Escric aquestes línies el 10N,
després d’haver votat i esperant, amb por, els resultats d’unes eleccions
generals que no s’haguessin hagut de celebrar mai.
Després de les eleccions d’abril
hi havia possibilitats de formar govern, però la incapacitat d’alguns per
fer-ho ens va avocar a unes noves eleccions on, tot apunta, la ultradreta de
VOX millorarà, i molt, els resultats obtinguts 7 mesos abans. I la raó real d’aquestes
noves eleccions encara pot ser més rebuscada. Comentava el periodista Jordi
Évole en un article llargament retiutejat que els càlculs electoralistes del
PSOE després de les Europees (26 de maig 2019) apuntaven ja a la possibilitat
de millorar els resultats si enlloc de formar govern repetia les eleccions
generals. Un disbarat tenint en compte que en 7 mesos el món dona moltes voltes
i aquí teníem pel mig la sentència als polítics catalans i als “Jordis”, empresonats
arran de l’u d’octubre del 2017.
M’és ben igual la raó real d’aquesta
repetició electoral. Si es per falta d’acord demostra la incapacitat dels
polítics actuals per arribar a consensos, que ben mirat és la base de totes les
democràcies. El poble ha votat i és responsabilitat dels polítics portar a bon
port aquesta voluntat. Com comentava en el post anterior, la tolerància mútua i
la contenció institucional són elements bàsics per mantenir unes democràcies
sanes. Aquí, sembla que les hem perdut totes dues. La contenció institucional
fa temps que s’ha perdut. S’han dit tantes barbaritats que sembla difícil que
després puguis arribar a un acord amb aquell que portes mesos insultant o
assenyalant com a enemic teu i de la nació. La tolerància mútua, de portes enfora, és
inexistent. I la contenció institucional també ha fallat. Què hem fet malament
per permetre, en menys de 4 anys, que VOX sigui la tercera o quarta força a
Espanya? He llegit moltes queixes però poca autocrítica. Avui passejant pel barri he passat per alguns col·legis electorals. En tres d'ells hi havia, a la porta, apoderats de VOX com si fossin goril·les de discoteca. Novament m'ha entrat la por.
Si per contra la raó d’aquestes
noves eleccions és una estratègia del PSOE per millorar els resultats del 28 d’abril,
també em sembla del tot pervers. Es poden utilitzar unes eleccions generals per
un interès partidista? En Sánchez, fins ara, sembla que tingui una flor al cul però
les flors, igual que floreixen, un dia es panseixen. I 7 mesos és temps
suficient perquè una flor passi de la primavera radiant a la freda tardor. Avui
veurem si el socialista viu en una primavera llarga o s’ha passat de frenada.
Sigui quina sigui la raó, crec
que la incapacitat dels partits de centre i esquerra per formar govern sempre
acaba beneficiant a la dreta i en aquest cas, si la dreta en surt beneficiada
serà amb l’ajuda de la ultra dreta, i això serà una catàstrofe que mai li perdonarem
als socialistes.
Hi havia jornades electorals que
les encarava amb optimisme. N’hi havia d’altres que amb resignació. Aquesta nit
l’encararé amb por.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada