Hem començat el curs caminadors, i després de fer una volta pel barranc del Chorrico (Tous) i cavalcar les Agulles de Santa Àgueda (Benicàssim), el passat cap de setmana vam dirigir-nos cap a la serra de Mariola, territori fronterer entre Alacant i València.
Vam allotjar-nos al càmping Mariola (Bocairent), en un petit bungalow però més
que suficient per a passar dues nits tots quatre. Dissabte, com el temps no era
massa bo, vam dedicar-lo a fer turisme de ciutat. Vam anar al Museu Valencià del Joguet d’Ibi i vam dinar a Alcoi, a La Pericana, un restaurant d’allò més
recomanable.
I diumenge, ja amb un matí assolellat, a caminar. Vam conduir 10 minuts
fins a la Font del Mas del Arbre (Font del Cirer), on hem d’aparcar el cotxe. A
partir d’aquí, seguim la pista forestal que a poc a poc va guanyant alçada,
sempre envoltats de pins, alzines i alguns esbarzers que encara conservaven les
últimes mores. Son uns bon minuts per entrar en calor. En 45 minuts arribem al
Mas de la Foia Ampla, on deixem la pista i seguim, uns minuts, el GR-7. Aquest,
dona la volta al Montcabrer i baixa fins Alcoi. Nosaltres, agafem un desviament
a la dreta i enfilem un sender que puja directe al cim del Montcabrer. Passem,
en uns altres 45 minuts, dels 950 metres de la Foia Ampla als 1.390 del cim. Pujada
bonica, constant i sempre divisant l’objectiu, el Montcabrer.
Sender cap al cim del Montcabrer
A mitja pujada comencen a avançar-nos corredors. Coincidim amb la "Pujada al Montcabrer", que anualment organitza el Centre Excursionista d’Alcoi. Que hi
farem. Gaudim de l’ambient festiu de la cursa i les energies se’ns encomanen.
Pugem com un coet i en poc més d’una hora i mitja som al cim del Montcabrer,
sostre de la Serra de Mariola i tercer cim més alt de la província d’Alacant
després de l’Aitana i el Puigcampana. Be, en qualsevol cas i el que realment
importa, es que les vistes son magnífiques. El Benicadell a tocar, el Comtat i
la Vall d’Albaida, la serra d’Aitana....Un mirador espectacular enfilat en un
esperó calcari que per la seva vessant nord-est, cau vertiginosament unes
quantes desenes de metres.
Foto de família al cim del Montcabrer
Després de compartir cim amb els corredors que passaven fugaçment pel punt
geodèsic, comencem la baixada. Compartim uns metres el sender amb els
corredors, però ràpidament dividim els nostres camins. Ells segueixen el GR-7
cap Alcoi i nosaltres girem a l’esquerra per agafar el mateix GR-7 (i PR-CV 37),
però cap a les caves de Mariola. Passem per sota l’esperó del cim i arribem,
després d’una agradable caminada, a la Cava Gran, possiblement un dels millors
i més ben conservats pous de neu que queden al país. Una meravella, de veritat.
La Cava Gran (Agres), amb el Montcabrer al fons
De la Cava Gran seguim la pista fins a la Cava del Buitre, més petita però
perfectament conservada, amb el sostre complet. Paga la pena desviar-se dos
minuts del camí per visitar-la. Seguim una pista forestal, ara en forta
baixada, fins una mica abans del Mas de la Foia Ampla. Tanquem la volta
circular que hem fet i, ara, tant sols ens queda desfer la pista ja coneguda fins
a la Font del Cirer.
Bonica caminada per fer el Montcabrer i conèixer les Caves de la Serra de
Mariola.
Temps total (amb descansos). 4 hores i 15 minuts.