El flex kerb i la smart city: Un tàndem a explorar per millorar la distribució urbana de mercaderies

 

Font: Roads to the future. FlexKerbs (Arup)

Fa temps que es parla de la vorada com element bàsic per a gestionar la ciutat. En un món on els ajuntaments sembla que perden capacitat de gestió de l’espai urbà front a grans empreses privades (Google, empreses de delivery i sharing, Mercadona, Amazon....) la vorada s’erigeix com a l’última frontera del poder públic. Al 2017, al NACTO's Designing Cities conference de Chicago ens explicaven que, després de demanar repetidament a Waze i Google que eliminessin de l’algoritme la circulació per certs carrers de barri i rebre com a resposta una negativa, no els va quedar una altra alternativa que vianantitzar els carrers. En castellà en diuen “muerto el perro se acabo la rabia”. A mi m’agrada pensar que una vorada, un bon tros de pedra o formigó, sempre guanyarà a l’algoritme.

Però no siguem del tot negatius i pensem com podem utilitzar les noves tecnologies per gestionar l’ús de la calçada. Un cop delimitat l’espai per als vianants, com podem aprofitar i gestionar la calçada d’una manera més eficient? Quantes vegades heu vist una furgoneta d’Amazon o Mercadona damunt de la vorera? Pràcticament cada dia. Com podem gestionar millor l’espai públic per evitar aquestes il·legalitats? La solució fàcil passa per pintar més llocs de càrrega i descarrega, omplir-ne la ciutat i esperar que els vehicles privats no les ocupin il·legalment i que els transportistes les utilitzin i deixin d’aparcar damunt de la vorera. Com en moltes altres vegades, una solució basada en l’augment de l’oferta sense pensar gens ni mica en la gestió de l’oferta existent.

Per trencar amb aquesta dinàmica d’augment indiscriminat de l’oferta sense gestió, tenim el flex Kerb, que no s’entén sense el concepte de smart city. El flex kerb significa vorada flexible i el que intenta promoure és la variabilitat d’usos d’un espai determinat del carrer en funció de la demanda horària. Es a dir, de nit, una franja podria estar dedicada a estacionament, de 8:00 a 10:00 per a càrrega i descarrega i després, per a vianants. A mi, teòricament no em sembla descabellat, però em preocupa la pèrdua de l’element físic, de la vorada de pedra o formigó que delimita clarament l’espai entre vianants i vehicles. Ara bé, crec que el flex Kerb és un element interessant per gestionar d’una manera molt més eficient l’espai de la calçada, l’espai on succeeix tot el que te a veure amb els vehicles. Si deixem de costat el vianant, al qual li hem donat l’espai que li correspon, com podem gestionar més eficientment la calçada?

Penseu que en la calçada no només circulen els cotxes i el transport públic. Tenim reserves de places per a PMR, per a càrrega i descàrrega, per a residents, zones de rotació, reserves oficials i els guals. Tenim un ventall ampli de reserves d’espai públic sense cap tipus de gestió i en molts casos, completament desaprofitats. Per què una zona blava de rotació al costat d’un mercat no es transforma en una zona de càrrega i descarrega en certes franges horàries? Per què els guals de 8:00 a 20:00 no passen a ser una zona de càrrega i descàrrega de 20:00 a 22.00? Estudiant la demanda horària de cada tipus d’estacionament per barris podríem gestionar d’una manera molt més eficient la demanda d’espai públic a la calçada. I aquí és on entra la Smart city. La informació que puguem traure de sensors i càmeres ens ha de permetre, per un costat, planificar les necessitats i gestionar l’oferta i, per un altre, facilitar a la ciutadania (els usuaris) la informació necessària per utilitzar correctament aquestes places sense promoure un augment de l’ús del vehicle privat (per això tindrem també tarifes diferenciades).

Planificar i gestionar la flexibilitat d’usos de la calçada a través de les possibilitats que ens ofereixen les smart cities. Aquest ha de ser un dels camins a explorar.

https://smartcity.valencia.es/oficina-de-ciutat-intelligent/