eleccions és una estratègia del PSOE per millorar els resultats del 28 d’abril, també em sembla del tot pervers. Es poden utilitzar unes eleccions generals per un interès partidista? En Sánchez, fins ara, sembla que tingui una flor al cul però les flors, igual que floreixen, un dia es panseixen. I 7 mesos és temps suficient perquè una flor passi de la primavera radiant a la freda tardor. Avui veurem si el socialista viu en una primavera llarga o s’ha passat de frenada.

Sigui quina sigui la raó, crec que la incapacitat dels partits de centre i esquerra per formar govern sempre acaba beneficiant a la dreta i en aquest cas, si la dreta en surt beneficiada serà amb l’ajuda de la ultra dreta, i això serà una catàstrofe que mai li perdonarem als socialistes.

Hi havia jornades electorals que les encarava amb optimisme. N’hi havia d’altres que amb resignació. Aquesta nit l’encararé amb por.